STSJ Cataluña 8/2010, 11 de Enero de 2010
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:266 |
| Número de Recurso | 348/2006 |
| Procedimiento | Recurso ordinario (Ley 1998) |
| Número de Resolución | 8/2010 |
| Fecha de Resolución | 11 de Enero de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 348/06
Part recurrent: Teodoro
Procurador: Manuel Sugrañes Perotes
Advocat: Josep Geli Vilallonga
Part contra la qual es recorre: Jurat Provincial d'Expropiació de Girona
Procurador: Advocat de l'Estat
Advocat: Advocat de l'Estat
Part contra la qual es recorre: Demarcación de Carreteras del Estado
Procurador: Advocat de l'Estat
Advocat: Advocat de l'Estat
SENTÈNCIA NÚM. 8
Magistrades:
José Manuel de Soler Bigas
Maria Mercedes Delgado López
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés Pàmies
Barcelona, 11 de gener de 2010
ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l'acord del Jurat Provincial d'Expropiació de Girona de 6 d'abril de 2005 (expedient NUM000 ) que fixava el preu just de la parcel·la NUM001 del polígon NUM002 del cadastre de rústica propietat de l'actora al terme municipal de Sant Joan les Fonts, afectada pel projecte "Desdoblamiento
N-260. Eje pirenaico. Tramo Montagut-Olot. Pk 73,670 al 83,720".
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.
Per interlocutòria de 26 de novembre de 2007 es van obrir les actuacions a prova i, un cop rebudes les actuacions en aquesta Sala, va ser practicada la prova admesa i tot seguit es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 7 de gener de 2010.
FONAMENTS DE DRET
La representació actora impugna en aquest recurs contenciós administratiu l'acord del Jurat Provincial d'Expropiació de Girona de 6 d'abril de 2005 (expedient NUM000 ) que fixava el preu just de la parcel·la NUM001 del polígon NUM002 del cadastre de rústica propietat de l'actora al terme municipal de Sant Joan les Fonts, afectada pel projecte "Desdoblamiento N-260. Eje pirenaico. Tramo Montagut-Olot. Pk 73,670 al 83,720". Demana l'anul·lació de l'acord del jurat perquè considera que la finca queda qualificada com vial a sistemes generals que formen part de l'estructura orgànica del territori i, per tant, d'interès públic, fet que l'obliga a valorar- la com si fos sòl urbanitzable i, pel que fa a l'aprofitament, addueix que hi tenia un conreu de pins ornamentals. Finalment, assenyala la greu lesió dels drets del seu representat ja que ha transcorregut molt temps des que s'inicià l'acta prèvia d'ocupació i, a més, que no s'ha respectat la valoració justa a la que fa referència l'article 33,3 de la Constitució Espanyola . Per tot això, demana l'estimació del recurs i que sigui fixat el preu just en 322.311,68 euros, més els interessos legals.
L'Advocat de l'Estat, en la seva doble representació del Jurat Provincial d'Expropiació de Lleida i de la Demarcación de Carreteras del Estado en Cataluña, s'hi oposa i contesta a les al·legacions de l'actora, tot assenyalant que la data que hem de tenir en compte per a la valoració és la del requeriment del full d'apreuament i això amb independència del dret de l'actora a percebre interessos des de l'efectiva ocupació de la finca o la posterior a sis mesos de la fermesa de l'acord de necessitat d'ocupació. A més, recorda que la finca és sòl no urbanitzable i segons l'article 25 L6/98 s'ha de valorar segons la seva classe i situació i, quant a la valoració de la plantació, no sembla raonable la que demana tenint en compte els criteris objectius fixats pel Jurat. Per tot això, demana la desestimació de la demanda i la imposició de les costes a l'actora.
Cal, en primer lloc, assenyalar que hem d'atendre a la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida la valoració del sòl, resulten d'aplicació les disposicions contingudes als títols II i IV de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE, de 14 d'abril de 1998 ), tal i com es fa en la resolució impugnada i de conformitat amb allò que preveu la seva disposició transitòria cinquena ("en los expedientes expropiatorios, serán aplicables las disposiciones sobre valoración contenidas en esta ley siempre que no se haya alcanzado la fijación definitiva del justiprecio en vía administrativa"); en el seu article 23.1 ("a los efectos de expropiación, las valoraciones de suelo se efectuarán con arreglo a los criterios establecidos en la presente ley, cualquiera que sea la finalidad que la motive y la legislación, urbanística o de otro carácter, que la legitime"); en el seu article 25 ("el suelo se valorará según su clase y situación, en la forma establecida en los artículos siguientes") i en el seu article 36 ("el justiprecio de los bienes y derechos expropiados se determinará conforme a lo establecido en el Título III de la presente ley, mediante expediente individualizado o por el procedimiento de tasación conjunta").
Les normes de valoració de la Llei 6/1998 s'assenten en tres pressupòsits: classificació del sòl, aprofitament i mètodes de valoració. Quant a aquests, i tractant- se, com és el cas, de sòl no urbanitzable, li és d'aplicació l'article 26 de la Llei 6/1998 .
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar la doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de decembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996. A més, que la Sentència, de 10 de febrer de 1997, precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC , constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa (STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l'article 632 de la llei esmentada i nombrosa jurisprudència, el que fa que l'órgan judicial no estigui vinculat pel resultat de la prova pericial, com tampoc ho està pels acords del jurat provincial d'expropiació, sempre que raoni degudament la discrepància i l'apartament de la perícia, bé per una indeguda apreciació dels elements de fet o per incoherència o manca del necessari raonament, o per contradicció amb altres proves, atès el principi de valoració conjunta de la prova que impera en el nostre sistema processal.
Tampoc hem d'oblidar, tal i com ens recorda la STS, 4 de novembre de 1996, que la prova pericial no transfereix al pèrit la decisió dels aspectes de la qüestió que exigeixen coneixements tècnics, sinó que té per objecte subministrar al jutge els elements de coneixement, estudi i experiència que li manquen, perquè pugui prendre la seva decisió, de forma que el dictamen pericial no pot imposar-se exclusivament per l'autoritat que dimana de la professió o titulació dels pèrits,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 14 de Octubre de 2010
...2010, dictada por la Sala de lo Contencioso-Administrativo (Sección Segunda) del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en el recurso nº 348/2006, sobre determinación de Por providencia de 26 de mayo de 2010 se acordó conceder a las partes un plazo de diez días para que formularan alega......
-
STS, 25 de Febrero de 2013
...fecha 11 de enero de 2010, dictada por la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en el recurso 348/2006 , interpuesto contra el Acuerdo de 6 de abril de 2006 del Jurado Provincial de Expropiación Forzosa de Gerona dictado en el Expediente nº NUM......