STSJ Cataluña , 14 de Diciembre de 2000
| Ponente | EMILIO DE COSSIO BLANCO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2000:15850 |
| Número de Recurso | 6482/2000 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 14 de Diciembre de 2000 |
| Emisor | Sala de lo Social |
Rollo núm. 6482/2000 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL gg ILMO. SR. D. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA ILMO. SR. D. EMILIO DE COSSIO BLANCO ILMA. SRA. Dª. ÁNGELES VIVAS LARRUY En Barcelona a 14 de diciembre de 2000 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.
citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 10260/2000 En el recurso de suplicación interpuesto por el I.N.E.M frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social Nº19 Barcelona de fecha 19 de mayo de 2000 dictada en el procedimiento nº 182/2000 y siendo recurrido D. Marco Antonio . Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. D. EMILIO DE COSSIO BLANCO.
Con fecha 25 de febrero de 2000 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Desempleo, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 19 de mayo de 2000 que contenía el siguiente Fallo:
Estimo la demanda presentada per Marco Antonio contra INSTITUTO NACIONAL DE EMPLEO (INEM) en reclamació de prestacions d'atur. En conseqüència, declaro el dret de l'actor a rebre les prestaciones per desocupació amb efectes des de l'1 de novembre de 1998, sobre la base reguladora determinada a la vía administrativa, i en els percentatges i duració legalmente establerts, condemnant l'INEM a estar i pasar per aquesta declaració.
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"Primer.- Per sentència del Jutjat Social 17 de Barcelona d'11 de febrer de 1999, dictada a les actuacions per acomiadament 1321/1998, es declarà la improcedència de l'acomiadament disciplinari de l'actor feta per l'empresa SCHLEGEL TALIANA, SL el 30/10/98, establint en aquella resolució que tant l'empresa com el treballador havien decomunicar en el termini de cinc dies si es produïa la readmissió del treballador o el pagament de la indemnització establerta, entenent que en cas de desacord, que s'optava per l'abonament de la percepció econòmica establerta, i condemnant l'empresa, en qualsevol cas, al pagament dels salaris de tramitació a raó de 36.483 ptes.
Per proposta de provisió de 3 de març de 1999, es tingué per presentat un escrit de l'empresa anunciant recurs de suplicació, i no havent-se exercitat l'opció, s'entenia per la indemnització, tenint per efectuats els dipòsits i per anunciat recurs de suplicació.
Per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 10 de setembre de 1999, dictada al rolle de suplicació 3286/1999 s'estimà parcialment el recurs interposat per l'empresa, revocant la sentència del Jutjat Social 1 en l'únic sentit d'excloure dela part dispositiva d'aquella resolució la condemna d'abonar els salaris de tramitació, confirmant laresta de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba