STSJ Cataluña , 3 de Octubre de 2002
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2002:10945 |
| Número de Recurso | 27/2002 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 3 de Octubre de 2002 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal Recurs de Cassació núm. 27/2002 SENTÈNCIA NÚM. 28 President:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada Magistrats:
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa Barcelona, 3 d'octubre de 2002 La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el recurs extraordinari de cassació interposat per CONSTRUCCIONES JOSÉ CASTRO, S.A. i la COMUNITAT DE PROPIETARIS del c/ DIRECCION000 núm. NUM000 - NUM001 de BARCELONA i altres, contra la Sentència de 14 de gener de 2002 pronunciada per la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Barcelona en resoldre el recurs d'apel·lació formulat per la Comunitat de Propietaris del carrer DIRECCION000 núm. NUM000 - NUM001 de Barcelona i 37 més contra la dictada el 19 d'abril de 2000 pel Jutjat de 1a Instància núm. 44 de Barcelona en el judici declaratiu ordinari de menor quantia instat per la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE C/ DIRECCION000 NUM000 - NUM001 DE BARCELONA i altres contra CONSTRUCCIONES JOSÉ CASTRO, S.A. sobre reparació de defectes dels elements comuns de la Comunitat, indemnització de danys i perjudicis i de danys morals, privació de l'ús del local destinat a Club Esportiu. La part recurrent ha estat representada davant d'aquest Tribunal pel procurador Sr. José
Rafael ROS FERNÁNDEZ i defensada pel lletrat Sr. Felipe IZQUIERDO TÉLLEZ. L'altre part recorrent ha estat representada pel procurador Sr. Ivo RANERA CAHIS i dirigida per l'advocat Sr. Javier AMORÓS PASTOR.
ANTECEDENTS DE FET
En data 19 d'abril de 2000, el jutjat de 1a. Instància núm. 44 de Barcelona va dictar una Sentència en les actuacions de judici de menor quantia núm. 58/1998, la qual declarava:
"Que procede la estimación parcial de la demanda presentada ..., debo condenar y condeno a Construcciones José Castro S.A. a realizar en el Club Deportivo y sus instalaciones las reparaciones detalladas en el fundamento jurídico cuarto de esta resolución. Condenándole a indemnizar a los actores en concepto de daños morales en las cantidades siguientes ... Absolviendo a la demandada de los demás pedimentos de la demanda. Cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad".
No conforme amb aquella resolució la Comunitat de Propietaris va interposar un recurs d'apel·lació davant la Secció 4a. de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual, en data 14 de gener de 2002, va dictar la seva Sentència revocant parcialment la de 1a. Instància amb expressa imposició de les costes de l'apel·lació a Construcciones José Castro, S.A..
Disconforme aquest amb tal Sentència va interposar contra ella un recurs extraordinari de cassació, el qual ha estat tramitat d'acord amb la llei. Es va assenyalar el dia 19 del corrent mes per a la celebració de vista, la qual va tenir lloc.
Actua com a ponent la magistrada Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
Aquesta Sala considera que són antecedents d'índole històrica necessaris per a una correcta comprensió del tema en litigi , els següents:
a) b)La demanda fou entaulada per part de la comunitat de propietaris del carrer DIRECCION000 NUM000 - NUM001 de Barcelona i una sèrie de propietaris d' habitatges del edifici que està constituït en propietat horitzontal contra Construcciones José Castro SA i Metropolitan BCN SA, i segons es desprèn de la dita demanda en ella es pretenia:
1- La condemna de les demandada Construcciones José Castro S.A. a pagar als demandants en concepte d' indemnització de danys i perjudicis la quantitat necessària per a la reparació dels elements comuns de la descrita propietat horitzontal, deteriorats a causa del defectuós funcionament del centre esportiu propietat d' una de les demandades i explotat per l' altra demandada. En la demanda es deixava constància de la " íntima relació entre les societats, per l' identitat dels membres dels seus respectius consells d' administració.
2- La condemna de les demandada Construcciones José Castro SA a pagar a les deu famílies demandants unes quantitats que oscil·len de les 720.000 pessetes als 27.000.000 milions, en concepte de danys morals produïts per els sorolls , immissions d' aigua, olors... que, segons es deia en la demanda produeix el centre esportiu objecte del litigi , cosa que al seu entendre pertorba greument la seva vida habitual .
3- La condemna de l' esmentada demandada a pagar, també en concepte de danys morals, les quantitats escaients, pels que es produïssin des del 1 de gener de 1998 fins que cessessin les pertorbacions descrites.
4- La condemna de les demandades Construcciones José Castro SA i Metropolitan BCN SA (l'entitat que explota el centre esportiu) a la privació de l'ús del local destinat a gimnàs i activitats esportives diverses fins a la total desaparició de les causes de les pertorbacions esmentades.
c) d)La demandada Construcciones Jose Castro SA s' oposà a la demanda adduint una sèrie d'
excepcions tan de caràcter processal com de fons, i finalment desprès de la pràctica d' una intensa activitat probatòria va ésser dictada sentència en primera instància que estimà en part la demanda principal. La sentència dictada en primera instància va ésser objecte de recurs d' apel.lació i a conseqüència d' aquest va recaure sentència de la Secció IV de l' Audiència de Barcelona que, estimà en part el recurs d' apel.lació i per tant va estimar la demanda condemnant a la demandada Construcciones José Castro SA a : a executar en les instal.lacions del club esportiu una sèrie d' obres necessàries per tal de fer cessar les immissions acústiques, de calor, olors, d' aigua que afecten als demandants, a pagar a les demandants la quantitat de 1.803. 04 euros per danys materials soferts en els elements comuns de la propietat horitzontal demandant (entrada de l' edifici) i , a pagar en concepte de danys morals les quantitats que es reflecteixen en la part dispositiva d' aquella resolució.
Contra la sentència dictada per l' Audiència s' interposà recurs de cassació tant per les demandants com per part de la demandada Construcciones Jose Castro SA (l' entitat Metropolitan BCN per causes que no interessen ha quedat apartada del litigi) escaient l' anàlisi en primer lloc del presentat per la demandada tant per qüestions sistemàtiques com per motiu de la data de presentació del mateix.
En el primer motiu de cassació, la demandada addueix infracció de l' article 3.5 de la Llei 13/90 de 9 de juliol reguladora de l' acció negatòria , les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge.
En el seu desenvolupament la recurrent diu que l´ Audiència ha interpretat de forma incorrecte aquest precepte legal pel fet de no diferenciar entre les instal·lacions autoritzades administrativament i les que estan carents d' autorització administrativa. Segons criteri de la recurrent del precepte esmentat se'n deriva que, si una instal·lació autoritzada administrativament produeix immissions pertorbadores, només escau la concessió d' indemnitzacions en el cas que no es puguin adoptar mesures tècnicament possibles i econòmicament raonables per tal d' evitar les conseqüències danyoses.
Interessa ressaltar la naturalesa de les pertorbacions danyoses objecte del litigi pel fet que les parts litigants en els seus escrits rectors del procediment no identificaren de forma encertada aquelles pertorbacions i per causa d' aquesta circumstància s' invocà una normativa incorrecte que fou rectificada, en part, en segona instància.
Aquesta Sala va tenir oportunitat de pronuncia en relació amb el tema en litigi en la sentència de 19 de març de 2001 en la qual es deia pel que ara interessa: " immissió, en la seva accepció tècnica, implica com diu la doctrina, una ingerència o intromissió indirecta sobre el predi produïda per l' activitat del propietari en l' exercici de les seves facultats dominicals, que comporta la intromissió en el predi veí de substàncies corpòries o immaterials com a conseqüència de la pròpia activitat , però no abraça les ingerències per via directa o per actes materials, la que determina el concepte de servitud....s' ha d' entendre que immissió és una ingerència físicament apreciable en el predi veí de substàncies partícules o ones, que es propaguen sense intervenció de la voluntat humana, ans com a conseqüència de l' actuació de principis físics, ja sigui per mitjà de l' aire (olors), del sòl o les parets (vibracions) i que tenen el seu origen en l' activitat del propietari o posseïdor de l' immoble com a conseqüència del gaudiment de la finca i que s' interfereixen en el gaudi pacífic i útil del dret de propietat o de possessió d' un predi veí que no és absolutament necessari que sigui limítrofa ".
També es d' interès l' avantdita sentència quan recalca que " clarament resulta d' una interpretació literal, sistemàtica i teleològica de la LANISRV i del seu article 2.2 que la llei lluny de separar els conceptes d' immissió , de dany i de perjudici, els engloba , per lògica raó de causalitat , dins un mateix indestriable paradigma processal. La persona afectada, doncs, per les immissions no té perquè exercitar , per una part la genuïna acció negatòria per a postular la cessació de la immissió del' article 2.2 de la LANISV i, per altra, i acumulativament o no, un altre tipus d' acció indemnitzatòria segons paràmetres distints".
Queda clar, doncs que en la demanda s' exercia una acció encaminada a fer cessar les immissions provinents del centre esportiu propietat de l' entitat demandada , i també a obtenir les indemnitzacions de danys i perjudicis causats, per tant l' aplicació de l' article 3.5 de la LANISRV invocat com a infringit es indubtable ja que es qüestió no controvertida que les instal·lacions esportives que provocaren aquest plet gaudeixen de les autoritzacions administratives...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Tarragona 54/2021, 27 de Enero de 2021
...las consecuencias dañosas que se están produciendo, añadiendo sobre dicho aspecto que en la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 3 de octubre de 2002, recurso 27/2002 se hacía constar que: " el que ha de quedar clar és que en l'àmbit de les activitats molestes, c......
-
Respuesta jurídica al ruido y la responsabilidad civil derivada del mismo
...de la Audiencia Provincial de Castellón de 23 de Diciembre de 20042, por música en directo en hotel. Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 3 de Octubre de 20023 por inmisiones acústicas producidas por megáfono, jacuzzi y vestuarios4. La sentencia de la Audiencia Provinc......