STSJ Cataluña , 23 de Septiembre de 1999
| Ponente | LLUIS PUIG I FERRIOL |
| Número de Recurso | 4/1999 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 23 de Septiembre de 1999 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal Cassació núm.4/99 S E N T È N C I A NÚM.25 Excm. President:
Sr.ANTONI BRUGUERA I MANTÉ
Il.lms. Magistrats:
Sra.NÚRIA BASSOLS I MUNTADA Sr.LLUIS PUIG I FERRIOL Barcelona, vint-i-tres de Setembre de mil nou-cents noranta-nou.
Vist per la SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA, integrada pels Magistrats esmentats al marge, el recurs de cassació interposat contra la sentència dictada en grau d'apel.lació per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona, rotllo núm.16/98, dimanant del judici declaratiu de menor quantia núm.87/96 seguit davant el Jutjat de Primera Instància núm.32 de Barcelona.Aquest recurs ha estat interposat per la Senyora Ariadna , representada pel procurador Sr.Carlos Turrado Martín-Mora i defensada pel lletrat Sr.Andrés A.Carnicero Modrego.
ANTECEDENTS DE FET PRIMER.- La representació processal de l'Excma.DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE SORIA va formular demanda de judici declaratiu de menor quantia contra Doña. Ariadna , que pel torn de repartiment va correspondre al Jutjat núm.32 de Barcelona, en la qual va exposar els fets i fonaments de dret corresponents. En data 1 de setembre de 1997 l'esmentat Jutjat va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "
FALLO
Desestimando la demanda interpuesta por el procurador Sr.Manjarín en nombre y representación de la EXCMª DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE SORIA contra doña Ma. Ariadna , el ASILO DE
SAN RAFAEL DE LOS HERMANOS DE SAN JUAN DE DIOS y las MISIONERAS DE LA CARIDAD (INSTITUCIÓN MADRE TERESA DE CALCUTA), absuelvo a las demandadas y no Impongo las costas del pleito a ninguna de las partes ".
Contra l'esmentada sentència es va interposar recurs d'apel.lació per l'Excma.DIPUTACIÓ
PROVINCIAL DE SORIA que va ser admès, i per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona amb data 10 de juliol de 1998 es va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "
Que ESTIMANDO el recurso de apelación interpuesto por la representación de DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE SORIA, con REVOCACIÓN de la Sentencia dictada en fecha 1 de Septiembre de 1997, por el Sr.Magistrado-Juez del Juzgado de Primera Instancia núm.32 de Barcelona , en los autos de los que el presente rollo dimana, debemos declarar y declaramos que:
-
Que la causante Dª Virginia había ganado vecindad civil catalana en fecha de 24 de enero de 1956 mediante declaración realizada ante el Encargado del Registro Civil del Hospicio de Madrid.
-
Que resulta válido el testamento otorgado con fecha de 5 de Diciembre de 1980, de conformidad con la legislación civil catalana y consecuentemente válida la atribución, a favor de su hija adoptiva Dª Ariadna , de una cuota legitimaria de 1/4 parte de la herencia.
-
Se declara nula y carente de toda eficacia jurídica, la partición hereditaria efectuada por la condenada Dª Ariadna , ante el Notario de Madrid D.Luis Figueroa Cerdán, con fecha de 4 de Julio de 1995, núm.de protocolo 1.647.
-
Que se declare la obligación de la citada Sra. Ariadna de practicar la partición de su causante de conformidad con las disposiciones testamentarias y legislación civil catalana que son aplicables, con la intervención de todos los interesados en la misma y E) Con imposición de las costas de la instancia a Dª Ariadna , relacionadas con su condena, y sin especial pronunciamiento respecto a las costas de la alzada, es decir, cada parte abonará las propias y las comunes por mitad".
Contra l'esmentada sentència el procurador dels Tribunals Sr.Carlos Turrado Martín-Mora en representació de Doña. Ariadna , va formular recurs de cassació davant aquesta Sala pels motius següents: 1r.- A l'ampar del núm.3 de l' art.1692 de la llei d'enjudiciament civil per no aplicació de l' art. 359 de l'esmentada llei ;- 2n.- A l'ampar del núm.4 de l' art.1692 de la llei d'enjudiciament civil , per no aplicació de l' art.14, apartats 4r i 5è del codi civil , 3r.- A l'ampar del núm. 4 de l' art.1692 de la llei d'enjudiciament civil , per no aplicació de l' art. 3 de la "Compilació del Dret Civil de Catalunya "; 4r.- A l'ampar del núm.4 de l'
art.1692 de la llei d'enjudiciament civil per no aplicació dels articles 1282, 1287 i 1256 del codi civil .
Admès el recurs i evacuat el tràmit d'impugnació es va assenyalar l'audiència del dia 16 de setembre passat, per a la celebració de la vista del present procediment que va tenir lloc en l'esmentada data.
És Ponent el Magistrat d'aquesta Sala l'Il×lm. Sr.LLUIS PUIG I FERRIOL.
FONAMENTS DE DRET
Per tal de centrar les qüetions que planteja el recurs de cassació, s'ha de fer una referència als fets segúents:
-
El senyor Diego va nèixer a la província de Terol l'any 1907 i la senyora Virginia va nèixer a la província de Soria l'any 1908 i pel que resulta de les actuacions, ambós van viure a Barcelona, pel que sembla, dos dels seus primers anys.
-
El Senyor Diego i la senyora Virginia van contreure matrimoni civil a Barcelona l'any 1937 i segons s'al.lega, van contreura també matrimoni canónic a la província de Soria l'any 1939.
-
En els anys 1953 i 1955 la senyora Virginia va comprar tres habitatges a Madrid, fent-se constar en dues de les tres escriptures de compra-venda que la compradora pagava el preu convingut amb diners de la seva propietat, asseverant el marit aquest fet. D) El dia 5 de novembre de 1955 es va atorgar a Córdoba una escriptura pública d'adopció, en la qual els cònjuges senyors Diego i Virginia adoptaven la nena María Rosa d'acord amb les prescripcions de la Llei de 17 d'octubre de 1941 , en la qual es va convenir: "Los adoptantes de acuerdo con lo prevenido en el artículo 177 del Código Civil , se obligan a instituir heredera a la adoptada, teniendo ésta en todo caso los mismos derechos legitimarios que si fuera hija legítima".
-
Els cònjuges senyors Diego i Virginia van viure a Saragossa després de la guerra civil fins a l'any 1943 i segons resulta de les actuacions des de finals de l'any 1943 van viure a Madrid.
-
El dia 24 de gener de 1956 els cònjuges senyors Diego i Virginia van comparèixer davant del Registre civil de Madrid, districte de l'Hospici, i van manifestar que vivien a Madrid des de feia nou anys i que manifestaven la seva voluntat de conservar el veïnatge civil català.
-
El dia 5 de març de 1956 els mateixos consorts van atorgar una escriptura pública que anomenaven d'aclaració, en la qual manifestaven que el seu régim econòmic matrimonial era el de separació de béns del dret civil de Catalunya.
-
Els consorts Diego i Virginia van viure separats durant els darrers anys del seu matrimoni i en aquesta situació de crisi matrimonial, el marit va atorgar testament el dia 14 de juny de 1972, en el qual instituïa hereva la seva filla adoptiva senyora María Rosa , Ariadna , que va esdevenir hereva del seu pare adoptiu a la mort d'aquest.
-
La senyora Virginia va atorgar testament a Madrid el dia 5 de desembre de 1980, en el qual manifestava que gaudia del veïnatge civil català, que era veïna de Barcelona i que també estava domiciliada a Madrid, que la seva successió s'havia de regir pel dret civil de Catalunya, en el qual instituïa hereva en la quarta part dels seus béns a la seva filla adoptiva senyora María Rosa , Ariadna i ordenaven uns llegats a favor de la Diputació de Soria, la Institució Mare Teresa de Calcuta i l'Assil de Sant Rafael dels Germans de Sant Joan de Deu de Madrid i, finalment, nomenava un marmessor. La testadora va morir a Barcelona el dia 5 de març de 1982.
-
La senyora Ariadna va atorgar una escriptura pública anomenada d'herència a Madrid el dia 4 de juliol de 1995, en la qual manifestava que la successió de la seva mare adoptiva s'havia de regir per les estipulacions que es van convenir en l'escriptura pública d'adopció i que corresponia a la filla adoptiva la llegítima de les dues terceres parts de l'herència que estableix el Codi civil ; i en base a aquestes manifestacions declarava acceptar l'herència materna, s'adjudicava la propietat dels béns i drets que formaven part de l'herència, amb exclusió dels que havien estat objecte dels llegats que havia ordenat la testadora.
-
el mes de gener de 1996 la Diputació Provincial de Soria va interposar una demanda contra la senyora Ariadna , l'Assil de Sant Rafael dels Germans de Sant Joan de Deu i la institució Mare Teresa de Calcuta, en la qual interessava es declarés que la senyora Virginia gaudia del veïnatge civil català des de molt abans a la seva declaració de voler conservar aquest veïnatge civil, que es declarés la validesa del testament que va atorgar l'any 1980 d'acord amb les prescripcions de la legislació civil catalana i la validesa de la institució hereditària feta a favor de la seva filla adoptiva en la quota legitimària de la quarta part de l'herència, que es declarés la nul.litat de la partició hereditària que havia fet de forma unilateral la filla adoptiva l'any 1995, que es declarés l'obligació de la filla adoptiva de practicar la partició hereditària d'acord amb les disposicions testamentàries i de la legislació civil catalana i la condemna en costes de la defenent. La senyora Ariadna va al.legar, en la part que ara interessa, la desestimació de la demanda, ja que segons el seu criteri la successió de la senyora Virginia s'havia de regir per les normes del Codi civil , ja que va fer la seva declaració de conservar el veïnatge civil català quan ja l'havia perdut.
-
El Jutjat de primera instància número 32 de Barcelona va dictar sentència que desestimava la demanda. La secció dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona va donar lloc al recurs d'apel.lació i amb estimació de la demanda i l'eficàcia de la declaració de voluntat que va fer la senyora Virginia de voler conservar el veínatge civil català declarava, la validesa del testament que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Sentencia del Tribunal Supremo de 14 de septiembre de 2009. Vecindad civil, fraude de ley y discriminación por razón de sexo
...Registro no se pierde por residencia continuada en otro territorio [art. 65 de la Ley del Registro Civil, de 8 de junio de 1957; STSJ de Cataluña 23-9-1999 (RJ 2000, 8037); y RRDGRN 13-5-1996 (RJ 1996, 5055) y 24-1-2005 (RJ 2005, 1955); la previsión la contiene también el art. 14.5 CC desde......