STSJ Cataluña , 22 de Febrero de 2001
| Ponente | ANTONIO BRUGUERA MANTE |
| ECLI | ES:TSJCAT:2001:2373 |
| Número de Recurso | 59/2000 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 22 de Febrero de 2001 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
1 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal Cassació núm. 59/00 SENTÈNCIA NÚM. 10 President:
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Magistrats/ades:
IlAlma. Sra. Núria Bassols i Muntada IlAlm. Sr. Lluís Puig i Ferriol Barcelona, 22 de febrer de 2001 La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs extraordinari de cassació interposat per la Sra. Mariana contra la sentència que el dia 12 de febrer de 1999 havia dictat la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Barcelona en resoldre el recurs d'apelAlació que la mateixa senyora Mariana havia interposat contra la sentència de 31 de desembre de 1996 pronunciada pel Jutjat núm. 28 de Barcelona en les actuacions de judici declaratiu ordinari de menor quantia promogut per la Sra. Mariana contra els germans senyors Marcelino i Sara sobre reclamació de llegats. La senyora recurrent ha estat representada davant el present Tribunal per la procuradora Sra. Helena VILA GONZALEZ i dirigida per l'advocat senyor Jacinto SOLER PADRO; i els senyors Marcelino Sara han estat representats pel procurador Sr. Angel MONTERO BRUSELL i dirigits per l'advocat senyor Ricardo GALLART CASAS.
ANTECEDENTS DE FET
En la data suara esmentada de 31 de desembre de 1996, la Il·lma. Sra. Magistrada del Jutjat de Primera Instància núm. 28 d'aquesta ciutat va dictar sentència en les actuacions de judici declaratiu ordinari de menor quantia susdites contra la qual varen interposar sengles recursos d'apelAlació ambdues parts.
El 12 de febrer de 1999 la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència desestimant el recurs d'apel·lació de l'agent i acollint el dels defenents.
No conforme la Sra. Mariana amb la decisió anterior, va interposar contra ella el present recurs d'apelAlació el qual ha sigut substanciat en el present Tribunal seguint les prescripcions legals; havent-se assenyalat per a la seva deliberació i votació l'audiència del dia 12 del corrent, data en què varen tenir lloc.
És ponent el magistrat Il.lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté .
FONAMENTS DE DRET PRIMER.- Són fets no controvertits i demostrats en el litigi que:
-
En data 22 de juny de 1989 el senyor Constantino , de veïnatge civil català, va atorgar testament davant notari en el qual va instituir hereus els dos fills Marcelino i Sara del seu matrimoni amb la senyora Leticia de la qual se'n va divorciar; havent disposat a favor de la segona esposa, la senyora Mariana , quatre llegats dels què dos són objecte del present litigi: els senyalats en els apartats V i VI del testament, els quals ordenaren el següent:
"V.- Lega asimismo a su esposa Doña Mariana , el usufructo vitalicio, de las rentas que la entidad DIRECCION001 ., paga como arrendataria del local, propiedad del testador, sito en la calle DIRECCION000 , NUM001 - NUM000 , de Barcelona. VI.- Le lega también a su esposa, el usufructo vitalicio del cincuenta por ciento de las acciones de las que el testador sea propietario el día de su fallecimiento, de la entidad DIRECCION001 .; la cantidad mínima que por dicho usufructo deberá percibir es la de doscientas mil pesetas mensuales, revisables cada año e incrementándose según los índices de consumo que se publiquen. La cantidad que anualmente perciba, se deducirá de los beneficios que el 50% de las acciones produzcan; y si fuera la cantidad percibida, inferior a éstos, percibirá la diferencia y si fuere superior, se entenderá como mera liberalidad y con cargo a los herederos que se dirán, sin que por ningún concepto puedan deducirse de otros ejercicios."
El notari va consignar al final del testament: "Extendido este testamento con estricta sujeción a lo manifestado por el testador, ..."
-
El senyor Constantino va morir el 7 de novembre de 1991 sota el testament esmentat; i com sigui que els hereus designats no lliuraven a la vídua legatària aquells dos llegats, la mateixa els va requerir per a que ho fessin, i en no aconseguir-ho, els va demandar davant el Jutjat núm. 31 d'aquesta ciutat el qual va dictar sentència el 30 de juny de 1994 desestimant la demanda en no haver-se acreditat que els hereus demandats haguessin acceptat l'herència.
-
El 9 de juny següent (1995) la Secció 15 de l'Audiència de Barcelona, va confirmar l'anterior sentència per la mateixa raó.
-
Llavors la senyora Mariana va instar un expedient de jurisdicció voluntària al Jutjat núm. 28 solAlicitant que es donés un termini als hereus per tal que manifestessin si acceptaven o repudiaven l'herència.
-
Els hereus comparegueren al Jutjat i la varen acceptar.
-
Malgrat la seva acceptació, els hereus continuaren sense lliurar els llegats, la qual cosa va motivar que la senyora Mariana presentés la demanda originadora de l'actual litigi davant el mateix Jutjat núm. 28 solAlicitant una sentència en la qual:
"a) se condene de forma solidaria a los demandados, a hacer pago a mi mandante de los legados instituidos a su favor, por D. Constantino , en testamento otorgado en fecha 22 de junio de 1989 ante el notario de Barcelona D. Alfonso González Delso.
-
Se condene a los demandados a hacer pago a mi mandante de los intereses de las cantidades que, en concepto de legados, debería haber percibido y calculados, al interés legal, por el tiempo transcurrido entre la fecha del fallecimiento del Sr. Constantino y la fecha en que se haga el efectivo pago.
-
Se condene a los demandados al pago de las costas del procedimiento.".
-
El 31 de desembre de 1996 el Jutjat núm. 28 va dictar sentència amb la part dispositiva següent:
"
.- Estimo la demanda interpuesta por Mariana y condeno a Marcelino y Sara a que satisfagan a la actora los legados de usufructo instituidos a su favor por Constantino , más los intereses legales de las cantidades resultantes desde la fecha respectiva en que debieron ser pagados, más las costas del juicio.".
Però la decisió anterior venia precedida d'un fonament "PRIMERO", en què es deia:
"Es un hecho no discutido en la contestación que el causante dejó estos legados a su cónyuge ...".
En la contestación, la oposición a la demanda se fundamenta en el art. 491-2 del C.c. aplicable supletoriamente a la Compilación, por el que el usufructuario, antes de entrar en el goce de los bienes, está obligado a prestar fianza. Es cierto que el usufructuario debe prestar fianza en garantía del cumplimiento de las obligaciones que le impone el C.c. de conservar la forma y substancia del bien ajeno. (art. 467), ...
I la sentència de primera instància concloïa:
"Dado que no se dispensa a la usufructuaria de la obligación de prestar fianza, y no es aplicable por analogía la dispensa que establece el art. 492 respecto de la cuota legal usufructuaria del cónyuge sobreviviente, hay que atenerse a lo dispuesto en los arts. 494 y 507 del Código Civil. Estamos ante un usufructo de dinero, y en defecto de caución prestada por el usufructuario, las rentas devengadas y valores seguros o, dada la cuantía que ha alcanzado las sumas adeudadas, poner a interés del capital resultante.
Ello deberá hacerse en ejecución de sentencia, mediante acuerdo del usufructuario y nudo propietario y a falta de acuerdo entre ambos, mediante autorización judicial, debiendo mantenerse la integridad del capital que deberá incrementarse mensualmente con las rentas y dividendos devengados, y tal y como se señala en el testamento. Haciendo suyos la usufructuaria los intereses legales de las sumas adeudadas desde el fallecimiento del causante, y los intereses y rendimientos del capital que habrá de invertirse en valores seguros o poner a interés.".
-
No conforme la senyora Mariana amb aquestes conclusions fonamentadores de la decisió del Jutjat, va interposar contra ella recurs d'apelAlació davant la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual, el 12 de febrer de 1999, va dictar la seva sentència manifestant:
"Por tanto, si no se presta fianza, como no se ha hecho, la legataria no puede entrar en el goce de los bienes, esto es, no puede recibir las sumas derivadas del usufructo de las rentas y de esas acciones ...".
I en la part dispositiva va dir:
"Se desestima el recurso de apelación interpuesto por doña Mariana contra la sentencia de fecha 31 de diciembre de 1996 dictada por el Juzgado de Primera Instancia núm. 28 de Barcelona ... si bien se subsana la omisión contenida en el Fallo de la misma, haciéndose constar que la parte actora deberá prestar previa fianza, estándose al efecto a lo expuesto en los fundamentos de derecho.".
Aquesta sentència va motivar el vot...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Los medios interpretativos
...la propiedad sí el control económico de la explotación (Re Lewis’s will trusts [1984] All ER 930). Un buen ejemplo lo proporciona la STSJ Cataluña 22.2.2001 (RAJ 2002\1398). El testador ordenó sendos legados del siguiente tenor a favor de su segunda esposa: «Lega asimismo a su esposa doña J......