STSJ Cataluña , 8 de Noviembre de 2001
| Ponente | EMILIO DE COSSIO BLANCO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2001:13722 |
| Número de Recurso | 1590/2001 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 8 de Noviembre de 2001 |
| Emisor | Sala de lo Social |
Rollo núm. 1590/2001 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL cech ILMO. SR. D. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA ILMO. SR. D. EMILIO DE COSSIO BLANCO ILMA. SRA. Dª. ÁNGELES VIVAS LARRUY En Barcelona a 8 de noviembre de 2001 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.
citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 8629/2001 En el recurso de suplicación interpuesto por D. Juan Ignacio frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social Nº 1 de Barcelona de fecha 29 de mayo de 2000 dictada en el procedimiento nº 513/1999 y siendo recurridos MUTUA UNIÓN MUSEVA IBESVICO, D. Bartolomé , Dª Marina , TGSS, INSS, D. Franco y D. Romeo . Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. D. EMILIO DE COSSIO BLANCO.
Con fecha 21 de mayo de 1999 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Accidente de trabajo, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 29 de mayo de 2000 que contenía el siguiente Fallo:
"Estimar en parte la demanda presentada per Juan Ignacio , condemnar Romeo al pagament del recàrrec del 30 per cent de la prestació diferencial entre la incapacitat permanent total del demandant declarada en resolució administrativa de 10.8.1990 i l'absoluta declarada en sentència de 4.7.1991, i per tant condemnar-lo a la constitució del capital cost corresponent i absoldre la resta de demandats Institut
Nacional de la Seguretat Social, Tresorería General de la Seguretat Social, Mútua Unión Museva Ibesvico, Franco , Bartolomé i Marina ."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
El demandant va patir un accident de treball el 7.12.1988 quant treballava a l'empresa de Luis Antonio .
Segón.- Com a conseqüencia de l'accident, el demandant, va estar en incapacitat laboral transitòria fins el 14.3.1990, i va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total en resolució de l'INSS de 10.8.1990 amb dret a percebre una pensió del 55 per cent de la base reguladora de 985.500.- PTA anuals amb efectes del 14.3.1990 i amb càrrec a la mútua demandada.
En sentència de 4.7.191 del Jutjat Social número 3 de Barcelona, es va revocar la resolució administrativa i es va declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta amb dret a percebre una pensió del 100 per cent de la base reguladora de 985.500.- PTA anuals amb efectes del 14.3.1990 i amb càrrec a la mútua demandda; aquesta sentència va ser confirmada per la de 19.3.1993 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
En resolució de 24.1.1990 es va declarar la responsabilitat empresarial per manca de mesures de seguretat i es va fixar un recàrrec del 30 per cent sobre totes les prestacions econòmiques de seguretat social amb càrrec a l'empresa DIRECCION000 ; la sentència de 25.6.1990 del Jutjat Social número 15 de Barcelona va confirmar la resolució administrativa i la de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 8.1.1992 va confirmar la sentència d'instància.
Luis Antonio va morir el 9 de setembre de 1990.
Romeo va abonar el capital cost de l'increment del 30 per cent sobre la pensió d'incapacitat permanent total el març de 1993, i la corresponent prestació a estat abonada al demandant per part de l'INSS.
La Tresoreria General de la Seguretat Social va emetre la certificació de descobert respecte a la diferència de capital cost entre la incapacitat absoluta i la total per import de 2.914.375.- PTA, i en resolució de 7.8.1995 la va declarar crèdit incobrable.
En acta de 23.2.1994 del Notari de Barcelona Manuel Pérez Martínez, es va declarar hereus ab intestato de Luis Antonio els seus tres fills Franco , Bartolomé i Marina .
Romeo , cosí de Luis Antonio , va continuar l'explotació de l'empresa de construcció d'aquest fins que va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total amb efectes d'1.8.1994, l'empresa va causar baixa a la Seguretat Social el 7.3.1994.
Franco va iniciar l'activitat de construcció i va causar alta a la Seguretat Social com a autònom el juliol de 1996 sense treballadors al seu servei.
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte actora, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, Franco , a la que se dio traslado, impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
La sentencia de instancia estimó en parte la demanda del actor, en la que pretendía se condenase a los herederos de D. Luis Antonio y otros codemandados, en su respectiva responsabilidad, al abono del recargo del 30% sobre la diferencia entre la pensión correspondiente a la situación de incapacidad permanente absoluta, reconocida en vía judicial y la de incapacidad permanente total,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba