STSJ Cataluña 2159/2012, 19 de Marzo de 2012
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:3053 |
| Número de Recurso | 7869/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2159/2012 |
| Fecha de Resolución | 19 de Marzo de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MM
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
Barcelona, 19 de març de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2159/2012
En el recurs de suplicació interposat per Alstom Transporte, S.A. a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 20/06/2011 dictada en el procediment núm. 47/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Sabino, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 20/01/2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre extinció a instància del treballador, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20/06/2011, que contenia la decició següent:
" ESTIMO la demanda interpuesta por DON Sabino contra ALSTOM TRANSPORTE, S.A., DECLARO extinguido, a fecha de hoy (20/06/2011), el contrato de trabajo que unía al actor con la empresa demandada, CONDENO a ésta estar y pasar por tal declaración y a abonar al actor 292.178'46 euros, en concepto de indemnización legal por la extinción. "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
DON Sabino (demandante) viene prestando servicios retribuidos por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada (ALSTOM TRANSPORTE, S.A.), con antigüedad de 19/05/1970, categoría profesional de Adjunto al Vicepresidente de Proyectos para España, Portugal e Hispanoamérica y retribución bruta anual de 84.639'00 euros, incluidos todos los conceptos.
En fecha 4 de agosto de 2010 se resolvió el ERE 1346/2010, autorizando la suspensión de los contratos de los 126 trabajadores de su plantilla que se relacionan en documento adjunto por un período de 720 días; el actor figura en el documento adjunto, en el número 33 de la lista.
Al amparo de la referida resolución, mediante escrito de fecha 26 de noviembre de 2010, la empresa comunicó al trabajador la suspensión temporal de su contrato de trabajo durante 720 días, con fecha efectos 15/12/2010.
Mediante documento fechado el 9/12/2010 y enviado a la empresa mediante burofax de fecha 16/12/2010, el demandante, en el que afirma, entre otras cosas, que no le fue notificada la resolución del ERE y que "Desde el mes de Septiembre de 2010 estoy a la espera de un nuevo puesto de trabajo, acorde con mi experiencia, dedicación y resultados mostrados en cuantas áreas e intervenciones he participado".
DON Sabino presentó el 24 de diciembre de 2010 papeleta de conciliación por extinció de contracte ante el órgano correspondiente del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya y, en fecha 5 de mayo de 2010, tuvo lugar el preceptivo acto de conciliación ante el referido órgano, con el resultado de "SENSE AVINENÇA".
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Denuncia la part demandada, com primer motiu de suplicació i per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL, la infracció d'allò previst als articles 45.2, 47.1 c) i d) TRLET en relació a l'art. 50 del mateix cos legal. La tesi del recurs, succintament narrada, passa per la consideració que, en realitat allò que l'actor està impugnant és l'ERO de suspensió de contractes, sense que a aquest respecte s'hagi formulat recurs administratiu; i, d'altra banda, s'indica que concorre una falta d'acció, atès que en el moment d'interposar la demanda -i de celebració del judici- el vincle laboral no estava viu -en els termes reclamats habitualment per la doctrina judicial- atès que el contracte estava suspès per la via de l' art. 47 TRLET .
Hem de descartar d'entrada que pugui prosperar la primera de les tesis sostingudes en el recurs. En efecte, per bé que és cert que a la demanda substancialment allò que s'al legava era l'afectació del demandant per una resolució administrativa que circumscrivia els seus efectes a una delegació territorial en la què l'actor no prestava serveis, escau observar que en el fet provat cinquè de la demanda es feia constar en forma expressa -i respecte la causa d'extinció- que des del mes de setembre el demandant no havia tingut feina efectiva, essent aquest el motiu pel que, en definitiva, la sentència ha estat estimada pel jutjador del primer grau. Així, doncs, atès que l'objecte de la litis és l'expressat és del tot evident que -sense que se'ns al legui incongruència ultra petitum- la pretensió processal del demandant no passa, per tant, per la impugnació de l'ERO, sinó per la causa extintiva, ex article 50 TRLET, abans citada.
