STSJ Islas Baleares 245/2010, 24 de Marzo de 2010
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2010:597 |
| Número de Recurso | 51/2005 |
| Procedimiento | PROCEDIMIENTO ORDINARIO |
| Número de Resolución | 245/2010 |
| Fecha de Resolución | 24 de Marzo de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00245/2010
SENTÈNCIA núm. 245
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón
Palma, a 24 de març de l'any dos mil deu
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions
número 51 de 2005, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'associació de
veïns del Secar de la Real,
representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Adrover Thomàs i assistida per l'advocada Sra. Lagos Aguilar, i, d'altra, com
a Administració demandada, el
Consell Insular de Mallorca, representada per la procuradora Sra. Vidal Ferrer i assistida pel seu advocat Sr. de Oleza Serra de
Gayeta. Han intervingut com a part
codemandada la Comunitat Autònoma de les Illes Balears representada i dirigida pel seu lletrat i l'Ajuntament de Palma de Mallorca representada per la
procuradora Sra. Cuart Janer i assistida pel lletrat municipal.
L'objecte del recurs és l'acord del Consell Insular de Mallorca, adoptat en sessió plenària del dia 13 de desembre de 2004 i
publicat en el BOIB del dia 31 següent,
pel qual s'aprovà definitivament el Pla Territorial de Mallorca.
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998 .
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada i a la de les parts codemandades perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Proposta i admesa que fou en forma documental, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 17 de desembre de 2009 no respectant-se, per raons de distribució de treball i el número d'actuacions pendents, el termini per dictar la sentència.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de l'acord del Consell Insular de Mallorca, adoptat en sessió plenària del dia 13 de desembre de 2004 i publicat en el BOIB del dia 31 següent, pel qual s'aprovà definitivament el Pla Territorial de Mallorca.
El primer dels motius d'impugnació que trobem a la demanda és el relatiu a la infracció de les normes d'aplicació directa contingudes a l'article 138.b) del Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl de 1992 i en l'article 73.a) del Text Refós de la Llei del Sòl de 1976 .
El segon, descansa, en la infracció de l'article 9 de la Llei estatal bàsica 6/1998, sobre definició del sòl no urbanitzable.
El tercer parteix de la consideració, també afirma que infracció, de la Llei autonòmica 14/2000 d'Ordenació del Territori en quant als objectius que té que perseguir i determinacions que ha de contenir un Pla Territorial.
A partir de l'anterior oposició arrodoneix el seu discurs amb la qualificació que, en el seu parer, i en el context del Pla Territorial procedeix atribuir o que pertoca a l'àmbit dels terrenys als qual es refereix. I, per últim, fa referència al reconeixement cap a ella d'una situació jurídica individualitzada.
Hem de dir que amb aquesta mateixa datació la Sala dilucida, i resol, el recurs contenciós administratiu núm. 84 de 2005 que té una significada similitud amb el present. Present, que també, té una estreta relació amb el núm. 50 de 2005 que resolguérem a la sentència 226 de 7 de maig de 2000 i a la qual hi haurem de fer referència.
Com a qüestió preliminar cal recordar, i assenyalar, que el Pla Territorial Insular és un instrument d'ordenació del territori, que no d'ordenació urbana, que desenvolupa les Directrius d'Ordenació Territorial. És un instrument de planejament de caràcter supramunicipal que respon a la finalitat d'organitzar i estructurar el territori de cada una de les illes, a través del desenvolupament ordenat i sostenible dels recursos i defineix el desenvolupament social, cultural, econòmic i mediambiental que el planificador vol per al futur d'aquest territori.
El marcat caràcter discrecional del planejament, no exempt de control jurisdiccional, tant en la seva faceta d'ordenació del territori encarnat en els Plans territorials Insulars, com en l'àmbit urbanístic, residenciat en la resta de plans urbanístics, ve justificat per la necessitat de donar una resposta concreta a l'ordenació de l'entorn físic espacial, bé de caràcter supramunicipal, bé urbà, segons el tenor de la figura de planejament de què es tracti, perquè és imprescindible ordenar urbanísticament el creixement que experimenta la població en un determinat àmbit geogràfic donant solucions a les dinàmiques socials.
La Sentència del Tribunal Suprem de 3 de gener de 1996 digué que la naturalesa normativa del planejament i la necessitat d'adaptar-lo a les exigències canviants de l'interès públic justifiquen plenament l'ius variandi, la qual cosa implica un ampli marge de discrecionalitat.
L'activitat planificadora en atenció a aconseguir la satisfacció de les necessitats socials que es plantegen amb vista a l'ordenació espacial del territori ha de cristal·litzar en una resposta ordenada, coherent, adequada i racional, de manera que la utilització del sòl segons es decideixi pel planificador, ha d'estar justificada, motivada i ha de donar solució a les necessitats objectives de la comunitat.
El Pla Territorial ara impugnat, com a instrument d'ordenació territorial de l'illa de Mallorca previst en la Llei CAIB 14/2000, de 21 de desembre, d'Ordenació Territorial, grafia els terrenys objecte d'aquest litigi amb la classificació de sòl rústic i amb la categoria de "Àrea de Transició de Creixement" (AT-C). Plànol 698-5. Àrees de desenvolupament urbà i categories de sòl rústic.
Respecte a la categoria de sòl rústic AT-C, la Llei 6/1999 de Directrius d'Ordenació Territorial (LDOT), va disposar, a l'article 20, que les àrees de transició comprendran "una franja a definir pels plans territorials parcials (ara insulars) entre un mínim de 100 metres i un màxim de 500 metres a partir del sòl classificat com a urbà, urbanitzable o apte per a urbanitzar en aplicació d'aquesta Llei" sent la seva finalitat (article 21) la de "destinar-les a les previsions de futur creixement urbà i a l'harmonització de les diferents classes de sòl". Així, doncs, les àrees de transició estan previstes com a franges de terreny - classificat com a rústicperimetrals al sòl urbà o urbanitzable i destinades al futur creixement urbà (les AT-C) o a l'harmonització i transició del sòl urbà o urbanitzable cap al rústic (AT-H).
A la sentència 226 de 2008 assenyalàvem que
"Interesa mencionar ahora, que en fecha 22.04.2004 se inició procedimiento de declaración como Bien de Interés Cultural (BIC) tanto de las edificaciones del Monasterio como de las Acequias de la Vila y D'en Baster. La declaración de BIC del Monasterio se aprobó el 06.02.2006, es decir, con posterioridad a la aprobación definitiva del PTM. De los otros bienes patrimoniales la aprobación también fue posterior.
También interesa constatar que paralelamente se tramitó y aprobó una Modificación del PGOU de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 28 de Abril de 2011
...de 2010, de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares, dictada en el recurso número 51/2005, sobre Plan Por Providencia de 21 de octubre de 2010 se puso de manifiesto a las partes, para alegaciones por plazo común de diez días, la posib......