STSJ Cataluña , 11 de Octubre de 2002
| Ponente | MARIA LUISA PEREZ BORRAT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2002:11291 |
| Número de Recurso | 86/1998 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Fecha de Resolución | 11 de Octubre de 2002 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
1 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA Secció Quarta Recurs núm. 86/98 President:
Il.lma. Sra. Mª LUISA PEREZ BORRAT Magistrats:
Il.lm. Sr. EDUARDO HINOJOSA MARTINEZ Il.lm. Sr. JOSE RAMON GIMENEZ CABEZON S E N T È N C I A núm: 808 Barcelona, onze d' octubre de dos mil dos La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha constituït per examinar aquest recurs entre les parts que s'esmenten tot seguit: com a part demandant, "la Candidatura Autónoma de Trabajadores de la Administración de Cataluña" (CATAC) , representat i assistit pel lletrat Sr. Xavier Gonzalez de Rivera, i com a Administració demandada, l'Institut Català de la Salut, representat pel procurador Sr. Jordi Fontquerni Bas i assistit pel lletrat Sr. Carles Viudez.
Aquesta Secció ha pronunciat la Sentència següent en nom de SM el Rei. I. ANTECEDENTS DE FET 1. La part demandant va interposar aquest recurs contenciós administratiu contra la Resolució de 9-10-97 per la qual es fixava la plantilla de l'equip d'atenció primària de l'Area Bàsica de Salut (Barcelona 8-B, 8-D i 8-E).
-
Es va admetre el recurs a tramitació, se'n va publicar la interposició, es va rebre l'expedient administratiu i es va deduir la corresponent demanda, en què la part recurrent va exposar els fets i fonaments de dret que considerava aplicables i va demanar que es dictés una sentència en què s'estimés el recurs interposat i se'n declarés la seva nul.litat; es condemnés l'Administració demandada a reconèixer la seva situació jurídica individualitzada en els termes susdits, i es condemnés l'Administració demandada a pagar les costes causades en aquest procediment.
-
L'Administració demandada va sol.licitar, en l'escrit de contestació a la demanda, que es dictés una sentència en què es desestimés el recurs i en què s'imposessin les costes.
-
Es va prosseguir el tràmit i es va fer el de conclusions succintes. Es va assenyalar la data de la votació i de la decisió, que es van fer el dia 8 d'octubre de 2002.
-
En la tramitació d'aquest procés s'han observat les prescripcions legals.
-
La llengua escollida per redactar aquesta Sentència és la catalana, ja que aquesta ha estat l'escollida per ambdues parts durant el procediment.
Hi ha actuat com a ponent l'Il.lma .Sra. Mª LUISA PEREZ BORRAT.
-
FONAMENTS DE DRET
Són objete d'aquest recurs tres resolucions, de 9 d'octubre de 1997, dictades pel gerent de l'ICS per les quals es van fixar les plantilles dels Equips d'Atenció Primària de les Àrees Bàsiques de Salut Barcelona, 8-B; Barcelona 8-D i Barcelona 8-E, totes elles notificades a l'Entitat Sindical demandant el dia 14 de novembre de 1997.
La primera qüestió que es planteja és la possible nul.litat de les resolucions d'acord amb l'article 62.1.b) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les Administraciones públiques i del procediment administratiu comú, per haver estat dictades per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria.
Aquesta impugnació es fonamenta en la nostra Sentència, de 3 de novembre de 1993, que va declarar nul el Decret 26/1991, de 18 de febrer. Addueix la demandant que la ineficàcia del Decret declarat nul comporta la ineficàcia de la resolució, de 15 d'abril de 1992, per la qual el Servei Català de la Salut delegava en el gerent de l'ICS la funció d'aprovar les plantilles dels centres, serveis i establiments gestionats per l'Institut esmentat, i la seva modificació, funció que venia recollida a la disposició transitòria 1.1.g) del Decret 26/1991. Afegeix tanmateix que aquesta declaració de nul.litat comporta la ineficàcia de la remissió feta per la Disposició Addicional Vuitena del Decret 138/1993, de reestructuració de l'Institut Català de la Salut, en relació a l'atribució de funcions al gerent de l'ICS.
En primer lloc, cal tenir en compte que, encara que aquesta Secció va dictar la Sentència més amunt esmentada, i va declarar nul el Decret 26/1991, quan es van dictar les resolucions objecte d'aquest recurs, ja havia entrat en vigor el Decret 131/1994, de 30 de maig, publicat al DOGC el 10 de juny següent, que va substituir aquella disposició general. Hem de recordar que la nostra Sentència va declarar la nul.litat del Decret i va acordar retrotraure el procediment per tal que la Comissió Jurídica Assessora fes el dictamen preceptiu, tràmit que es va dur a terme abans d'aprovar el nou Decret 131/1994.
Aquest nou decret, a l'igual que el que el va precedir, es va dictar a l'empara de la disposició transitòria 2.1 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, la qual determina que el Servei Català de la Salut ha d'assolir gradualment l'exercici de les funcions que li són encomanades, començant per aquelles a què es refereixen els epígrafs a), b), f) i g) de l'article 7.1. de la mateixa Llei. L'exposició de motius del Decret 131/1994, ens diu que "Amb aquesta finalitat, el Govern de la Generalitat, per decret ha d'establir el règim jurídic i desplegar l'estructura i l'organització del Servei, integrant o adscrivint a l'ens, si s'escau, els òrgans i els serveis del Departament i de l'Institut Català de la Salut que desenvolupen aquelles funcions, com també els seus mitjans materials, personals i pressupostaris". Tampoc hem d'oblidar la modificació de la Llei 15/1990, per Llei 11/1995, de 29 de setembre, per la qual es va incorporar al text de la Llei modificada, a efectes de seguretat jurídica, la nova organització funcional dels sectors sanitaris establerta a l'empara del que estableix la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 16/1993, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1994, i que va servir alhora per completar les previsions de la Llei amb la inclusió de diverses normes orientades a l'establiment de fórmules per a la gestió dels centres, els serveis i els establiments sanitaris i sociosanitaris que fessin possible un major grau d'implicació dels professionals en el procés de desenvolupament del sistema sanitari, que garantissin a l'SCS, entre d'altres finalitats, la universalització de l'atenció sanitària pública a tots els ciutadans.
En efecte, d'una banda les resolucions impugnades fan referència a la legislació vigent sobre la fixació de criteris per a la determinació de les plantilles orgàniques dels equips d'atenció primària, en la proposta de l'ICS, i d'altra quant a la competència del gerent ve fonamentada en el Decret 138/1993 de 7 de maig, de reestructuració de l'ICS, en concret en la seva disposició addicional vuitena.
Cal tenir en compte que aquesta Secció a la Sentència, de 3 d'octubre de 1993, només va declarar la nul.litat del Decret 26/1991 (a més a més com hem vist per raons formals), però que en cap cas es va pronunciar sobre la legalitat del Decret 138/1993, de 7 de maig, el qual tot i que fa referència a les funcions establertes per les disposicions transitòries 1.1 lletres a), b) d) i g); 1.2 lletres a) i b), i 1.3 lletres a) pel que fa al control de l'equipament i del personal de l'Institut, i b) del Decret 26/1991, de 18 de febrer, no resta mancat de cobertura legal perquè justament aquest articles són reproducció literal dels corresponents de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, que va implementar un nou model d'ordenació sanitària a Catalunya, però amb la prevenció que l'ICS continués actuant com un ens gestor dels serveis i les prestacions del sistema sanitari públic, per la qual cosa va restar adscrit al Servei Català de la Salut, atès el que establia inicialment el Decret 26/1991 i posteriorment el Decret 131/1994.
En efecte, d'una banda per posar en marxa i culminar la implementació del nou model sanitari el Govern havia de desenvolupar la Llei dictant les disposicions generals necessàries, per la qual cosa havia de dictar un altre Decret que substituís l'anterir declarat nul. I d'altra banda amb l'aprovació del Decret 131/1994 es va convalidar la manca de disposició general i van quedar convalidats tots el processos d'amortització de places afectades per la constitució dels EAP, ja que aquesta mateixa previsió d'adscripció provisional mentre no es produís la integració plena en el Servei Català de la Salut dels centres, serveis, establiments, programes i actuacions de l'ICS recollida al Decret 26/1991 es va establir en el Decret 131/1994 (en concret a la seva disposició transitòria primera, la redacció de la qual és idèntica a la que tenia la mateixa disposició del Decret 26/1991).
Per totes aquestes raons hem de concloure que aquest motiu d'impugnació ha de ser rebutjat, ja que les resolucions vénen fonamentades a la Llei 15/1990, en referència a la seva disposició transitòria 2.4 i a les funcions establertes a l'article 7.1, lletres a), b), f) i g); el Decret 131/1994 i el Decret 138/1993, així com les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña , 23 de Enero de 2003
...propias (plazas no condicionadas, etc...). En el mismo sentido que la presente cabe citar las sentencias de 25/7/02 (rec. 2774/97) y 11/10/02 (rec. 86/98), en pleitos a los que hace referencia el recurrente por su conexión con la presente Que por todo lo expuesto es procedente desestimar el......