STSJ Islas Baleares 537/2011, 14 de Julio de 2011

PonenteGABRIEL FIOL GOMILA
ECLIES:TSJBAL:2011:812
Número de Recurso331/2007
ProcedimientoPROCEDIMIENTO ORDINARIO
Número de Resolución537/2011
Fecha de Resolución14 de Julio de 2011
EmisorSala de lo Contencioso

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00537/2011

SENTÈNCIA núm. 537

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 14 de juliol de l'any dos mil onze

------------------------- VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de

les Illes Balears les actuacions número 331 de 2007, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'entitat " Calas del Mediterráneo SA .", representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Ferrer Mercadal i assistida per l'advocat Sr. Cerveró Sánchez-Capilla, i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat .

L'objecte del recurs és la resolució dictada per la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern Balear, desestimant, de forma presumpta per la ficció legal del silenci administratiu, la sol·licitud efectuada per l'entitat "Calas del Mediterráneo SA.", de responsabilitat patrimonial i ser indemnitzada en la quantitat de 12.437.087,17 #.

La quantia es fixà en 12.420.277,57 #

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

= ANTECEDENTS DE FET =

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats. 3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per les parts. Proposta i admesa que fou en forma, documental, pericial i testifical, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 21 de juny de 2011.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada per la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern Balear, desestimant, de forma presumpta per la ficció legal del silenci administratiu, la sol·licitud efectuada per l'entitat "Calas del Mediterráneo SA.", de responsabilitat patrimonial i ser indemnitzada en la quantitat de 12.437.087,17 #.

Responsabilitat patrimonial que es considerava, i es considera, existia, i existeix, per l'aplicació de la Segona Disposició Addicional de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, que prohibeix expressament l'execució del projecte de camp de golf de cala d'Hort i la seva oferta complementària. Camp de golf a instal·lar en el municipi de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa).

La referida disposició addicional, assenyala: " La entrada en vigor de esta Ley supone el inicio del procedimiento para la elaboración del Plan de ordenación de los recursos naturales de Cala d'Hort y Cap Llentrisca, con el ámbito territorial grafiado en el anexo I de esta Ley. El Plan de ordenación de los recursos naturales que se apruebe por el Gobierno de las Illes Balears tiene que prohibir expresamente la ejecución del proyecto de campo de golf de Cala d'Hort y su oferta complementaria ".

SEGON

Són dades fàctiques, i les més rellevants, a prendre en consideració, les següents:

1r.- El 26 de juny de 1989 es va constituir mitjançant l'elevació a escriptura pública la societat mercantil Vidoro SA., la qual es va passar a denominar Calas del Mediterráneo SA. a partir del dia 1 de febrer de 1990.

2n.- Se'ns dirà per la part actora, en afirmació no qüestionada per la part demandada, que aquella va adquirir terrenys fins un total de 179,26 hectàrees a una finca privada de Sant Josep de Sa Talaia. L'idea, pel que pareix, era dur a terme un macroprojecte per tal de construir habitatges unifamiliars de luxe, un hotel de 5 estrelles i un camp de golf. Possibilitat edificatòria que atorgaven aleshores les Normes Subsidiàries de 1986.

3r.- Dins la propietat de la part recurrent havia estat aprovat inicialment un Pla parcial; més concretament, el dia 23 de gener de 1988, és a dir abans de l'adquisició dels terrenys, i que abastava a un total de 45 hectàrees amb una edificabilitat prevista de 108.000 m2.. Pla parcial que, i ho afirma a la demanda, la part actora, el va haver de reformar per a la seva adaptació a la Llei 22/1988, de Costes, i a la Llei 1/1991, d'Espais Naturals .

4t.- El 15 de febrer de 1993 la Comissió Insular d'urbanisme d'Eivissa i Formentera, va declarar l'interès social per a la construcció d'un camp de golf i l'oferta complementària en cala d'Horts - es Cubells (terme municipal de Sant Josep de Sa Talaia). Instal·lada controvèrsia judicial sobre aquesta declaració, el Tribunal, a la sentència 472 de 13 de setembre de 1996, actuacions acumulades 1118 i 1202 de 1993, va confirmar l'adequació a dret de la referida declaració. Una de les prescripcions era la següent: "Las zonas que estén afectadas por la Ley de Espacios Naturales y Régimen Urbanístico de las Areas de Especial Protección de las Islas Baleares (LEN ), no podrán ser objeto de ningún tipo de obras e instalaciones (campo de juego, recorridos, oferta turística, club social, zonas deportivas, accesos, etc..., ni obras complementarias e instalaciones de infraestructuras que deban implantarse para su servicio, excepto las que contempla el art. 11 de la LEN, prévia tramitación específica y autorización correspondiente, si procede)".

