STSJ Cataluña 1211/2012, 14 de Febrero de 2012
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:1180 |
| Número de Recurso | 4747/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 1211/2012 |
| Fecha de Resolución | 14 de Febrero de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 14 de febrer de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1211/2012
En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 22 de desembre de 2010 dictada en el procediment núm. 906/2009, en el qual s'ha recorregut contra la part Piedad, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
En data 9 de setembre de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de desembre de 2010, que contenia la decició següent:
"Acceptar la demanda interposada per Piedad en benefici de la filla menor Visitacion, contra Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant, declaro el dret de la beneficiaria Visitacion, a la prestació d'orfenesa derivada del traspàs del seu pare Gonzalo, i condemno a l'Entitat Gestora demandada a reconèixer i abonarli una prestació mensual del 20% de la base reguladora de 866,76# i amb efectes inicials de 31/5/2009, fins que per raó d'edat o altres circumstancies conformes a dret, s'extingeixi la prestació".
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
La demandant Piedad, es vídua de Gonzalo, traspassat el 30/5/2009, i ambdós progenitors de la beneficiaria de l'acció aquí exercida Visitacion, nascuda el 24/12/1991.
El causant acredita una cotització efectiva de 5168 dies computables, inclosos els dies assimilats per cotització a temps parcial.
El causant patia alcoholisme crònic, amb agreujament des de novembre de 2008, unit a síndrome depressiu i trastorns de conducta que comportaven rebuig de l'assistència medica.
El causant a partir del 24/12/2008 va deixar d'anar a l'empresa de Olegario en la que prestava serveis, sense que l'empresa pogués notificar-li l'acomiadament disciplinari acordat per fets d'aquell mateix dia, malgrat els reiterats intents er diferents mitjans, donant-lo finalment de baixa a la seguretat social el 29/1/2009.
La base reguladora que en el seu cas correspondria a la prestació interessada es la de 866,76# mensuals, la prestació del 20% de la base i els efectes des del 31/5/2009.
La demandant va sol·licitar la prestació d'orfenesa aquí interessada, la qual li fou denegada per resolució de 19/6/2009 per no haver cobert el causant un període mínim de cotització de 15 anys i no trobarse al moment del fet causant en situació d'alta o assimilada a l'alta. Disconforme la demandant va interposar reclamació prèvia que fou també denegada per nova resolució de 22/7/2009 per les mateixes causes.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació de la prestació d'orfenesa en benefici de la seva filla Visitacion, s'interposa per l'Entitat demandada Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.
La qüestió que s'ha de resoldre en el present recurs és si la filla de la demandant té dret a rebre la prestació d'orfenesa, que li fou denegada per l'Entitat Gestora perquè en el moment en que va morir el seu pare, aquest no es trobava en situació d'alta ni en situació assimilada a l'alta, atès que va deixar de treballar de forma voluntària i no havia cotitzat 15 anys a la Seguretat Social. La sentència d'instància va estimar la demanda fonamentant la seva decisió en que es va acreditar que el Sr. Gonzalo, per la seva deteriorada situació física i volitiva, va deixar d'anar a treballar, per la qual cosa l'empresa el volia acomiadar i finalment va decidir donar-lo de baixa de la Seguretat Social, indicant que la baixa era voluntària, i pel mateix motiu tampoc no va tramitar la corresponent prestació d'atur, ja que si així ho hagués fet, es trobaria en el moment de la mort en situació assimilada a l'alta.
En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral, el recorrent sol.licita la supressió del fet provat tercer, ja que considera que la situació que descriu el citat fet no es desprèn de la documentació aportada a les actuacions i fonamenta la citada modificació en els documents 20, 23 i següents i argumenta que en cap document consta que el marit de l'actora patís problemes amb l'alcohol i que el citat fet es fonamenta en un únic document, el que es troba al foli 20, que -segons s'afirma- no té un valor probatori objectiu, cert i imparcial, atès que es tracta d'un informe elaborat ad hoc, després de la mort del causant i després de que es denegués la pensió d'orfenesa, que no consta que el Sr. Gonzalo hagués rebut cap tipus d'assistència mèdica i tampoc consta la causa del seu traspàs ni que el metge que signa el citat document fos el metge de la família, ni s'indica com coneixia la situació mèdica del causant.
Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual és consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener . Aquesta naturalesa es manifesta,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 3396/2014, 9 de Mayo de 2014
...de orfandad a favor de la hija de la actora y del causante, Dª. Adelaida, mediante sentencia de 22.12.2010, confirmada por STSJ Cataluña de 14.2.2012 (Rº 4747/2011 ), según resulta de los folios nº 51 a 57 de autos. El JS nº 20 de Barcelona, en sentencia 20.4.2011, reconoció las prestacione......
-
STSJ Cataluña 3549/2016, 6 de Junio de 2016
...de orfandad a favor de la hija de la actora y del causante, Dª. Marisol, mediante sentencia de 22.12.2010, confirmada por STSJ Cataluña de 14.2.2012 (Rº 4747/2011 ). El JS nº 20 de Barcelona, en sentencia de 20.4.2011, reconoció las prestaciones de orfandad a favor del hijo de la actora y d......