STSJ Cataluña , 5 de Febrero de 2001
| Ponente | JOAQUIN MIGUEL FERNANDEZ FONT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2001:1584 |
| Número de Recurso | 50/2000 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 5 de Febrero de 2001 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA Sala Civil y Penal RECURSO DE CASACIÓN Nº 50/2000 SENTÈNCIA NÚM. 7 Presidenta:
Il.lma. Sra. Núria Bassols i Muntada Magistrats:
Il×lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa Il×lm. Sr.Lluís Puig i Ferriol Barcelona, cinc de febrer de dos mil u. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'expressen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 50/2000 contra la sentència dictada en grau d'apel.lació per la Secció 2a de l' Audiència Provincial de Girona com a conseqüència de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia núm. 24/99 seguides davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 d'Olot. La Sra. Raquel ha interposat aquest recurs, representada pel procurador Sr. Antonio Ma de Anzizu Furest i defensat pel Lletrat D. J.J. Pintó
Ruiz. És part recorreguda la Sra. María Esther , representada pel procurador Sr. Angel Joaniquet Ibarz i defensada pel lletrat Sr. Juan Carrera Giral.
ANTECEDENTS DE FET PRIMER.- El procurador dels Tribunals Sr. Antonio Ma de Anzizu Furest, que actua en nom i representació de Doña. Raquel , va formular demanda de judici declaratiu de menor quantia núm. 24/99 del Jutjat de 1a Instància núm. 2 d'Olot contra Doña. María Esther . Seguida la tramitació legal, l' indicat Jutjat va dictar sentència amb data 18.11.1999, la part dispositiva de la qual diu el següent:"
FALLO
Que estimando los pedimentos de la demanda interpuesta por la representación procesal de Raquel contra María Esther , debo declarar y declaro que dicha actora Raquel es heredera de Leonardo por su condición de hija de Paulino , ya fallecido, e hijo de dicho causante y heredero del mismo vía sustitución vulgar, como también debo declarar y declaro que desestimo los pedimentos de la demanda reconvencional interpuesta por la demandada inicial María Esther contra la actura inicial Raquel ".
El Procurador de la Sra. María Esther , va interposar un recurs d'apel.lació contra l'esmentada sentència de primera instància que es va substanciar a la Secció Segona de la Audiència Provincial de Girona, la qual va dictar sentencia amb data 19 de juliol de 2000, amb la següent part dispositiva: "
ESTIMAMOS el recurso de apelación presentado en interés de María Esther contra la Sentencia dictada en fecha 18/11/1999 por el Juzgado de 1A Inst. e Intr. nº 2 OLOT, en los autos de MENOR CUANTIA Nº 24/99 y la REVOCAMOS, lo que comporta la desestimación de la demanda principal y la estimación de la reconvencional, en el sentido que Dña. Raquel no tiene derecho alguno sobre los bienes fideicomitidos por su difunto abuelo, por lo que su tío, D. Leonardo , podía disponer libremente de éllos, como hizo testamentariamente, a favor de su esposa Dña. María Esther . Aquesta sentència va ser aclarida mitjançant una interlocutòria amb data 31 de juliol de 2000, la part dispositiva de la qual diu: "
PARTE DISPOSITIVA: En virtud de lo expuesto la Sala, siendo Ponente, el Ilmo. Sr. D. Joaquím Miquel Fernández Font, ACUERDA: Se corrige el error material sufrido en la parte dispositiva de la Sentencia dictada en esta segunda instancia en el presente Rollo de apelación, en el sentido de que, donde dice Leonardo , debe decir Cornelio ".
Contra aquesta Sentencia, el procurador Sr.ANTONIO Ma ANZIZU FUREST en nom i representació de la Sra. Raquel , va interposar recurs de cassació que va fonamentar en els següents motius: 1r.- A l'empara del núm. 4 de l'art. 1692 de la Llei d'enjudiciament civil, per infracció de la doctrina legal de les sentències del Tribunal Suprem de 22 d'octubre de 1889, 2 d'octubre de 1900, 10 de desembre de 1913, 7 de juliol de 1932, 1 de maig de 1941 i 13 de març de 1959, així com la sentència del Tribunal de Cassació de Catalunya de 8 d'octubre de 1936 i la Llei 85, del títol V del llibre XXVIII del Digest . 2n.- A l'empara del núm. 4 de l'art. 1692 de la Llei d'enjudiciament civil, per infracció del principi al tenor del qual en la denominació de fills entenem a tots els descendents, proclamat per diversos preceptes que citen com a infringits.- 3r.- A l'empara del núm. 4 de l'art. 1692 de la Llec, per infracció de la doctrina de diverses sentències del Tribunal Suprem que apliquen l'art. (idem apèndix 1930, art. 304), en la Compilació de 1960, com a 3a de l'art. 175, i en el Codi de successions com la 3a de l'art. 198, també citats com a infringits.
Una vegada admès el recurs, es va evacuar el trámit d'impugnació i es va assenyalar l'audiència del proppassat dia 25 per a la celebració de vista, la qual va tenir lloc. La part recurrent va comparèixer a l'acte de la vista, representada per la procuradora Sra. Ana Jurado Bernat i defensada pel lletrat Sr. Jordi Sanchez Rodriguez i la part contra la qual es recórre va estar representada per la procuradora Sra. Cristina Cornet Salamero i assistida pel lletrat Sr. Juan Carrera Giral, amb el resultat que consta a l'acta estesa a l'efecte.
Ha estat designat ponent l' Il×lm. Sr. magistrat Lluís Puig i Ferriol.
FONAMENTS DE DRET
El senyor Leonardo va otorgar testament davant el rector de Vidrà el día 5 d'octrubre de 1940, en el qual ordenava uns llegats a favor dels seus fills senyors Inmaculada i Paulino en pagament del seus drets de llegítima paterna, ordenava un llegat a favor de la seva filla senyora Silvia , ordenava uns altres llegats i, finalment, instituïa hereu el seu fill senyor Cornelio , amb la prevenció que "si este por cualquier motivo no quiere o no pudiere ser heredero o siéndole falleciese sin hijos, o con tales que ninguno de ellos llegue a la edad de testar, para cualquiera de estos casos le sustituya y heredero universal nombra a todos sus demás hijos, no a todos juntos, sino uno después de otro, guardando entre ellos el orden de primogenitura y con preferencia de los varones a las hembras". El testador va morir el dia 8 d'octubre de 1940.
El mes de gener de 1999 la senyora Raquel va interposar una demanda contra la senyora María Esther i va morir sense deixar descendència el dia 22 de setembre de 1998; el senyor Paulino va contraure matrimoni amb la senyora Rita i va morir sense deixar descendència el dia 3 d'octubre de 1992 i, finalment, la senyora Silvia va morir soltera i sense deixar descendència el dia 3 de març de 1954.
El mes de gener de 1999 la senyora Raquel va interposar una demanda contra la senyora María Esther , en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència que declarés que l'agent era hereva del senyor Leonardo per la seva condició de filla del senyor Paulino , fill del senyor Leonardo i en el seu dia hereu del mateix per via de substitució vulgar.
En el seu escrit de contesta a la demanda la senyora María Esther va interessa la desestimació de les pretencions de la part agent; i a la vegada va interposar una demanda reconvencional, en la qual interessava es declarés que l'herència del senyor Leonardo va restar alliberada de la substitució fideïcomisària que havia ordenat a favor del seus fills senyors Paulino , Inmaculada i Silvia des de la mort de la segona d'elles ocorreguda l'any 1992 i, per tant, el ser hereu senyor Cornelio va esdevenir hereu lliure de l'herència paterna per haver premort els seus germans senyors Paulino , Inmaculada i Silvia i que es reconegués a la reconvenient la condició d'hereva testamentària del senyor Cornelio en tots els bens i drets que havia adquirit com hereu del seu pare senyor Leonardo . Segons resulta de les actuacions, el senyor Cornelio va atorgar testament notarial obert el dia 19 de setembre de 1960, en el qual, i pel cas de morir sense deixar descendència, instituiria hereva la seva esposa senyora María Esther , que va atorgar escriptura de manifestació i aceptació d'herencia del seu marit el dia 27 de gener de 1999.
El jutjat de primera instància número 2 d'Olot va dictar sentència el dia 18 de novembre de 1999 que estimava la demanda i desestimava la reconvenció.
La senyora María Esther va interposar recurs d'apel.lació contra aquesta resolució, que va ser resolt per sentència dictada per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona el dia 19 de juliol del 2000, que estimava el recurs, amb la subsegüent desestimació de la demanda i estimació de la reconvenció.
La senyora Raquel ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència devant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per tal de resoldre les qüestions que planteja el recurs de cassació, sembla oportú fer unes precisions inicials.
En primer lloc cal assenyalar que el causant de la succesió o fideïcomitent va atorgar el seu testament, en el qual ordenava una substitució fideïcomissària condicional, l'any 1940 i va morir el mateix any. Com ha tingut ocasió de precisar aquesta Sala en les seves sentències de 19 de juliol de 1993 i 9 de març de 1995 els fideïcomisos es regeixen per la normativa vigent al temps de la mort del fideïcomitent o persona que va ordenar el fideïcomís i, en el mateix sentit es va pronunciar el Tribunal Suprem en les seves sentències de 30 d'abril de 1981 i 3 de juny de 1988. Aquest criteri jurisprudencial reiterat és aplicable al cas que ara s'ha de resoldre, ja que si bé és cert que la disposició transitòria novena del Codi de succesions estableix la seva retrocactivitat amb referència a la regulació de determinats aspectes del fideïcomís, la retroactivitat es concreta a les qüestions que fan referència als efectes del fideïcomís mentre està pendent i a la quarta trebel.liànica, és a dir a les qüestions que regulen en els articles 206 al 234 del Codi de successions, i les qüestions que planteja el recurs en relació amb el fideïcomís que va ordenar el senyor Leonardo són alienes als articles esmentats del Codi de successions. Per tant la qüestió litigiosa s'ha de resoldre d'acord amb la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 2/2005, 24 de Enero de 2005
...Dña. Lucía es heredera fideicomisaria de su abuelo y fideicomitente Dn. Clemente, declarada en sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 5 de febrero de 2.001. El fideicomiso `si sine liberi decesserit´ constituido por Dn. Clemente es universal o de herencia y tiene por obj......
-
El criterio de la interpretación del testamento
...en atención a la realidad o a la situación que puede contemplar y valorar en el momento en que lleva a cabo el otorgamiento», y STSJ Cataluña 5.2.2001 (RAJ 8172): «Para averiguar cual era la intención del testador en el momento de otorgar su última voluntad el año 1940, es conveniente atene......