STSJ Islas Baleares , 30 de Octubre de 2001
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2001:1512 |
| Número de Recurso | 69/1999 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Fecha de Resolución | 30 de Octubre de 2001 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
SENTÉNCIA núm. 1025 IL-lms. Srs. PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Fernando Socias Fuster.
Palma, a trenta d'octubre de l'any dos mil un VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 69 de 1999, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant l'entitat "Contratas y Obras Empresa Constructora", representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Truyols Alvarez Novoa i assistida pel lletrat Sr. José Mir Cerdó, i, d'altre, com a Administració demandada el Consell Insular de Mallorca, representada i assistida, respectivament, pels seus, procurador i advocat, Senyores María Lluisa Vidal i Carmen d'España.
L'objecte del recurs és l'acord plenari del Consell Insular de Mallorca, pres el día 2 de novembre de 1998, mitjangant el qual es va decidir la suspensió del planejament al sól urbanitzable de Mallorca a l'empara del que preveu l'article 51 del Text Refós de la Llei del Sól de 1976, i dins l'ámbit de determinats sectors urbanitzables dels municipis de l'illa de Mallorca, i, entre altres, el del polígon AS-3 Port d'Alcudia - extensió del terme municipal d'Alcudia.
La quantia es fixá en indeterminada.
El procediment s'ha seguit pels trámits recurs contenciós ordinari previst a la Llei Jurisdiccional de 13 de juliol de 1998.
L'Il.lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressá el parer de la Sala.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donó el trámit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació, mitjançant edictes en el BOCAIB.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es posa de manifest a Secretaria a la part recurrent perqué formalitzés la demanda. Dita demanda deduida dins el termini legal, al.legant els fets i fonaments de dret que estimó necessaris en ordre a les seves pretensions, suplicant a la Sala que es dictés senténcia estimatória del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perqué la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés senténcia confirmatória dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versó sobre els punts de fet interessats per les parts. Proposta i admesa que fou en forma, es practicó amb el resultat que és de veure en les actuacions.
5é.- Per provisió es declaró conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a senténcia, i s'assenyalá a continuació, per a la votació i decisió, el día 25 d'octubre de 2001.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de l'acord plenari del Consell Insular de Mallorca, pres el día 2 de novembre de 1998, mitjançant el qual es va decidir la suspensió del planejament al sól urbanitzable de Mallorca a Pempara del que preveu l'article 51 del Text Refós de la Llei del Sól de 1976, i dins l'ámbit de determinats sectors urbanitzables dels municipis de l'illa de Mallorca, i, entre altres, el del polígon AS-3 Port d'Alcudia - extensió del terme municipal d'Alcudia.
La Sala, la qual cosa no desconeixen les parts, en senténcies dictades els dies 6 de març i 26 d'octubre de 2001., va estimar pretensions semblants i va declarar contrari a l'Ordenament Jurídic, l'acord analitzat. Aquí i ara, resulta que els arguments són idéntics, la qúal cosa fa que arribem a la mateixa conclusió, si més no, perú, cal afegir alguns que són necessaris per a respondre a les consideracions de la demanda.
És força clar que, en virtut de la Llei 9/1990 del Parlament d'Illes Balears, l'atribució de competéncies als Consells Insulars, ho és en matéria de "urbanisme i habitabilitat" i que a la data de dictar-se l'acord aquí impugnat el Govem Balear retenía les competéncies en matéria d'ordenació del territori, encara no transferides al Consell Insular. En base a aixó, la part recurrent sosté que la mesura que arrossega la suspensió del planejament de res menys que 15 municipis i en base a criteris d'estratégia territorial de contingut més ampli que la simple actuació sobre l'ús del sól, no podía ser adoptada per órgan que mancava de competéncia en l'ordenació del territori.
La distinció entre els conceptes "ordenació del territori" i "urbanisme" és sempre difusa quan es tracta de portar a l'análisi d'una actuació concreta. Les definicions genériques sobre l'ordenació del territori ho vinculen amb el conjunt d actuacions públiques de contingut de planificació l'objecte del qual consisteix en la fixació dels usos del sól i l'equilibri entre les distintes parts del territori (STC 36/1994) pel que no sols té una visió territorial més ámplia que l'urbanisme, sinó que, a més, incideix en aspectes de competéncies més globals, sense limitar-se al simple examen de l'ús urbanístic del sól. L'ordenació del territori comporta actuacions coordinadora de les diverses parts del territori amb un enfocament global, no sols de l'ús del sól, sinó, de l'equilibri socioeconómic de l'ámbit afectat, la qual cosa implica una análisi de la política de transports, equipaments sanitaris, docents, turístics, etc.. En suma, l'ordenació del territori comporta una visió global, perqué, necessáriament l'ámbit espacial és més ampli i perqué afecta polítiques económiques, socioculturals, mediambientals, etc., de tot aquest territori, no limitant-se a la simple análisi dels usos del sól.
Per al cas que ens ocupa, la pregunta respecte al fet a sí l'acord impugnat, pel qual s'acorda la suspensió del planejament en determinats sectors de sól urbanitzable de l'illa de Mallorca, suposa o no una mesura dins de l'ámbit de l'ordenació del territori, ve contestada pels informes elaborats pels Serveis Técnics de l'Área d'Urbanisme del Consell Insular - als que se remet l'acord recorregut -, i en els quals s'assenyala que l'acord s'adopta com a mesura cautelar per a assegurar l'elaboració de nous instruments d'ordenació territorial i en concret les Directrius d'Ordenació Territorial i el Pla Territorial Parcial de Mallorca.
Les Directrius d'Ordenació Territorial i els Plans Territorials Parcials per a cada Illa, són instruments d'ordenació del territori a la Comunitat Autónoma de les Illes Balears, i no sois, perqué així ho disposa expressament l'art. 2 de la Llei 8/1987 d'Ordenació Territorial de la CAIB, sinó, perqué compleixen amb els parámetres abans enunciats de tractament global de l'ordenació territorial.
Les mesures cautelars dictades amb la finalitat d'assegurar l'eficácia de futures actuacions d'ordenació territorial, no deixa de ser també una actuació d'ordenació del territori i no de simple urbanisme.
El Consell Insular de Mallorca que va dictar l'acord recorregut mancava de competéncies en matéria d'ordenació del territori.
Aquestes puntualitzacions a les al.legacions de la part demandant d'aquest plet, no precisen sinó una remissió, en quant a la resta, als arguments utilitzats a la senténcia 295 de 6 de març de 2001, especialment pel que fa als, tercer, quart i cinqué, fonament de dret, a saber:
Déiem, al tercer:
"El objetivo perseguido por la medida cautelar, no es la autónoma necesidad de revisión de uno o concretos planeamientos municipales, sino que se adopta cómo medida preventiva o moratoria para asegurar la elaboración de unos concretos instrumentos de ordenación territorial (Plan Territorial y Directrices de Ordenación Territorial). Esta inequívoca afirmación se desprende no sólo de la propuesta de los Grupos Políticos que aprobaron la moción previa, que expresamente se refirieron a la necesidad de "l'adopció de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 7 de Mayo de 2004
...en nombre y representación del Consejo Insular de Mallorca, contra la sentencia dictada en fecha 30 de Octubre de 2001, y en su recurso nº 69/99, por la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares, sobre impugnación de suspensión del planeam......