STSJ Cataluña , 19 de Julio de 2001
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2001:9655 |
| Número de Recurso | 18/2001 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 19 de Julio de 2001 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal RECURS DE CASSACIÓ Núm. 18/2001 SENTENCIA NÚM.24 President:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada Magistrats:
Il·lm. Sr. Lluis Puig i Ferriol Il·lm. Sr. Ponç Feliu i LLansa Barcelona, 19 de juliol de 2001.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'expressen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 18/2001 contra la sentència dictada en grau d'apel.lació per la Secció 1 a de l' Audiència Provincial de Barcelona, en el rotllo 112/99 com a conseqüència de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia núm. 38/96 seguides davant el Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Reus. "TORRE; S.R.L." ha interposat aquest recurs representada pel procurador JORDI BASSEDAS BALLUS i defensada per el lletrat JOSEP JUST I SAROBÉ.. És part contra la qual es recorre COMERCIAL AFRUSE, SL representada pel procurador JOSEP PUIG OLIVET-SERRA i defensada per el lletrat .FRANCISCO RODON IBARZ.
ANTECEDENTS DE FET PRIMER.- El procurador dels Tribunals Sr. Just que va actuar en nom i representació de COMERCIAL AFRUSE S.L., va formular demanda de judici declaratiu de menor quantia núm. 38/96 del Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Reus contra la societat TORRE SRL; Seguida la tramitació legal, el Jujtat indicat va dictar sentència amb data 30.3.99, la part dispositiva de la qual diu el següent:"
FALLO
Que estimando parcialmente las demandas formuladas por el Procurador Sr. Just en nombre y representación de Comercial AFRUSE S.L. y por la Procuradora Sra. Monné en nombre y representación de TORRE S.R.L. debo CONDENAR Y CONDENO a TORRE a pagar a AFRUSE la cantidad de 1.603.314 Ptas. Más los intereses legales desde la demanda hasta el día 15 de marzo de 1996. Y debo CONDENAR Y CONDENO A AFRUSE a entregar a TORRE la totalidad del acerite retenido propiedad de este último.
Debo DESESTIMAR Y DESESTIMO la reconvención formulada por TORRE.
Cada parte pagará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad"..
Contra aquesta Sentència, ambdues parts van interposar recurs d'apel·lació, que es va admetre en ambdós efectes i , que es va susbstanciar a la Secció Primera de l' Audiència Provincial de Tarragona, la qual va dictar sentencia amb data 4 de setembre 1998, amb la següent part dispositiva:
"
Que debemos declarar y declaramos HABER LUGAR al recurso de apelación interpuesto por Comercial Afruse S.L. y desestimamos íntegramente el interpuesto por Torre S.R.L. contra la sentencia dcitada en 30 Marzo 1999, por el Juzgado de 1ª Instancia nº 6 de Reus, cuya resolución revocamos en el sentido de:
Estimar íntegramente la demanda deducida por Afruse S.L. condenando a Torre S.R.L. al pago de la cantidad de 1.603.314.- ptas más los intereses legales desde la demanda así como los gastos de depósito a determinar en ejecución de sentencia.
Desestimar la pretensión deducida por Torre S.R.L. sobre la oposición a la retención efectuada, manteniendo esta garantía hasta el pago de la obligación que la originó y los gastos de depósito que se fijen, salvo que se afiance en cuantía suficiente.
Desestimar asimismo la reconvencion deducida por Torre S.R.L. sobre daños y perjuicios.
Imponiéndo a Torre S.R.L. las costas de primera instancia, de demanda y reconvención.
Sin imposición de costas del recurso de apelación interpuesto por Afruse S.L., imponiendo a Torre S.R.L. las costas de su recurso al ser desestimado íntegramente."
Contra aquesta Sentència, el procurador dels tribunals JOSE FARRE LERIN en nom i representació de "TORRE, S.R.L." va interposar recurs de cassació. La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Tarragona va dictar una interlocutòria , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"DECIDIMOS: denegar la preparación del recuso de casación anunciado por el Procurador D. José Farré
Lerín en representación de la Mercantil Torre S.R.L. y líbrese testimonio de esta resolución que le será entrega para que pueda recurrir en queja ante la Sala Civil del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña"
Aquesta resolució va ser recorreguda en queixa davant aquesta Sala ,que va dictar una interlocutòria de data 5 2.2001, la part dispositiva de la qual diu: "LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA ACORDÀ: ESTIMAR EL RECURS DE QUEIXA interposat pel procurador Sr. Jordi Bassedas Ballús en nom i representació de l'entitat Torre SRL contra la interlocutòria de data 28 d'octubre de 2000 dictada per la Secció Primera de l' Audiència Provincial de Tarragona, en el Rotllo d'apel·lació número 112/9, que denegava la preparació del recus de cassació, i per tant DECLARAR ADMISSIBLE el recurs de cassació que l'interlocutòria que es recorre havia denegat".
Amb data 4-4-2001, la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Tarragona va dictar una altra interlocutòria amb la següent part dispositiva: "La Sala acuerda. Tener por preparado el RECURSO DE CASACIÓN INTERPUESTO POR EL Procurador D. JOSEP FARRÉ LERIN en nombre de TORRE. S.R.L. contra la sentencia dictada en esta Sala con fecha 4-9-2000 en Apelación núm. 112-99 MENOR QUANTIA 38-96 de REUS 6. Remítanse al TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA los autos originales y el Rollo de apelación en el plazo de CINCO DIAS: Emplácese a las partes para comparecencia ante dicho Tribunal en el plazo de TREINTA DIAS".
El procurador dels Tribunals JORDI BASSEDAS BALLÚS en nom i representació "TORRE, S.R.L. va fonamentar el seu recurs de cassació en un únic motiu a l'empara de l'art. 1.692.4 de la LEC de 1881 i d'acord amb l'article 1707 de la LEC 1881. Considera que les normes infringides són:
-
La llei catalana 22/1991, sobre garanties possessòries sobre cosa moble, en particular, llurs articles 3 i 4, en relació a la seva Disposició Transitòria, i els articles 1 i Disposició Final 8ª de la Compilació de Dret Civil de Catalunya (redactats per llei 13/1984).
-
Els articles 710 i 702 de la LEC 1881, en relació a l'article 688 de la mateixa norma.
-
L'article 1242 del Código Civil, en relació als articles 610 de la LEC 1881, i articles 340 i 874 de la mateixa LEC 1881.
-
L'article 1225 del Código Civil en relació als articles 1218.2 del mateix Codigo Civil, i l'article 604.2 de la LEC 1881; I l'article 1232 del Código Civil en relació a l'article 580 de la LEC 1881.
Per mitjà de provisió de 15.5.2001, es va tenir interposat aquest recurs de cassació. i es va acordar passar les actuacions al Ministeri Fiscal amb la finalitat del que preveu l'art. 1709 i 1731 de la LEC., .el qual va emetre informe amb data 5.6.2001. Per mitjà d'una provisió de data 14.2.2001 es va admetre a tràmit el recurs de cassació interposat per el procurador dels Tribunals. Un cop evacuat el tràmit d'impugnació es va assenyalar l'audiència del proppassat dia 16 de juliol per a la celebració de la votació i deliberació, la qual va tenir lloc Ha estat designat ponent l' IlAlma. Sra. Magistrada Núria Bassols i Muntada FONAMENTS DE DRET.
La demanda que originà el recurs de cassació que correspon resoldre a aquest Tribunal fou entaulada per l' entitat Comercial Afruse SA , l' esmentada demanda , datada el 2 de febrer de 1996 , es dirigia contra l' entitat Torre SRL . En la demanda es demanava la condemna de la demandada al pagament de un milió sis-centes tres mil tres-centes catorze pessetes per mor d' un incompliment contractual, i també al rescabalament dels danys i perjudicis produïts per mor de l' exercici d' un dret de retenció que l' actora , segons deia , s' havia vist obligada a exercir sobre una sèrie de mercaderies. En la demanda la demandant explicava què, a conseqüència d' un contracte anomenat "maquila" que havia unit a àmbdues litigants i que consistia en que la demandada lliurava a l' agent matèries primeres per tal d' ésser transformades i obtenir gènere manufacturat, la demandada li devia la quantitat reclamada.
També relatava l' agent , que per virtut de la manca de pagament del treball executat com a conseqüència del susdit contracte s' havia vist obligada a retenir el producte manufacturat , amb empara al previst en la llei catalana de 22 de novembre de 1991.
La demandada Torre SRL , també presentà demanda datada a tres de juny de 1996 contra Comercial Afruse . En aquesta demanda Torre SRL, sol.licitava la declaració de no ser conforme a la llei el dret de retenció exercit per Comercial Afruse SRL. A conseqüència d' aquesta il.legalitat del dret de retenció exercit, Torre SRL pretenia la recuperació del gènere indegudament retingut o subsidiàriament del seu valor que xifrava en la quantitat aproximada de 8.900.000 pessetes. També en la mateixa demanda Torre SRL pretenia el pagament d´una quantitat en concepte de danys i perjudicis produïts pel dret de retenció il.legal, conformats per una quantitat com a dany emergent i una altra com a lucre cessant , que , s' hauria de fixar en període d' execució de sentència.
La demanda primerament presentada (per Comercial Afruse SA contra Torre SRL) fou contestada per Torre SRL que al.legà en la contesta que les entitats litigants estaven vinculades per una relació de "
compte-corrent" , en virtut de la qual s' havien de compensar les quantitats què, recíprocament es devien les dues entitats, cosa què, segons el seu parer provocava l' existència d' un remenen a favor de Torre SRL de 3.256.402 pessetes. A l' avantdita contesta s' hi afegia reconvenció en la qual, es demanava la condemna de l' entitat Comercial Afruse SA al pagament dels danys i perjudicis provocats per l' execució defectuosa del contracte entre les litigants, en quantia a determinar en execució de sentència.
La sentència dictada en primera instància titllà de contrari al previst per la llei al dret de retenció exercit per Comercial Afruse a l' empara de la llei catalana de garanties possessòries...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
La constitución del derecho real de retención sobre bienes muebles: (Ley del Parlament de Catalunya 19/2002, de 5 de julio, de drets reals de garantia.
...en la sentencia de la Audiencia Provincial de Tarragona, de 4 de septiembre de 2000, y se confirma en la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 19 de julio de 2001, no valen otras formas de conocimiento fuera de la comunicación notarial a la que se refiere el artículo 4......