STSJ Cataluña 2/1997, 16 de Enero de 1997
| Ponente | LLUIS PUIG I FERRIOL |
| Número de Recurso | 41/1996 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 2/1997 |
| Fecha de Resolución | 16 de Enero de 1997 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació núm. 41/96
SENTENCIA Núm. 2
President:
Il.lm. Sr. Luis María Díaz Valcárcel
Magistrats:
Il.lm. Sr. Lluis Puig i Ferriol
Il.lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Barcelona, 16 de gener de 1997
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que damunt
s'esmenten, ha vist el recurs de cassació contra la senténcia que va dictar la Secció 16a de
l'Audiáncía Provincial de Barcelona en grau d'apel.lació, com a conseqüencia de les actuacions del
judici declaratiu de menor quantia que es van seguir davant del Jutjat de Primera Instáncia núm. 1
de Rubí sobre una acció de rescissió per lesió. Va interposar el recurs la Sra. Sofía, representada pel procurador Sr. Alberto Grasa i Fábrega i defensada pel lletrat Sr.
Antonio Segura G. Consuegra i la part recorreguda és el Sr. Leonardo, representat
pel procurador Sr. Ángel Joaniquet Ibarz i defensat per la Lletrada Sra. Sofía Soto Ruiz.
FETS
La procuradora dels tribunals Sra Rosario Davi, que actua en nom Don. Leonardo, va formular demanda de judici deciaratiu de menor quantia que per repartiment va correspondre al lutjat de Primera Instáncia núm. 1 de Rubí, contra la Sra. Sofía. En l'escrit de demanda, després d'exposar els fets i els fonaments de dret que va considerar d'aplicació, va sol.licitar que es dictés senténcia en qué es declarés la rescissió o la resolució del contraste de comparevenda dé data 29 d'abril de 1988, subscit per la part demandada i la seva exesposa Sra. Flora.
Admesa la demanda a trámit, es va citar el demandat per tal que en el termini legal comparegués en aquestes actuacions i contestés la demanda, la qual cosa va fer en el termini i la forma legals mitjançant la presentació de l'escrit de contestació a la demanda d'acord amb les prescripcions legals. Es va celebrar la compareixen sense havier-hi acord entre les parts i ambdues van sol.licitar la recepció del plet a prova. Les propostes van ser admeses i es van dur a terme amb el resultat que consta en les acutacions.
El Jutjat va dictar senténcia amb data 10 d'octubre de 1994, la decisió de la qual és la següent: "Apreciando la concurrencia de la excepción de litisconsorcio pasivo necesario, debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por la procuradora Dª. Rosario Daví en nombre y representación de D. Leonardo contra Sofía, sin entrar en el fondo del asunto y debo condenar y condeno a la parte demandante al pago de las costas procesales".
L'actor Don. Leonardo va interposar recurs d'apel.lació contra la senténcia anterior, que va ser admés a tots dos efectes i, un cop substancíada l'alçada, la Secció 16a de l'Audiéncia Provincial de Barcelona va dictar senténcia, la decisió de la qual és la següent: "Que estimando, como estimamos, el recurso de apelación interpuesto por Leonardo contra la sentencia pronunciada por el Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Rubí en fecha 10 de Octubre de 1.994, debemos revocar y revocamos dicha resolución y en consecuencia: Declaramos resuelto por lesión ultra dimidium el contrato de compareventa formalizado el 29 de Abril de 1.988 y en consecuencia el derecho del demandante y la que fue su esposa, Doña. Flora, a recuperar la propiedad y posesión de la finca objeto de dicho contrato quienes a su vez deberán devolver a la demandada la cantidad de 2.500.000 ptas., más sus intereses desde la fecha del contrato. Declaramos igualmente el derecho de la demandada Sofía a ejercitar la opción que le confiere el art. 325 de la Compilación de derecho civil de Cataluña, en cuyo caso la cantidad a pagar el demandante, para la comunidad ganancial, se completará hasta las 13.312.800 pts., con sus intereses desde la misma fecha del contrato. Imponemos a la parte demandada las costas del juicio en su primera instancia, sin haber fugar a especial imposición de las costas del recurso".
El procurador Sr. Alberto Grasa Fábrega, en representació de la Sra, Sofía, va formular recurs de cassació que va fonamentar en eis motius següents: 1r Infracció de la jurisprudéncia aplicable, a l'empara de l' art. 1.692.4t de la Llei d'enjudiciament civil, per vulneració de la doctrina sobre litiscorsorci passiu necessari que contenen les sentóncies del Tribunal Suprem d'1 d'abril de 1988, 5 de juny de 1988 i 7 de maig de 1993. 2n. lnfracció de les normes de l'ordenament jurídic, a l'empara de l' art. 1.692.41 de la Llei d'enjudiciament civil. I 3r infracció de les normés de l'ordenament jurídic, a l'empara de l' art. 1692.4t de la Llei d'enjudiciament civil.
Admés el recurs i un cop evacuat el trámit d'impugnació, es va assenyalar per a la votació el dia 30 de desembre passat, data en qué va tenir lloc. Hi ha actuat com a ponent el magistrat l'Il.lm. Sr. Lluis Puig i Ferriol.
RAONAMENTS JURIDICS
Primer, Per tal de centrar les qüestions que s'han de resoldre en aquest recurs de cassació, cal fer esment dels fets següents, que s'han acreditat com a certs a les actuacions:
-
El senyor Leonardo i la senyora Flora
Per tal de centrar les qüestions que s han de resoldre en aquest recurs de cassació, cal fer esment deis fets següents, que s'han acreditat com a certs a les actuacions:
-
El senyor Leonardo i la senyora Flora van contraure matrimoni el día 28 de novembre de 1965.
-
El día 8 de maig de 1981 es va atorgar una escriptura pública de compravenda d'una finca, en la qual apareix com a compradora la senyora Flora, en la qual s'esmenta que la compradora és de veinatge civil catala i que el seu régim econámic matrimonial és el de separació de béns. El día 18 de maig de 1981 la senyora Flora va atorgar una escriptura de declaració d'obrá nova amb referencia a una casa que s'havia construit sobre la finca esmentada, i manifesta també l'atorgant que té veinatge civil catalá i que el seu régim económic matrimonial és el de separació de béns.
-
Des del mes de març de 1985 els cánjuges esmentats van viure separats de fet í el día 16 de setembre de 1986 el Jutjat de Primera Instáncia núm. 3 de Terrassa va dictar senténcía que decretava la separació judicial deis consorts senyor Leonardo i Flora i decretava també la dissolució del régim económic matrimonial.
-
Posteriorment el senyor Leonardo va presentar una demanda contra la seva esposa, senyora Flora, en la qual sol.licitava que es dictés senténcia que declares que el seu régim económic matrimonial era el de la societat de guanys del Codi civil, que es decretes la seva dissolució i que s'adjudiqués la finca esmentada a cadascun dels cónjuges per meitats com a bé ganancial. El Jutjat de Primera Insténcia núm....
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 657/2006, 3 de Noviembre de 2006
...demandado, lo que supone una prueba más que razonable de que fueron efectuados. Como se establece en la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 16 de enero de 1997, "para determinar si existe o no lesión en más de la mitad del precio justo, debe tenerse en cuenta no sólo ......