D'altra banda, en quant la tesi que la relació laboral no estava viva, caldrà indicar que, efectivament, és aquest un requeriment constant i antic en la doctrina judicial d'aplicació de l' art. 50 ET, atès que l'èxit d'aquesta via extintiva té efectes constitutius en la sentència del primer grau, per la qual cosa no existeix acció si en el dit moment el vincle laboral ha finalitzat (entre moltes d'altres, SSTS 14.02.1983, 23.06.1983,
12.12.1984, 28.02.1985, 02.04.1985, 02.07.1985, 18.11.1985, 04.02.1986, 22.10.1986, 18.07.1990,
22.05.2000, 05.04.2001, etc). I també haurem de compartir amb el recorrent que la doctrina cassacional ve considerant que si existeix un ERO extintiu posterior a la demanda, però anterior al judici, s'aplica l'esmentada doctrina per falta d'acció, per bé que si l'extinció encara no ha estat acordada en el dit moment no existeix cap impediment per a que el jutge del social entri a valorar les causes extintives de l' art. 50 TRLET (entre d'altres, SSTS UD 05.04.2001, 26.10.2010, etc.)
Ara bé, escau referir que aquí en el present cas no ens trobem davant de cap supòsit extintiu, sinó de suspensió contractual. I és del tot evident que per bé que suspès, el contracte laboral, estava en vigor. No existeix cap precepte legal que en el dit supòsit exclogui la possibilitat d'accés a la figura extintiva de l' art. 50 TRLET : no consta cap límit al respecte en la redacció dels articles 45 a 48 TRLET, ni en l'esmentat article 50, ni tampoc en el RD 801/2011 . Ben al contrari, l'art. 45.2 en regular el marc contractual aplicable a les suspensions contractuals indica en forma expressa que la suspensió contractual exonera de les obligacions recíproques de treballar i remunerar el treball, pel què caldrà limitar els efectes legals als expressats (en sentit similar, SSTSJ Castella i Lleó -Valladolid- de 13.02.2006, 20.02.2006, etc.) La interpretació contrària comportaria l'absurd que, per exemple, que en cas d'incapacitat temporal o maternitat o paternitat -també regulats a l' art. 45 TRLET - els treballadors no poguessin accedir a l'extinció contractual de l' art. 50 TRLET . I no enerva aquesta conclusió la doctrina continguda a la STSJ País Basc de 22.07.1997, atès que en el supòsit allà analitzat per bé que és cert que en el moment de presentació de la demanda el contracte estava sospès per un ERO, en el moment de celebració del judici els contractes dels treballadors estaven ja extingits per fallida de l'empresa.
En conseqüència, aquest motiu ha de ser desestimat.
Per la mateixa via anterior es denuncia per la demandada la infracció de l' art. 50.1 c) TRLET, en relació a l'art. 4.2 a) del mateix cos legal, en entendre que no concorre l'element de gravetat en l'incompliment empresarial, atès que l'actor estava inclòs en l'ERO de suspensions contractuals, el que comportaria un greuge comparatiu amb la resta d'afectats que no podrien accedir a la via extintiva.
Volem observar que del relat fàctic de la sentència se'n deriven els següents aspectes fàctics: a) que en data 4 d'agost de 2010 s'aprovà l'ERO de suspensió contractual, en el què es trobava inclòs el demandant; b) des del mes de setembre l'empresa no oferí cap treball al demandant; c) en data 26.11.2010 se li notificà que amb efectes del 15 de desembre següent, s'iniciaria la suspensió contractual al llarg de 720 dies. El jutjador del primer grau ha estimat la demanda en considerar que efectivament existí una falta d'ocupació efectiva des de principis de setembre fins al 15 de desembre, en relació a la missiva...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 5 de Marzo de 2013
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 19 de marzo de 2012, en el recurso de suplicación número 7869/11 , interpuesto por ALSTOM TRANSPORTE, S.A., frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 2 de los de Sabadell de fecha 20 de junio ......