STSJ Cataluña , 15 de Septiembre de 2004
| Ponente | DANIEL BARTOMEUS PLANA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2004:10006 |
| Número de Recurso | 3451/2004 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 15 de Septiembre de 2004 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CATALUNYA SALA SOCIAL cl IL·LM. SR. FELIPE SOLER FERRER IL·LMA. SRA. SARA MARIA POSE VIDAL IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA Barcelona, 15 de setembre de 2004 La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, EN NOM DEL REI ha dictat la següent SENTÈNCIA NÚM. 6261/2004 En el recurs de suplicació interposat per Flor i Caprabo, S.A. a la sentència del Jutjat Social 1 Figueres de data 16 de desembre de 2003 dictada en el procediment Demandes núm. 259/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part Ministerio Fiscal i FOGASA GIRONA, ha ANTECEDENTS DE FET
En data 10 d'octubre de 2003 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de desembre de 2003 , que contenia la decisió següent:
"Estimant la demanda que dóna origen a aquestes actuacions, declaro la nul.litat de l'acomiadament de la treballadora ocorregut el 30.7.2003, condemno l'empresa demandada CAPRABO S.A. a atenir-se a aquesta declaració i que readmeti de forma immediata Flor al mateix lloc de treball i en les mateixes condicions que regien abans de l'acomiadament, així com al pagament dels salaris deixats de percebre des de la data de cessament fins que la readmissió tingui lloc, amb exoneració del pagament dels salaris de tramitació en el període coincident amb aquell en què la treballadora té dret a percebre prestacions d'IT.
Respecte al FOGASA no s'ha de fer cap pronunciament".
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
"PRIMER.- El dia 12.5.2003 l'actora Flor , amb DNI núm. NUM000 , va començar a presta serveis per compte de l'empresa CAPRABO S.A. i dins de l'ambit d'organització i la direcció d'aquesta, a la secció de forn de pa del centre del treball situat a la localitat de Roses, en virtud d'un contracte de treball indefinit, subjecte a un període de prova de 6 mesos, exercia la categoria professional de dependenta i percebia una retribució de 28,78 euros diaris, expressada en còmput anual.
El 29.5.2003 la demandant va acudir al servei d'Urgències de l'Hospital de Figueres per metrorràgia. Els dies 4 i 7 de juny de 2003 va acudir novament a l'Hospital de Figueres per amenaça d'avortament en curs de gestació incipient de 5 setmanes, i se li va recomanar repòs, sense que això li impedís d'atendre les seves obligacions laborals.
L' empresa va tenir coneixement de l'estat d'embaràs de la demandant.
El 24.7.03 l'actora va acudir al Servei d'Urgències de l'Hospitat de Figueres i se li va diagnosticar amenaça d'avortament per sagnia en gestació de 12 setmanes i mitja, amb prescripció de repòs absolut. Els serveis mèdics de L'ICS van estendre el mateix dia un comunicat de baixa, i va iniciar un procés d'incapacitat temporal per contingències comunes, situació que persisteix en l'actualitat.
La direcció de l'empresa va donar per resolt el contracte per no superació del període de prova, amb efecte del 30.7.2003, data en la qual es va tramitar la baixa de la treballadora a la seguretat social.
La notificació de la decisió empresarial d' extinció contractual no va arribar a coneixement de la treballadora per haver estat enviada a la direcció que figurava al contracte, domicili en la qual ja no residia.
El nou domicili de la treballadora CALLE000 , NUM001 NUM002 , NUM003 , de Roses, constava a l'exemplar per a l'empresa de l'informe de baixa per IT.
La treballadora no exerceix ni ha exercit cap càrrec de representació del persona a l'empresa.
El 22 de setembre de 2003 es va presentar papereta de conciliació davant del CMCA , i es va intentar, sense efecte l'acte de conciliació de 9.10.2003, sense que consti que l'empresa CAPRABO, S.A., hagi rebut oportunament la cèdula de citació per la qual se la convoca a aquest acte preprocessal obligatori".
Contra aquesta sentència la part actora y demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i es va impugnar per les dues parts . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Recorreguda la sentència d'instància per ambdues parts convé, als efectes de claredat en l'anàlisi dels recursos, examinar en primer lloc el formulat per l'empresa condemnada, per part de la qual es proposa en primer lloc i a l'empara de l' apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment laboral , la nul·litat d'actuacions i reposició del procediment al moment anterior a haver-se dictat la sentència per incompliment de l' article 97.2 de la pròpia Llei de Procediment laboral i 218 de la Llei d'Enjudiciament civil en el sentit que la sentència d'instància no hauria complert l'obligació de motivació suficient per absència de declaració expressa de determinats fets provats.
Cal recordar que el deure de motivació de les sentències no autoritza a exigir un raonament judicial exhaustiu i pormenoritzat de tots els aspectes i perspectives que les parts puguin tenir sobre la qüestió que es decideix, de forma que cal considerar suficientment motivades les sentències que vinguin sustentades per raons que permetin conèixer suficientment quins han estat els criteris jurídics essencials en que es fonamenta la decisió i quina és la ratio dicendi que la determina (sentències del Tribunal Constitucional 14/1991, 28/1995, 32/1996 etcètera). En el cas present l'advocat de l'empresa recorrent fa una anàlisi de la relació de fets declarats provats a la sentència d'instància i exposa quina és la transcendència o intranscendència que, segons el seu parer, té cada un d'ells per acabar dient quins sobren i quins falten i d'aquí deduir-ne una pretesa indefensió, però és evident que ni hi ha indefensió de cap mena ni la jutgessa d'instància oculta o oblida cap fet transcendent ni introdueix a la sentència qüestions intranscendents, per tant no es produeix infracció de l'obligació de declarar expressament provats els fets que es consideren acreditats en relació a les pretensions de les parts, ni hi ha infracció del deure de motivació, per la qual cosa aquest motiu de recurs ha de ser rebutjat sense prejudici del que es raonarà seguidament respecte a la sol·licitud de revisió de fets declarats provats.
Com a segon motiu de recurs, l'empresa recorrent pretén, a l'empara de l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , un seguit de revisions dels fets provats i en primer lloc la supressió de l'apartat segon de la relació fàctica ja que, segons diu, és intranscendent als efectes de establir la decisió de la sentència. El motiu ha de ser rebutjat sense gaires explicacions, simplement cal recordar que en suplicació no és possible revisar fets declarats provats com no sigui per constància d'errors del jutge d'instància en l'apreciació de les proves documentals o pericials, la qual cosa no es dona en el present cas. No és possible en aquest recurs extraordinari l'eliminació d'un fet provat basada en la seva intranscendència i, a més, el fet provat segon de la sentència constata un antecedent fàctic certament molt transcendent als efectes de la decisió.
Dins el segon motiu del recurs formulat per l'empresa, es pretén la revisió del fet provat tercer de la sentència d'instància a fi que incorpori una frase en la qual s'indiqui que l'empresa va tenir coneixement de l'embaràs de la treballadora als pocs dies d'haver-se incorporat aquesta a l'empresa. La revisió es formula sobre la base de les proves d'interrogatori de parts i testifical.
L' article 191 b) de la Llei de procediment laboral estableix clarament un numerus clausus segons el qual únicament es poden revisar fets provats a la vista de proves documentals o pericials, en cap cas les declaracions de les parts en interrogatori o les dels testimonis poden servir de base a una revisió fàctica, com a conseqüència d'això, tampoc la documentació d'aquestes declaracions a l'acta del judici pot adduir-se com a document hàbil als efectes revisors, per tant aquest motiu de recurs ha de ser també desatès.
L'empresa reclama també la revisió del fet declarat provat quart a fi que s'inclogui la data de comunicació de la situació de incapacitat temporal a l'empresa, el propi recorrent ja explica en el seu motiu de recurs que no està en condicions de citar prova documental vàlida als efectes revisoris i en conseqüència accepta que la seva petició no es admissible dins la limitada llera del recurs de suplicació, de forma que sense majors explicacions cal rebutjar aquest motiu de recurs.
Dins el propi apartat segon del recurs de suplicació presentat per l'empresa condemnada es sol·licita a l'empara de l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment laboral , la revisió del fet declarat provat sisè de la sentència i es proposa la redacció següent:
"la notificación de la decisión empresarial fue realizada a la actora mediante telegrama de fecha 28.7.2003, siendo que por el servicio de correos se intentó la notificación los días 29 y 30 siguientes, dejando el correspondiente aviso el que no fue cumplimentado por la demandante. El nuevo domicilio de la trabajadora, c/ CALLE000 , NUM001 NUM002 NUM003 de Roses constaba en el ejemplar para la empresa del parte de baja por incapacidad temporal".
La petició de modificació del fet provat es basa en la prova documental que obra a folis 172 i 173 de les actuacions i incorpora els...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 17 de Mayo de 2017
...del baremo para la indemnización por daños y perjuicios), se indica de contraste la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 15 de septiembre de 2004 (R. 3451/2004 ), recaída en un procedimiento de despido, instado por la trabajadora demandante frente a la empresa CAPRABO......