STSJ Cataluña 35/2004, 22 de Noviembre de 2004
| Ponente | ANTONIO BRUGUERA MANTE |
| ECLI | ES:TSJCAT:2004:13272 |
| Número de Recurso | 20/2004 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 35/2004 |
| Fecha de Resolución | 22 de Noviembre de 2004 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
D. MARIA EUGENIA ALEGRET BURGUESD. NURIA BASSOLS MUNTADAD. ANTONIO BRUGUERA MANTE
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de Cassació núm. 20/2004
SENTÈNCIA NÚM. 35
President:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Barcelona, 22 de novembre de 2004
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per l'entitat SERVICIOS ADMINISTRATIVOS S.A., representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Carlos Testor
Ibars i dirigida per l'advocat Sr. Francisco Pla Navarro, contra la Sentència dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Girona el 24 de desembre de 2003 en entendre del recurs
d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 1 de Sant Feliu de Guíxols el 30 de juny de 2003 en el procediment de judici de menor quantia núm. 236/96,
instat contra el Sr. Carlos . Aquest darrer, aquí part recorreguda, ha estat representat
en aquest Tribunal pel procurador Sr. Ivo Ranera Cahis i dirigit per l'advocat Sr. Carlos Ferrer Puig.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador Sr. Miquel Jornet i Bes, en representació de l'entitat Servicios Administrativos S.A., va formular demanda de judici de menor quantia núm. 236/96 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Sant Feliu de Guíxols. Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 30 de juny de 2003, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que desestimando la demanda de Juicio declarativo de menor cuantía seguida por el Procurador Don Miguel Jornet Bes, en nombre y representaciónde Servicios Administrativos, S.A. contra Don Carlos , debo absolver y absuelvo a la demandada de las peticiones de la demandante, quien deberá hacer frente a las costas causadas".
Contra aquesta Sentència, la part demandant va interposarrecurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Girona la qual va dictar Sentència amb data 24 de desembre de 2003, amb la següent part dispositiva:
"1. DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació de SERVICIOS ADMINISTRATIVOS, SA.
-
CONFIRMEM la part dispositiva de la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 SANT FELIU GUÍXOLS en les actuacions de judici de MENOR QUANTIA núm. 136/1996, de les quals dimana aquest rotlle.
Imposem el pagament a la part apel·lant de les costes causades en aquesta alçada".
Contra la Sentència anterior, l'entitat Servicios Administrativos S.A. va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 14 de juny de 2004, aquest Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de conformitat amb l'art. 485 de la LEC se'n donà trasllat a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 11 de novembre de 2004 en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE DRET
L'actora, "SERVICIOS ADMINISTRATIVOS, S.A.",formula aquest recurs de cassació contra la Sentència de l'Audiència Provincial de Girona que en resoldre el recurs d'apel·lació que havia interposat contra la del Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Sant Feliu de Guíxols, va confirmar aquesta última la qual havia rebutjat la demanda de judici de menor quantia instada per aquella societat contra Don. Carlos en exercici d'acció de rescissió "ultra dimidium" o "engany a mitges" de la compra-venda de l'heredat anomenada "Manso Bousarenys" situada al terme de Bell- lloc de Santa Cristina d'Aro, i una altra acció, aquesta reivindicatòria, sobre uns béns mobles. La desestimació d'aquesta acció darrera no s'ha fet objecte d'aquest recurs de cassació.
El Sr. Carlos , part contra la qual es recorre, amb la invocació errònia del paràgraf segon de l'art. 474 de la Llei d'enjudiciament civil -hem de considerar que vol dir l'art. 485 de la mateixa Llei- s'oposa a l'admissibilitat d'aquest recurs pels diversos motius que tot seguit analitzem.
Addueix en primer terme que el recurs no havia d'haver estat admès per la via de l'art. 477.2.2n de la Llei processal, perquè la quantia del judici s'havia assenyalat com a indeterminada.
És cert que l'ALTRESSÍ primer de la demandadeia "que a efectos de cuantía, señala esta parte la de indeterminada"; però no és menys cert que l'objecte de la demanda, a banda la reivindicació d'uns béns mobles, era, ja ho hem dit, l'acció rescissòria de l'art. 323 de la Compilació del dret civil de Catalunya respecte la compra-venda de l'heredat "Manso Bousarenys", de Santa Cristina d'Aro, que la mateixa demanda manifestava que havia estat venuda per 42.000.000 de pessetes i reconeixia que el seu valor real era de 291.950.000 de pessetes segons l'informe pericial que acompanyava; cosa que evidenciava que la designació de la quantia com a indeterminada era una simple formalitat clarament allunyada de la realitat que la mateixa demanda presentava.
La jurisprudència d'aquesta Sala, i la del Tribunal Suprem, són coincidents en assenyalar la inadmissibilitat del recurs de cassació per la via del núm. 2n de l'art. 477.2 de la Llei d'enjudiciament civil respecte els judicis la quantia dels quals sigui indeterminada; però cal que la indeterminació de la quantia sigui real, no merament formal, de manera que quan resulti palès que la quantia ultrapassa els 150.000 euros (25.000.000 de les antigues pessetes) la cassació serà admissible (per totes, la Sentència d'aquesta Sala de 5 d'abril de 2004, i les interlocutòries del Tribunal Suprem de 31 de juliol de 2001, 23 d'abril de 2002, etc.).
En aquest cas és clar que la quantia del que aquí es tracta, pel que fa sols a l'immoble del Manso constituït per les 4 finques que relacionen l'escriptura de venda i el dictamen pericial, era, segons aquest darrer, de 291.950.000 de ptes., la qual cosa fa evidentment admissible aquest recurs per la via de l'art. 477.2.2n de la Llei de procediment civil, i, consegüentment, escau rebutjar la primera causa d'oposició a la seva admissió adduïda per la part contra la qual es recorre.
La segona causa d'oposició a l'admissió al·lega incompliment dels requisits processals tant en l'escrit de preparació del recurs, com en el de la seva interposició.
Pel que fa al de preparació s'addueix que en el seu cos "consta que se plantea al amparo del art. 477.2.2 de la LEC", mentre que en el suplico es diu "recurso de casación por infracción de normas procesales".
En l'escrit de preparació, en efecte, la part actora manifestava la seva intenció d'interposar recurs de cassació a l'empara de l'art. 477.2.2 de la Llei d'enjudiciament civil; afegia que el volia basar com a motiu únic en que la Sentència de l'Audiència vulnerava les normes aplicables per a resoldre les qüestions objecte del procés, per inaplicació dels articles 321, 322, 323 i concordants de la Compilació del Dret Civil de Catalunya; i sol·licitava en el "DEMANO" que la Sala li tingués per preparatrecurs de cassació "per infracció de normes processals".
És obvi que aquesta última manifestació del "demano" de l'escrit de preparació no és sinó un mer error allunyat de la voluntat exposada clarament en el cos del mateix escrit on s'indicaven els preceptes substantius la inaplicació dels quals adduïa que havien de fonamentar el recurs; i és per tant també evident que malgrat les exigències formals del recurs de cassació, cal fugir de rigorismes enervants contraris a la voluntat del legislador i al sentit del recurs i de la justícia, els quals no permeten impedir l'accés al recurs per raó d'un simple error material instranscendent; i en haver complert el recurrent en aquell escrit de preparació el requisit del núm. 3 de l'art. 479 en indicar la infracció legal que considerava que l'Audiència havia comès, s'havia de tenir per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 1621, 24 de Abril de 2006
...la cuantía cualquiera que sea el procedimiento seguido". Por otro lado, también hemos sostenido reiteradamente (por todas la S TSJ Cataluña núm. 35/2004 de 22 Nov . y la S de 5 Abr. 2004 que se cita en ella) que: "La jurisprudència d'aquesta Sala, i la del Tribunal Suprem, són coincidents e......