STSJ Cataluña , 13 de Mayo de 1999
| Ponente | PONÇ FELIU I LLANSA |
| Número de Recurso | 62/1998 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 13 de Mayo de 1999 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA SALA CIVIL Y PENAL Recurs de cassació núm. 62/98 S E N T È N C I A NÚM.11 President:
Il.lma.Sra. Núria Bassols i Muntada Magistrats:
Il.lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa Il.lm. Sr. Lluis Puig i Farriol Barcelona, tretze de maig de mil nou-cents noranta nou La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels Magistrats que s'esmenten al marge, ha vist el present recurs de cassació interposat pels Srs. Pedro Francisco , Augusto i Donato contra la sentència dictada en grau d'apel.lació per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 22 de juliol de 1998 , dimanant del judici declaratiu de menor quantia interposat pels recurrents, contra els Srs. María Dolores i Manuel , Luis Manuel i Juan Francisco i d'altres, sobre protecció de llegitima i altres extrems. La part recurrent ha estat representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr.Antonio Mª Anzizu Furest i defensada pel lletrat Sr. Carlos Baixeras. Han comparegut com a parts recorregudes els Srs. Manuel i María Dolores , representats pel procurador Sra.Carlota Pascuet Soler i defensats pel lletrat Antonio Muntanyola Tey; i els Srs. Luis Manuel i Juan Francisco , defensats pel lletrat Sr.Manuel Fernández de Villavicencio i representats pel procurador del Tribunals Sr.Ivo Ranera Cahís.
ANTECEDENTS DE FET
La representació dels Srs. Donato , Pedro Francisco i Augusto va formular demanda de judici declaratiu de menor quantia contra els Srs. María Dolores i Manuel i d'altres, davant el Jutjat de Primera Instància núm.36 de Barcelona, en la qual va exposar els fets i fonaments de dret corresponents i va acabar suplicant es dictés sentència en els termes que deixaven exposats i que es donen aqui per reproduïts. En data 20 de gener de 1996, l'esmentat jutjat va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por Don Antonio María de Anzizu Furest, procurador de los Tribunales y de Don Donato , Don Pedro Francisco y Don Augusto , contra Doña María Dolores y otros, y estimando parcialmente, así mismo, la demanda acumulada, debo declarar y declaro que la ley que ha de regir la sucesión de Don Carlos Miguel y la de su esposa Doña Carina es la Compilación de Derecho Civil Especial de Cataluña. Procédase, en ejecución de sentencia, a valorar los bienes de Don Carlos Miguel que fueron inventariados y la finca denominada DIRECCION000 descrita en el fundamento jurídico vigesimosegundo de esta sentencia, finca que habrá de computarse a los efectos de determinar la cuota legitimaria de los demandantes. Verificada la valoración de los bienes al tiemo de fallecer el causante, se fija la cuota legitimaria en la cuarta parte de la cantidad resultante, condenando a los demandados Don Manuel , Doña María Dolores y a los herederos de Doña Carina , Don Juan Francisco y Don Luis Manuel , a que mancomunadamente paguen a cada uno de los demandantes una sexta parte de la cantidad que resulte, más los intereses legales de dicha cantidad desde la fecha de la interpelación judicial, pago que podrá realizarse en metálico o en bienes hereditarios.
Procédase, en ejecución de sentencia, a la valoración, al tiempo de su muerte, de los bienes de Doña Carina , computando, a los efectos de determinar la cuota legitimaria, las acciones de AURISE,S.A trasmitidas por la causante a sus hijos Don Manuel , Doña Paloma y Doña María Dolores el día 13 de Marzo de 1.984, así como las acciones de las entidades RIBSE,S.A y CALSE,S.A y el terreno sito en Palafrugell a que se hace referencia en el fundamento jurídico vigesimoprimero de esta sentencia. Se Fija la cuota legitimaria en la cuarta parte de la cantidad que resulte de la valoración, condenando a los demandados Don Manuel , Doña Paloma , Don Luis Manuel y Don Juan Francisco , a que mancomunadamente paguen a cada uno de los actores la sexta parte de la cantidad resultante, más los intereses legales de dicha cantidad desde la muerte de la causante, pago que podrá realizarse en metálico o en bienes hereditarios. Se declaran inoficioass y sujetas a reducción, caso de no verificarse el pago antes señalado, los legados y donaciones dispuetos por Doña Carina , reducción que se llevará a cabo en la forma que se determina en el fundamento jurídico trigesimoquinto.
Se absuelve libremente de todos los pedimentos contenidos en la demanda al resto de los codemandados.
No ha lugar a hacer procunciamiento alguno en cuanto a las costas procesales, abonando cada parte las causadas a su instancia y las comunes por mitad."
Per les representacions dels demandats Srs. Manuel i María Dolores , i Luis Manuel i Juan Francisco , es va interposar recurs d'apel.lació contra l'esmentada sentència, i per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona en data 22 de juliol de 1998 , es va dictar sentència que contè la par dispositiva següent: "Que estimando el recurso de apelación interpuesto por María Dolores y Manuel y Luis Manuel y Juan Francisco contra la sentencia pronunciada por el Juzgado de Primera Instancia nº 36 de Barcelona en fecha 20 de enero de 1996 , y desestimando la apelación adhesiva formulada por Donato , Pedro Francisco y Augusto debemos revocar y revocamos parcialmete la misma al efecto de desestimar la demanda origen de estos autos, absolviendo a todos los demandados de las pretensiones en su contra formuladas, sin hacer expresa imposición de las costas del proceso en ninguna de sus instancias."
El procurador Sr.Anzizu Furest, en nom i representació dels Srs. Pedro Francisco , Augusto i Donato , va anunciar recurs de cassació contra la sentència esmentada i davant aquesta Sala, el qual va formalitzar mitjançant el seu escrit de data 31 de desembre de 1998, pels motius següents: 1r) a l'empara del núm.4 de l'art.1692 de la llei de Enjudiciament Civil , per infracció de les normes de l'ordenament juridic; 2n) a l'empara del mateix núm i article abans citats per infracció de les normes de l'ordenament juridic; 3r) a l'empara del propi article 1692 de la llei processal per infracció de les regles d'interpretació valorativa de la prova i infracció dels articles 649 i 659 de l'esmentada llei; 4r) a l'empara del mateix núm i article citats, per indeguda i incorrecta aplicació de l' article 1214 del CodiCivil referent a la càrrega de la prova; 5è) a l'empara dels mateixos núm. i art. citats per indeguda aplicació dels articles 1249, 1250 i 1253 del Codi Civil , en relació amb les pressumpcions; 6è) a l'empara dels mateixos núm i art. citats, per indeguda aplicació dels art. 14 (abans 15) i 16, 1,1a del Codi Civil, en relació amb l'art.68, paràgraf 2n de la llei del Registre Civil, i article 225 del reglament del mateix Registre: i 7è) a l'empara dels mateixos núm. i art. citats per infracció, per indeguda aplicació dels articles 3 i 122 de la Compilacio del Dret Civild de Catalunya de 21 de juliol de 1960 , així com vulneració de la doctrina constitucional i del seu article 24.1 per falta de motivaciò
de la sentència.
Admès el recurs a tràmit, es van passar les actuacions al Ministeri Fiscal que va emetre l'informe que regula l' article núm.1709 de la llei de Enjudiciament Civil , en el sentit de considerar improcedent l'admissió a tràmit del present recurs; donat trasllat de les actuacions a les parts comparegudes, als efectes que preveu l' article 1731 de la llei Processal Civil , la part recurrent va manifestar que es dictés auto declarant l'emissio del recurs, per renúncia expressa de fonamentar el mateix en la infracció de l' article 24 de la Constitució , manifestant les altres parts comparegudes la seva conformitat en quant a l'informe del Ministeri Fiscal. Per l'interlocutòria de data 15 de març de 1999, la Sala va declarar la seva competència per conèixer el present recurs de cassació i es va donar trasllat a les altres parts comparegudes, per un plaç de 20 dies per impugnar l'esmentat recurs, havent evaquat l'expressat tràmit mitjantçant els seus escrtis de dates 8 i 12 d'abril últims. Per provissió del dia 26 de l'esmentat mes d'abril, es va tenir per evaquat el tràmit conferit i es va assenyalar per a la votació i resolució el passat dia 6 de l'actual mes de maig.
Ha actuat de Ponent el Magistrat d'aquesta Sala Il.lm. Sr.Ponç Feliu i Llansa.
FONAMENTS DE DRET:
La sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona (Secció 16) de 22 de juliol de 1998 , acollint el recurs d'apel.lació interposat contra la sentència de 20 de gener de 1996 del Jutjat de Primera Instància núm. 36 de Barcelona , desestima la demanda formulada en considerar que la succesió de D. Carlos Miguel i de la seva esposa Doña. Carina no ha d'ésser regulada pel Dret Civil de Catalunya i sí, en canvi, per raó de veïnatge civil , per la Compilació del Dret Civil de Navarra. Contra tal sentència interposa la representació de la part agent, o sigui, la de D. Pedro Francisco , D. Augusto y D. Carlos Miguel el present Recurs de Cassació, desenvolupat al llarg de vuitanta folis i articulat en set motius en els que, a l'ampara del núm. 4 de l' article 1692 de la Llei d'Enjudiciament Civil , es denuncia, respectivament, infracció dels art.1231, 1232 i 1239 del Codi Civil per vulneració de les regles valoratives de la confessió en judici; infracció de l' article1218 i 1225 del mateix Codi per conculcar-se norma valorativa de la prova documental pública i privada, infracció de l' art.1248 del Codi Civil i arts.649 y 569 de la Llei d'Enjudiciament Civil , referides a valoració de la prova testifical; infracció de l' article 1214 del repetit Codi, referent a la càrrega de la prova, infracció dels arts.1249, 1250 i 1253, en relació a la prova de pressumpcions; infracció dels arts.14 i 16 de l'esmentat Codi en relació a l'article 68.2 de la Llei del Registre...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Qui és català? La darrera jurisprudència sobre veïnatge civil
...al canvi de veinatge civil per residencia. Estudi a propósit de la STSJC de 13.05.1999, cit., i Font i Segura, Nota a la Sentencia del TSJ Cataluña de 13 de mayo de 1999, (62). En el cas, uns cónjuges catalans, que havien.adquirit el veinatge navarrés per opció, pretenien fer una declaració......