STSJ Cataluña , 24 de Enero de 2002
| Ponente | EMILIO DE COSSIO BLANCO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2002:879 |
| Número de Recurso | 3148/2001 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 24 de Enero de 2002 |
| Emisor | Sala de lo Social |
Rollo núm. 3148/2001 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL cech ILMO. SR. D. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA ILMO. SR. D. EMILIO DE COSSIO BLANCO ILMA. SRA. Dª. ÁNGELES VIVAS LARRUY En Barcelona a 24 de enero de 2002 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.
citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 591/2002 En el recurso de suplicación interpuesto por INDUSTRIAS NIOCO S.L. frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social nº 32 de Barcelona de fecha 5 de febrero de 2001 dictada en el procedimiento nº
346/2000 y siendo recurridos TGSS, INSS, MUTUA ASEPEYO y Carlos Miguel . Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. D. EMILIO DE COSSIO BLANCO.
Con fecha 27 de septiembre de 2000 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Accidente de trabajo, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 5 de febrero de 2001 que contenía el siguiente Fallo:
"Desestimar la demanda presentada per INDUSTRIAS NIOCO, S.L., i confirmar la resolució administrativa en que s'imposava recàrrec per manca de mesures de seguretat, absolent als demandats INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA ASEPEYO i Carlos Miguel ."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
El demandat senyor Carlos Miguel , és treballador de la demandant, amb una categoría de "professional 1" i una antiguitat de 1.3.77.
El 12.01.1999 a les 9,15 hores, el senyor Carlos Miguel va patir un accident de treball quan estava prestant serveis per a l'empresa demandant, conduint un carretó elevador (toro) des de la nau central del magatzem fins a la parta de sortida del recinte exterior del centre de treball, per anar a la nau del magatzem que l'empresa té en un altre edifici en el mateix carrer.
L'accident es va produir quan l'assalariat estava circulant per la rampa de baixada que hi ha a l'exterior del recinte, a un metre aproximadament del seu límit, en perdre el control del carretó per trobar-se la dita rampa gelada (pel fred de la nit anterior) i haver-hi una placa de gel en el sòl, patinant la màquina que conduïa, la qual va a anar a parar al rec que hi havia al costat esquerra de la rampa, segons el sentit de la marxa, bolcant a causa del dit desnivell i quedant el treballador a sota del toro.
L'esmentat demandat havia realitzat en forma freqüent la conducció del carretó elevador.
Com conseqüencia de l'indicat accident el senyor Carlos Miguel ha sofert les lesiones de fractura supracondilea del húmer esquerra, oberta, grau III, ferida a l'scalp parieto-fronto-orbitària esquerra amb paràlisi del nervi orbitari i afectació del múscul temporal i ambdues parpelles, dèficit d'oclusió de l'ull i erosions en ambdós genolls. Va ser donat d'alta mèdica amb proposta de seqüeles definitives el 12.7.2000.
En data 6.11.2000 la Mútua demanda va endegar actuacions davant l'INSS, que finalitzaren amb la resolució de l'esmentada entitat gestora de 5.12.2000 per la qual es declarava al demandat senyor Carlos Miguel en situació d'incapacitat permanent en grau de total, derivada d'accident de treball, amb efectes des del 12.7.00 i el dret a percebre una pensió mensual de 140.232 ptes., més les revaloritzacions corresponents, declarant responsable del seu pagament a la Mútua ASEPEYO. La data de revisió era novembre 2001.
El toro conduït per l'actor en el moment de l'accident era de la marca Yale, model GDP16AFE2175, número de sèrie A-810B04751V, de l'any 1998, amb pòrtic de seguretat. Les cobertes de les rodes es trobaven en bones condicions d'ús.
La rampa en la qual es produí l'accident és de formigó i té una pendent d'un 20% i una amplada de 5,4 metres. El seu paviment és ratllat, amb pendent mínima cap el canal per a recollida d'aigües.
El rec on va bolcar el toro és obert, té una amplada de 57 centímetres i 30 centímetres de profunditat, limitant directament amb la rampa a la qual s'ha fet referència.
L'actora té realitzat un pla d'avaluació de riscos realitzat el 15.7.97 pel Centro de Estudios y Asesoramiento Metalúrgico. En el dit estudi no figurava, en relació amb el treball amb carretons elevadors, situacions com la produïda.
Amb posterioritat a l'accident, l'actora ha procedit a cobrir la rasa on es produí l'accident amb ciment.
La Inspecció de Treball i Seguretat Social formulà el preceptiu informe, en data 24.2.2000, després de girar visita el dia 8.10.99. També va requerir a l'empresa per a que els dies d'hivern en què pugui haver-hi gelades, es comprovi la dita circumstancia en les zones exteriors de circulació, per tal d'eliminar la placa de gel amb sal o altres productes adequats. En la seva resolució, la Inspecció considerà que els esmentats fets suposaven un incompliment dels articles 4.2.d) i 19.1 de la Llei Estatut dels Treballadors (LET), 14.1 i 2 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), 4.1 i annex I A) punts 5 1er., 7 1er. del R. Decret 4867/1997, de 14 d'abril, pel que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, proposant una sanció de 650.000 ptes. La Delegació Territorial de Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va imposar la dita sanció per resolució de data 28.7.2000.
Prèvia comunicació de la Inspecció actuant de data 7.2.2000, la Direcció Provincial de Barcelona de L'INSS dictà resolució de 25.5.2000, per la qual, considerant allò disposat en l'art. 123 de la Llei General de Seguretat Social (LGSS), es declarava l'existència de responsabilitat empresarial per manca de mesures de seguretat i higiene en l'esmentat accident i s'imposava a l'actora un recàrrec en les prestacions del 40%. Interposat el corresponent recurs en data 20.6.2000, fou desestimat per resolució d'11.08.2000, per qual s'exhaurí la via administrativa.
L'empresa demandant té coberta la responsabilitat per accidents laborals a la mútua codemandada, sense que s'adverteixin incompliments per part seva de les seves obligacions d'enquadrament i cotització.
Con fecha 12 de febrero de 2001, se dictó Auto de Aclaración de Sentencia, cuya parte...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba