STSJ Cataluña , 10 de Octubre de 2000
| Ponente | ADOLFO MATIAS COLINO REY |
| ECLI | ES:TSJCAT:2000:12548 |
| Número de Recurso | 3621/2000 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 10 de Octubre de 2000 |
| Emisor | Sala de lo Social |
Rollo núm. 3621/2000 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL gg ILMO. SR. D. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER ILMO. SR. D. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO ILMO. SR. D. ADOLFO MATIAS COLINO REY En Barcelona a 10 de octubre de 2000 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.
citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 8134/2000 En el recurso de suplicación interpuesto por Deportivo Femenino Iradier S.A. frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social Nº25 Barcelona de fecha 8 de junio de 1999 dictada en el procedimiento nº 271/1999 y siendo recurrida Dª. María Dolores . Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. D. ADOLFO MATIAS COLINO REY.
Con fecha 17 de marzo de 1999 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Despido en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 8 de junio de 1999 que contenía el siguiente Fallo:
Estimar la demanda presentada per María Dolores contra Deportivo Femenino Iradier, SA declarar la IMPROCEDENCIA dels acomiadament realitzats per l'empresa, amb efectes del dia 18.02.99 i condemnar a l'empresa demandada a que opti entre readmetre-la en el seu lloc de treball o, en cas contrari, la indemnitzi en la quantia de dos milions tres-centres disset mil nou-centes vint- i-quatre pessetes (2.317.924.-ptes), amb pagament en els dos casos dels salaris de tramitació, opció que ha de realitzar el demandat en el termini de 5 dies des de la notificació de la sentència, i que si no es fa de forma expressa s'entrendrà realitzada a favor de la readmissió.
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"1r.- La demandant María Dolores ha prestat serveis sota la dependència de l'empresa demandada Deportivo Femenino Iradier, S.A., amb la categoria professional de fisioterapeuta. El salari era de 3.180.249 ptes. anuals brutes, equivalent a 8.714.- ptes. al dia, amb inclusió de prorrata de pagues extres. La demandant no ostenta cap càrrec sindical ni de representació dels treballadors, ni l'han ostentat en el darrer any. 2n.- La contractació inicial es va realitzar en data 13.03.93, a l'empara de un contracte de temps parcial, de duració determinada, fins el 11.07.96, data en que l'empresa el va donar per extingit. No obstant això, la demandada, si bé la societat li va exigir llicència fiscal i alta a l'IAE, així com al RETA de la seguretat social, aparentant una relació mercantil. La demandant percibia a canvi una retrubió amb caràcter practicament fixe de unes 196.000.-ptes. netes al mes, més 15% IRPF, l'any 1997. Sense interrompre mai la prestació del servei, en data 27.01.99, l'empresa li va proposar la formalització de un noy contracte laboral, a temps parcial, indefinit, en el qual s'establia un període de prova de dos mesos.
3r.- El dia 18.02.99, la demandant va ser acomiadada mitjançant carta en la que s'indicava textualment:
"Se le comunica que no habiendo superado el período de prueba legalmente establecido en el contrato de trabajo subscrito con VD, y cuyos datos se reseñan al pie, en el día de hoy, queda rescindido a todos los efectos su relación laboral con la empresa, causando baja en la misma fecha.- CONTRATO INDEFINIDO A TIEMPO PARCIAL DE FECHA 27.01.99 DURACIÓN. INDEFINIDA".
4t.- L'actora es va negar a firmar la recepció de la carta indicada. Des d'aquell dia va cessar la seva prestació de serveis i va deixar de cobrar el salaril. El dia 26.02.99, va presentar demanda a la Secció de Cl de la Delegació del Departament de Treball i en data 12.03.99 es va realitzar l'acte de conciliació, amb la presència de les dues parts. L'empresa va manifestar que readmitia a la sol.licitant i li oferia els salaris de tràmit fins aquella data i la "despedia sumultaneamente". L'acte va acabar sense avinença.
5è.- El dia 15.03.99, la demandant va rebre una nova cart d'acomiadament en la qual s'expressava el motiu disciplinari que consta en el document 2 de l'actora que es dóna per reproduït, indicant-se que la data d'efectes era de 12.03.99 i que es considerés readmitida pel període 18.02.99 al 12.03.99, tenint a la seva disposició els salaris d'aquest període. La Sra. María Dolores va presentar papereta de conciliació administrativa contra aquest noy acomiadament en data 19.03.99 i el dia 0.08.99 es va realitzar sense avinença l'acte de conciliació previ.
6è.- La Sra. María Dolores , va treballar sempre en les dependències de l'empresa demandada, dedicada a l'activitat de club esportiu i estava sotmesa a les ordres de treball de la direcció del centre, si bé gaudia de una àmplia autonomia pròpia de les seves funcions. Treballava en jornada parcial de tardes, amb horari de 4 a 9,30. Atenia a les clientes del gimnàs que ho sol.licitaven. Els serveis no els cobrava ella sinó el propi centre, que posteriormente li liquidava de forma fixe a final de mes amb una comissió del 50%.
7è.- Al gimnàs on treballava l'actora prestava també serveis una altra fisioterapeuta, Sra. A. María Dolores , en horari de matins, durante el període de 4/98 a 3/99. Amb dues feien feines similars atenent a les clientes que ho sol.licitaven, a la cabina destinada a l'efecte. L'empresa tenia instal.lat un sistema de vídeo per controlar les dependèndecies des del qual es visualitza també la cabina de l'actora, separada de la resta del gimnàs per una mampara.
8è.- La demandant habitualment no realitzava demanera parelela serveis per compte propi, si bé en ocasions els havia realitzat fòra de l'horari laboral i de les dependéncies de l'empresa. No obstant això, des de 1996, va atendre a una sèrie de clientes del centre, fòra del seu horari laboral i cobrant- les íntegrament l'import del servei prestat pel seu compte, en les dependències de l'empresa. Concretament, va assitir a les Sres. Matías ., Carlos Jesús ., Juan Ignacio . y Bartolomé ., aquesta darrera solament en el període de novembre 97 a juliol 98. La DIRECCION000 del centre, Sra. Paula , va observar concretament el dia 10 de febrer de 1999, que estava atenent en la sala de fisio, fòra de l'horari laboral a una clienta del Club i li cobrava els serveis prestats. Aquesta clienta, Bartolomé ., havia estat atesa per compte propi per l'actora, des del mes de setembre de 1997, en les dependències del Club. La demandat realitzava aquest serveis a clientes, de que li va ser proposat per la Sra. Matías ., coneguda de la DIRECCION000 del centre -titular del restaurant - i sense ocultar-ho en cap cas a la gerència, de forma pública i notòria, sempre fòra del seu propi horari laboral (mig dia) i no havent estat mai recriminada per l'empresa.
9è.- La Sra. María Dolores no ha cobrat els salaris de tramitació del període 18.02.99 a 12.03.99."
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandanda, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado que lo impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Contra la sentencia de instancia, que estimó la demanda de despido interpuesta por la demandante, declarando su improcedencia y condenando a la empresa para la que prestaba servicios a las consecuencias derivadas de dicha calificación, se interpone el presente recurso de suplicación, mediante el que la parte recurrente, como primer motivo del recurso y con amparo procesal en el apartado a) del artículo 191 de la Ley de Procedimiento Laboral, solicita la declaración de nulidad de actuaciones, desde el acto del juicio, que fundamenta, por un lado, en el hecho de no aportarse el documento nº 42 que obra en el índice de la documental de la demandante y en determinadas notas manuscritas por ésta y que la demandada alega aportó en el acto del juicio.
Para abordar dicho motivo del recurso, debe recordarse la doctrina reiterada de la Sala (Sentencias de 18 de marzo y 18 de abril de 1.991 o las de 10 de junio y 30 de septiembre de 1.992, entre otras), respecto a la declaración de nulidad de actuaciones; en dichas resoluciones hemos indicado que la declaración de nulidad, en cuanto supone una frustración, aunque sea provisional, del proceso seguido en la instancia, con el consiguiente estado de insatisfacción para los justiciables, por lo que se refiere a la obtención de una resolución, fundada en derecho, que de respuesta a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba