STSJ Cataluña , 29 de Mayo de 1997
| Ponente | LLUIS PUIG I FERRIOL |
| Número de Recurso | 3/1997 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 29 de Mayo de 1997 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal Cassació núm. 3/97 SENTENCIA NÚM. 14 President:
Il.lm. Sr. Luis Mª Díaz Valcárcel Magistrats:
Il.lm. Sr. Lluís Puig i Ferríol Il.lm. Sr. Ponç Feliu Llansá
Barcelona, 29 de maig de 1997 La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada peis magistrats esmentats damunt, HA VIST el recurs de cassació contra la senténcia que la Secció Catorze de l'Audiéncia Provincial de Barcelona va dictar en grau d'apel.lació el 22 de juliol de 1995, com a conseqüéncia de les actuacions del judici declaratiu de menor quantia sobre terceria de domini, tramitats en el Jutjat de 1ª Instáncia núm, 1 de Vilafranca del Penedés. El recurs el va interposar la Sra. Asunción i el Sr. Juan Antonio , representats per la procurador Sra. Mª. Teresa Aznarez domingo, assistit pel lletrat Sr. José Luis Yustas Mateo, éssent part recorreguda la Caixa d Estalvis del Penedés, representada pel procurador Sr. Jordi Fontquerni gas i defensada pel lletrat Sr. Martí
Soler Bordes, sense que hagi comparegut l'altra part recorreguda, la heréncia jacent del Sr. Antonio .
FETS
El Jutjat de Primera Instáncia núm. 1 de Vilafranca del Penedés va tramitar el judici de menor quantia núm. 108/93 que va promoure mitjançant demanda la Sra. Asunción i el Sr. Juan Antonio , contra la Caixa d'Estalvis del Penedés i l'heréncia jacent del Sr. Rafael , en qué, després d'exposar els fets i els fonaments jurídics, va demanar que es "dictara sentencia condenando a la parte demandada en el sentido de que se decretase la nulidad de los embargos trabados en la finca propiedad de la parte actora, decretada en los autos de juicio Ejecutivo 47/1995 de dicho Juzgado, instandos por la entidad demandada y se suspendiera la subasta acordada en los mismos".
Una vegada es va admetre a trámit fe demanda, es va emplazar als demandats i va comparéixer la Caixa d'Estalvis del Penedés, la qual va exposar excepció dilatdria de litispendéncia, i va contestar a la demanda, alegant amb arguments fáctics i jurídics que va considerar oportuns, i finalment va demanar: "que se dictara sentencia absolviéndola de la demanda con imposición de las costas a los actores"; sense haver comparegut la demandada l'heréncia jacent Don. Antonio , la qual se fa va declarar en rebel.lia, tenint per contestada la demanda i les actuacions varen seguir el seu curs, celebrant la compareixénça que preveu l' article 691 i següents de la Llei d'enjudiciament civil amb el resultat que es de veure en les actuacions, es va rebre el plet a prona, portant a efecte les propostes que van ser admeses.
Un cop adjuntades les proves practicades i haventse fet els trámits legals previs, el magistrat jutge dé 1ª Instáncia núm. 1 de Vilafranca del Penedés va dictar senténcia el 5 de novembre de 1994, la qual té la decisió següent: "Que desestimando la demanda promovida por la Procuradora de los Tribunales Dª Isabel Pallerola Font, en nombre y representación de D. Juan Antonio y Dª. Asunción , frente a Caixa d'Estalvis del Penedés y la Herencia Yacente de D. Antonio , debo decretar y decreto el mantenimiento de los embargos en su día trabados en el juicio Ejecutivo seguido en este Juzgado con el número 47/1985 sobre las fincas regístrales números NUM000 , NUM001 , NUM002 , NUM003 , NUM004 , NUM005 i NUM006 del Registro de la Propiedad de El Vendrell y NUM007 , NUM008 y NUM009 del Registro de la Propiedad de esta villa; todo ello haciendo expresa condena en costas a la parte actora por imperativo legal".
QUART Contra l'anterior senténcia els actors Srs. Juan Antonio i Doña. Asunción van interposar recurs d'apel.lació davant la Secció 14a de l'Audiéncia Provincial de Barcelona, la qual en data 22 de juliol de 1996 va dictar senténcia, la part dispositiva de la qual era: "Que DESESTIMANDO el recurso de apelación interpuesto por la representación de D. Juan Antonio y Dª. Asunción , contra la Sentencia dictada en fecha 4 de Noviembre de 1994, por el Sr. Juez del Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Vilafranca del Penedés , en los autos de los que el presente rollo dimana, debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS íntegramente la misma con imposición de las costas de esta alzada a la parte recurrente".
CINQUÉ. La procurador Sra. María Teresa Aznarez Domingo, causidica del Sr, Juan Antonio i de Doña. Asunción , va formular recurs de cassació davant d'aquesta Sala contra la senténcia d'apel.lació, basat en el motiu següent: "Primer i Únic motiu de cassació. Per infracció de les normes de l'ordenament jurídic i la jurisprudéncia aplicable.
Mitjançant la resolució de 24 de març de 1997, la Sala va decretar l'ádmissió a trámit del recurs de cassació interposat i va senyalar per celebrar la votació el día 12 d'aquest mes. Hi ha actuat com a ponent el magistrat Sr. Lluís Puig i Ferríol.
FONAMENTS DE DRET
Les qüestions que s han de resoidre en aquest recurs de cassació, tenen el seu origen en els fets següents:
-
- Els senyors Antonio i Leticia van contraure matrimoni el día 13 de setembre de 1939 i van tenir tres fills, Asunción , Juan Antonio i Alfonso . La senyora Leticia va atorgar testament el día 13 d'agost de 1958, en el qual llegava als seus fills alló que per Ilegítima els corresponia en l'heréncia materna i instituiia hereu el seu marit senyor Antonio . La testadora va morir el día 5 de setembre de 1978 i el día 13 de febrer de 1979 els senyors Antonio , Alfonso i Asunción van atorgar una escriptura d'acceptació i inventari de l'heréncia de la senyora esmentada.
-
El vidu senyor Antonio va contraure segoñes núpcies amb la senyora Aurora el día 7 d'agost de 1981.
-
L'any 1985 la Caixa d'Estalvis del Penedés va interposar una demanda de judici executiu contra els senyors Antonio , Alfonso i Cereales i Piensos, SA, de resultes de la qual van ésser embargades el mateix any 1985 unes finques que el defenent, senyor Antonio , havia adquirit com a hereu testamentari de la seva primera esposa, la senyora Leticia .
-
El día 6 d'octubre de 1989 el Jutjat de Primera Instáncia número 1 de Vilafranca del Penedés va dictar senténcia en el judici incidental que havia interposat la senyora Asunción contra el sexi pare senyor Antonio , en la qual condemnava el defenent a atorgar escriptura pública per a la inscripciá i anotació en el Registre de la Propietat a favor de l'agent i del seu germá senyor Alfonso del carácter de reservables de les finques que el defenent havia adquirit oom a hereu de la seva primera esposa, segons la relació de finques que es troba en l'escriptura d'inventari abans esmentada de 13 de febrer de 1979.
-
El día 4 de novembre de 1989 el senyor Juan Antonio va interposar una demanda de terceria de domini contra la Caíxa d Estalvis del Penedés í contra el seu pare senyor Antonio , en fa qual demanava que es dictés sentencia que decretes la nul.litat o, sí era el cas, la resolució dels embargaments a favor de la Caixa d'Estalvis del Penedés, que s'havia practicat sobre finques que procedien de l'heréncia de la senyora Leticia , la propietat de les quais corresponia a fagent de la demanda de terceria de domini.
Aquesta demanda va ésser desestimada per senténcía que va dictar el Jutjat de Primera Insténcia número 1 de Vilafranca del Penedés el día 9 de juliol de 1991, que osteriorment va ésser confirmada en gran d'apel.lació per sentencia que va dictar 1ª Secció Quarta de l'Audiéncia Provincial de Barcelona el día 20 de juliol de 1993.
-
El senyor Antonio va...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Galicia , 29 de Diciembre de 2000
...de determinados Tribunales Superiores de justicia, reproduciendo, no obstante, la fundamentación jurídica de la sentencia del TSJ de Cataluña de 29 de mayo de 1997 , si bien ha de advertirse que dicha sentencia está haciendo referencia al convenio. colectivo del sector de la automoción, vin......
-
Revisión crítica de la reserva vidual en el Derecho Civil Foral: análisis particular de la reserva binupcial en el Derecho y jurisprudencia catalana hasta su definitiva derogación legislativa
...derecho no se vea truncado ni desvirtuado. En este asunto traemos a colación el fallo pronunciado por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en sentencia de 29 de mayo de 1997, que a su vez recogió la doctrina del Tribunal Supremo, concretamente de la Page 460 de 19 de enero de 1935,......