5è.- El 2 d'agost de 1993 es va atorgar en escriptura pública l'agrupació i segregació de finques, en compliment d'allò que estava previst a l' article 11 de la Llei 12/1988, de 17 de novembre . Foren segregades dues parcel·les, respectivament, de 1731 i 5064 metres quadrats, i cedides, lliure i gratuïtament, al Consell Insular d'Eivissa i Formentera. 6è.- El Tribunal va conèixer de les actuacions 1419 de 1996 on va dictar la sentència 914 el dia 12 de desembre de 2000. Vàrem confirmar que no era necessària la declaració d'utilitat pública per tal d'autoritzar la instal·lació de la planta dessalinitzadora d'aigua del mar.

7è.- El dia 25 de setembre de 1997 fou dictada una Ordre ministerial de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient on s'atorgava a Calas del Mediterráneo SA. la concessió administrativa d'ocupació del domini públic marítim terrestre per a la instal·lació de les obres com a suport de l'autorització d'abocament d'aigua de mar d'una planta dessalinitzadora en el camp de golf.

8è.- La Direcció General de Costes i Ports de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, el 26 de juny de 1998, va autoritzar la construcció de dos sondejos, dos casetes de bombeig enterrades i dues sèquies o rases.

9è.- Paral·lelament, el dia 19 de maig de 1998, la Comissió Insular d'Activitats classificades del Consell Insular d'Eivissa i Formentera va informar favorablement i qualificava l'activitat de la planta dessalinitzadora.

10è.- El dia 10 de novembre de 1998 es va atorgar, amb prescripcions, per part de l'Ajuntament de Sant Josep de Sa Talaia, llicència municipal d'edificació i ús del sòl per a la construcció d'un camp de golf de 18 forats. Fou impugnada i revisada pel Tribunal a les actuacions acumulades 1944, 1963 i 1992/1998. Dictàrem la sentència núm. 206 del dia 11 de març de 2003 en què confirmàrem la resolució administrativa recorreguda. L'al·ludit acord fixava dues prescripcions: primera, la d'actualització dels preus dels pressuposts ajustats al que disposava l'informe de l'arquitecte municipal, als efectes de la liquidació de la taxa municipal i de l'import de construccions, obres i instal·lacions, i, segona, la d'atorgar un termini d'un mes als efectes d'acreditar fefaentment a l'Ajuntament la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat com a indivisible. Es feia ressò l'acord, d'anterior dictat el dia 15 de febrer de 1993 per la Comissió Insular d'Urbanisme on es declarava l'interès social.

11è.- El 29 de juliol de 1999 la Comissió de govern de l'ajuntament va atorgar la llicència d'edificació i ús del sòl per a la construcció d'un centre de transformació per donar servei i subministrament d'energia elèctrica al camp de golf.

El dia 3 d'agost següent començaren les obres, però a l'endemà, el 4 d'agost foren paralitzades per una ordre de protecció cautelar de la referida àrea i d'iniciació del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la zona, dictada per la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. Acords posteriors d'aquesta última Conselleria, el de la declaració d'inadmissibilitat del recurs de reposició aixecat contra el que hem assenyalat i el de 12 de novembre de 1999 delimitant la zona foren també impugnats, actuacions acumulades 99 i 106 de 2000, i varen cloure amb la sentència núm. 296 de 4 d'abril de 2003 que els confirmava. En el que és en ella...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • STS, 2 de Julio de 2013
    • España
    • July 2, 2013
    ...de 2011, dictada por la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares en el recurso número 331/2007 . Sentencia que casamos sólo por falta de motivación de las pretensiones que desestima, y que, por tanto, mantenemos en cuanto reconoce el dere......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR