STSJ Cataluña 9056/2009, 11 de Diciembre de 2009
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:14360 |
| Número de Recurso | 5374/2008 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 9056/2009 |
| Fecha de Resolución | 11 de Diciembre de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA
Barcelona, 11 de desembre de 2009
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 9056/2009
En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 4 de març de 2008 dictada en el procediment núm. 8/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Azucena, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 9 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de març de 2008, que contenia la decisió següent:
"Estimo la demanda promovida por Azucena, y condeno al Instituto Nacional de la Seguridad Social a reponerla en su anterior situación declarada de incapacidad permanente en grado de gran invalidez, con el abono de la correspondiente pensión, del 100% de la base reguladora señalada más el complemento del 50%, y efectos económicos del 1 de octubre de 2007".
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
La actora, nacida el 3 de enero de 1975, fue declarada en situación de incapacidad permanente en grado de gran invalidez, derivada de enfermedad común, en virtud de resolución del 18 de febrero de 2007, por las siguientes lesiones: síndrome medular transverso completo por debajo del sexto segmento neurológico cervical ZPP C7 y el siguiente nivel funcional, portadora de sonda vesical permanente y dependiente de silla de ruedas, siendo su profesión habitual la de dependienta panadería, y la base reguladora de la prestación de 381,20 euros.
-
El 22 de enero de 2007 causó alta en el Régimen General de la Seguridad Social, a través de la empresa "OVI Oficina Vida Independent", grupo de cotización 07, CTP 519, realizando funciones de auxiliar administrativa, iniciándose expediente de revisión por reanudación de actividad, con resolución recaída el 30 de septiembre, declarándola en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión de dependienta de panadería, derivada de enfermedad común, con derecho a la correspondiente pensión del 55% de la base reguladora, más un complemento del 50% para remunerar a la persona que la atiende, contra la que formuló reclamación previa a la vía judicial, desestimada en resolución del 30 de noviembre. Las lesiones diagnosticadas por el I.C.A.M. en este expediente de revisión fueron: síndrome medular transverso completo, dependiente de tercera persona para actividades de la vida diaria.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima la pretensió de declaració de la incapacitat permanent en el Grau de Gran Invalidesa i revoca la resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de 30 de setembre de 2007 que revisa la seva resolució anterior de 18 de febrer de 2007 que li reconeixia la Gran Invalidesa, i declara que ha millorat l'estat de salut de manera que li correspon el reconeixement d'una incapacitat permanent total amb el complement del 50% per remunerar la persona que l'atén.
L'objecte del recurs és examinar la infracció de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191 c) de la Llei de Procediment laboral, el Text refós del qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
Denúncia la infracció de l'article núm. 141.2 de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb l'article núm. 137.5 de la mateixa norma . Raona que les lesions que van motivar el reconeixement de la incapacitat permanent en el grau de Gran Invalidesa no han millorat durant els deu anys transcorreguts des del dictamen del ICAM de 17 de desembre de 1996 fins a l'actual de 16 de març de 2007 perquè es constata el mateix diagnòstic. Per aquesta raó en la Resolució administrativa del recurrent de 30 de setembre de 2007 es manté el 50% per remunerar la persona que l'ha d'atendre. Invoca doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem sobre el treball compatible amb la situació de gran invalidesa o incapacitat permanent i la necessitat de què el treball sigui marginal. Fa constar que la demandant no va aportar ni el contracte de treball ni el certificat de l'Administració Tributària relatiu a les seves retribucions, i únicament va aportar un certificat de l'Institut Guttman en el qual consta que pot desplegar treball adaptat a la seva tetraplegia. Conclou que com que la demandant presta serveis retribuïts per compte d'altre adaptats a la seva afectació motora greu, no es troba incapacitada per al treball, que no ha demostrat sigui marginal, de manera que la prestació és incompatible amb el salari d'auxiliar administrativa que cobra.
L'ens gestor no ha atacat la relació fàctica i reconeix en el recurs que les lesions que pateix la demandant són les mateixes que les anteriorment diagnosticades, consistents en lesió medul lar greu que provoca tetraplegia que impedeix que es valgui de les extremitats inferiors i superiors entre d'altres limitacions. Reconeix que necessita l'auxili de tercera persona. No consta provat que s'hagi produït un canvi concret de l'aptitud laboral ni de la capacitat de treball de l'afectada susceptible de revisió de la salut.
No entrem a examinar el que l'ens gestor revisi la prestació en base a l'article núm. 143, segon paràgraf de la Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994) en la seva resolució administrativa. Aquesta norma és d'aplicació en cas de constatar-se una millora de la salut de la beneficiària. Contràriament revisa la declaració del grau d'incapacitat en base a la modificació de circumstàncies de fet determinants de la incapacitat i sobrevingudes amb posterioritat a la declaració d'incapacitat ( STS. de 9 de juny de 1994, RJ. 5414; 24 de setembre de 1994, RJ.7302; o de 30 de setembre de 1998, RJ. 8557). En aquest cas la revisió del grau de la incapacitat permanent en el grau de Gran Invalidesa es basa en el fet de què presta un treball que demostra que l'estat de salut de la incapacitada ha millorat. Per aquesta raó considera incompatible aquest treball amb la prestació de la incapacitat permanent, fent referència al previst en l'article núm. 141.2 de la Llei General de la Seguretat Social, que denuncia com a infringit. Com hem dit en anteriors ocasions, l'ens gestor ha d'acudir a la via establerta en l'article núm. 145.1 de la Llei de Procediment Laboral . (SS del TSJ de Catalunya...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 324/2013, 16 de Enero de 2013
...compatibles amb l'estat de l'invàlid i que no representin un canvi en la seva capacitat de treball a efectes de revisió ( STSJ Catalunya de 11 de desembre de 2009, recurs 5374-2008; STSJ Catalunya de 8 de juliol de 2008, recurs de suplicació 1687/2007 ; sentències TSJ Catalunya núm. 4175-09......