STSJ Cataluña , 19 de Enero de 2000
| Ponente | SEBASTIAN MORALO GALLEGO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2000:588 |
| Número de Recurso | 7277/1997 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 19 de Enero de 2000 |
| Emisor | Sala de lo Social |
Rollo núm. 7277/1997 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL XTR ILMO. SR. D. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO ILMA. SRA. Dª. Mª LOURDES ARASTEY SAHUN ILMO. SR. D. ADOLFO MATIAS COLINO REY En Barcelona a 19 de enero de 2000 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.
citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 443/2000 En el recurso de suplicación interpuesto por FUNDACIÓ DE GESTIÓ SANITÀRIA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social Nº1 Barcelona de fecha 21.6.97 dictada en el procedimiento nº 392/1997 y siendo recurrido/a Juana , ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. D. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO.
Con fecha 17.4.97 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Antiguo-Despido en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 21.6.97 que contenía el siguiente Fallo: "Estimar la demanda presentada per Juana contra Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, declarar la improcedència de l'acomiadament comunicat a la treballadora el 19 de febrer passat i condemnar l'empresa demandada a que en el termini de cinc dies des de la notificació d'aquesta sentència opti entre la readmissió de la treballadora amb abonament dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins que la readmissió sigui efectiva, o el pagament a la demandant de la indemnització de 9.886.455.- PTA més una quantitat igual a la suma dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins a la de notificació d'aquesta sentència."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
La demandant ha treballat a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, gestionat per la empresa demandada , des de l'1.9.1969, amb la categoria professional d'oficial administrativa i salari de 237.000.- PTA. No consta que la demandant hagi estat en el darrer any membre del comitè d'empresa ni delegada sindical.
El 28.11.1996, la demandada va sol.licitar a la Delegació Territorial de Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, autorització per la rescissió dels contractes de 264 treballadors dels 2.700 que aproximadament tè en plantilla. La sol.licitud es fonamentava en causes econòmiques, organitzatives i de producció.
El 24.1.1997 i dins el període de consultes, es va signar un acord entre el comitè d'empresa i la representació empresarial. En l'acord s'establia que el nombre de contractes a extingir seria de 197, pero no s'establia un llistat dels dits contractes, ni dels treballadors que havien de resultar afectats, ni dels llocs de treball a amortizar. Tanmateix, l'acord contenia, en el pacte cinquè, la previsió que, dels contractes a extingir, 110 han de correspondre a treballadors majors de 60 anys amb possibilitat d'accés a prestacions económiques per jubilació i els altres 87 a menors de 60 anys. El pacte sisè a) establia la prohibició d'extingir simultàniament els contractes de dos membres d'una parella de convivència. I el pacte sisè b)
establia com a criteris a valorar a l'hora de determinar els contractes a extingir la "situació socio-económica familiar" i les "possibilitats de futura ocupació efectiva en el mercat laboral". Tanmateix es va crear una comissió de seguiment de l'aplicació del pacte.
En resolució de 30.1.1997, l'Autoritat Laboral, va resoldre autoritzar l'extinció de 197 contractes de treball. La part dispositiva de la resolució diu textualment:
"Primer: Autoritzat a l'empresa Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la San ta Creu i Sant Pau la rescissió dels contractes dels 197 treballadors de la seva plantilla amb dret a percebre les indemnitzacions que els corresponguin.
L'empresa presentará dins el termini de deu dies, a comptar des de la notificació de la presente, la corresponent relació individualitzada de treballadors afectats per l'expediente, la qual cosa es materialitzarà en model oficial normalitzat i per exemplar quintuplicat".
L'anterior resolució va ser impugnada en recurs ordinari, el qual ha estat desatès en resolució administrativa definitiva del Director General de Relacions Laborals de 30.4.1997
El 19.2.1997 l'empresa va fer a mans a la demandant un escrit en el que li comunicava l'extinció del contracte amb efectes del 28.2.1997 i que quedava exonerada de prestar servei des de la data de recepció de l'esmentat escrit. L'extinció es justifica en la resolució administrativa de l'expedient de regulació d'ocupació.
El 20.2.1997, l'empresa va presentar a la Delegació Territorial de Barcelona del Departament de Treball, un escrit en el que es manifestava que l'aplicació efectiva de les extencions autoritzades es preveia de fer-la durant l'exercici 1997 i s'adjuntaven dues llistes annexes d'afectats per l'extinció de contractes, la primera referida a majors de 60 anys i la segona a menors d'aquesta edat, a la llista hi consta i la segona a menors d'aquesta edat, a la llista hi consta la data de previsió de l'extinció de cada contracte. El nom de la demandant consta a la llista de menors de 60 anys i amb data prevista d'extinció de cada contracte. El nom de la demandant consta a la llista de menors de 60 anys de la demandant consta a la llista de menors de 60 anys i amb data prevista d'extinció de contracte el 28 de febrer. El total de treballadors inclosos en les llistes era de 80 majors de 60 anys i 85 menors d'aquesta edat.
En dates 28 de febrer, 4 de març, 10 de març, 9 d'abril, 7 de maig i 2 de juny, l'empresa ha presentat escrits excloent alguns treballadors i incloent-ne d'altres, el que no afecta a la demandant.
El criteri seguit per l'empresa per a determinar els treballadors afectats per l'extinció de contractes ha estat l'informe verbal del comandament immediat de cada treballador.
Ni l'empresa ni la comissió de seguiment han demanat a cap treballador informació sobre la seva situació socio-económica o les possibilitats d'ocupació.
L'empresa ha inclòs en la llista d'afectatsa treballadors el lloc de treball dels quals no ha estat amortitzat.
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Por esta Sala se dictó sentencia en fecha 9 de septiembre de 1998 estimando el recurso de suplicación y declarando la incompetencia de los Juzgados y Tribunales del Orden Social, con revocación de la sentencia de instancia y dejando imprejuzgada la acción ejercitada por la demandante, con prevención de acudir ante los Tribunales de lo Contencioso-Administrativo.
Frente a dicho pronunciamiento interpuso dicha parte demandante recurso de casación para la unificación de doctrina en el que, verificados los trámites de rigor, la Sala Cuarta del Tribunal Supremo dictó sentencia con fecha 28 de septiembre de 1999 por la que, con estimación del referido recurso, se casó y anuló la sentencia de esta Sala de 9 de septiembre de 1998 , declarando la competencia del orden social de la jurisdicción para conocer de la demanda, siendo...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba