STSJ Islas Baleares 211/2020, 19 de Mayo de 2020

JurisdicciónEspaña
Número de resolución211/2020
Fecha19 Mayo 2020

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00211/2020

N.I.G: 07040 45 3 2016 0000552

Procedimiento: AP RECURSO DE APELACION 0000071 /2019

Sobre PROCESO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO

De D/ña. BARCELO HOTELS MEDITERRANEO,S.L.

Abogado: ANTONIO JAVIER OLIVER CAPLLONCH

Procurador: ONOFRE PERELLO ALORDA

Contra D/ña. AJUNTAMENT SANT LLUIS

Abogado: JOSE MARIA FIOL RAMONELL

Procurador: CATALINA FUSTER RIERA

Actuacions Jutjat núm. 2 PO 57/2016

SENTÈNCIA núm. 211

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

Palma, a 19 de maig de 2020

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el Rotlle d'apel·lació número 71 de 2019, dimanant de les actuacions número 57/2016 del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma, tramitades pel procediment ordinari, seguit entre parts, d'una, com a apel·lant, la mercantil Barceló Hotels Mediterráneo SL. representada pel procurador Sr. Perelló Alorda i assistida de l'advocat Sr. Oliver Capllonch i com a apel·lada l'Administració demandada, l'Ajuntament de Sant Lluís (Menorca), representada per la procuradora Sra. Fuster Riera i dirigida pel seu lletrat Sr. Fiol Ramonells.

L'objecte del recurs és la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, del recurs de reposició aixecat per la representació de la mercantil Barceló Hotels Mediterráneo SL. conra la liquidació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, sol·licitant a l'Ajuntament de Sant Lluís (Menorca) la devolució d'ingressos indeguts per import de 290.183,37 €.

La quantia es fixà en 290.183,37 €.

El procediment seguit ha estat el previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol i Gomila, en qualitat de Magistrat ponent expressà el parer de la Sala.

= ANTECEDENTS DE FET =

1r.- El Jutjat número 2 de l'Ordre Contenciós Administratiu de Palma, el dia 30 de juliol de 2018, dictà la sentència núm. 289 on va desestimar el contenciós.

2n.- Interposat el recurs d'apel·lació per part de la representació de la part actora, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional de 1998, se li donà el tràmit processal adequat, oposant-se al mateix la direcció lletrada de la part demandada.

3r.- Per provisió s'assenyalà, per a la votació i decisió, el dia 24 de març de 2020.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER .- S'accepten els raonaments jurídics que empra la sentència d'instància i la decisió a la qual arriba.

La sentència núm. 289 de 30 de juliol de 2018 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 dels de Palma va desestimar el contenciós.

Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era la desestimació presumpta, per la ficció legal del silenci administratiu, del recurs de reposició aixecat per la representació de la mercantil Barceló Hotels Mediterráneo SL. conra la liquidació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, sol·licitant a l'Ajuntament de Sant Lluís (Menorca) la devolució d'ingressos indeguts per import de 290.183,37 €.

L'apel·lant, part actora, posa l'accent en què hi ha una infracció de les normes reguladores de la sentència. Ens parla de l'existència d'incongruència extra pètita. Defensava la tesi, per arribar a tal afirmació, que durant el litigi havia defensat que la formula emprada per l'Ajuntament a l'hora de calcular el referit impost sobre l'increment del valor dels terrenys urbans era errònia per quant calculava una plusvàlua futura que no s'adequava a la finalitat de la norma. Tan sol s'interessava l'anul·lació de la liquidació d'aquella part que era inexpressiva de la capacitat econòmica de l'obligat tributari.

Assenyala, a més, que hi ha infracció de la jurisprudència aplicable per a la resolució de les qüestions que són objecte del present debat i que, així ho considera, el contingut de la sentència del Tribunal Suprem al qual es refereix la sentència apel·lada - la núm. 1163 de 9 de juliol de 2018 - no és adequada per resoldre el conflicte aquí plantejat.

Per últim, reitera la validesa dels seus arguments adduïts a l'escrit de demanda.

SEGON .- En resposta a l'al·legat de l'apel·lant i, pel que és més rellevant a la fonamentació jurídica de la sentència d'instància, assenyalem que nosaltres hem dictat les sentències núms. 118, 368 i 509 els dies 7 de març, 4 de setembre i 22 de novembre de 2019 en els rotlles d'apel·lació 259, 254 i 354 de 2018. A la primera d'elles, recollida per les altres, afirmàvem, en tesi que reiterem, que:

"la sentencia del TC no declara la inconstitucionalidad sin condiciones de esos preceptos, sino que la declaración de inconstitucionalidad y nulidad de aquellos lo es únicamente "en la medida que someten a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor", lo que significa que, si existe ese incremento de valor, procede el hecho imponible.

La interpretación de la sentencia del TC nº 59/2017 de 11 de mayo viene extensamente analizada en la STS nº 1.163/2018 de 9 de julio (ECLI:ES:TS:2018:2499) que da respuesta a la cuestión para la que se admitió a trámite el recurso de casación que tenía por objeto "Determinar si, para garantizar la seguridad jurídica ( artículo 9.3 de la Constitución ), la igualdad en la aplicación de la ley ( artículo 14 de la Constitución ) y el respeto de la reserva de ley en materia tributaria ( artículos 31.3 y 133.1 y 2 de la Constitución), la inconstitucionalidad de los artículos 107.1, 107.2 a) y 110.4 del texto refundido de la Ley de Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto legislativo 2/2004, de 5 de marzo, declarada en la sentencia del Tribunal Constitucional 59/2017, de 11 de mayo, obliga en todo caso a la anulación de las liquidaciones y al reconocimiento del derecho a la devolución de ingresos indebidos en las solicitudes de rectificación de autoliquidaciones por el impuesto sobre el incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana, sin entrar a valorar la existencia o no en cada caso de una situación inexpresiva de capacidad económica.

El TS en dicha sentencia declara:

"(...) En definitiva, por un lado, tanto en el fallo como en el fundamento jurídico 5, el máximo intérprete de nuestra Constitución deja muy claro que los artículos 107.1, 107.2 a) y 110.4, todos ellos del TRLHL, son inconstitucionales y nulos, "pero únicamente en la medida que someten a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor". Con lo que parece estar haciendo una declaración parcial de inconstitucionalidad, en tanto que recalca asimismo que el IIVTNU "no es, con carácter general, contrario al Texto Constitucional, en su configuración actual", sino que "[l]o es únicamente en aquellos supuestos en los que somete a tributación situaciones inexpresivas de capacidad económica", por lo que, en principio, puede pensarse que en los casos en los que se acredite un aumento de valor del terreno al momento de la transmisión, al menos los artículos 107.1 y 107.2 a) del TRLHL resultan aplicables por los órganos de la Administración o de la jurisdicción contencioso-administrativa.

Y, por otro lado, sin embargo, el Tribunal Constitucional también indica que "la forma de determinar la existencia o no de un incremento susceptible de ser sometido a tributación es algo que solo corresponde al legislador, en su libertad de configuración normativa". Aunque, a renglón seguido, precisa que lo que en realidad corresponde al legislador mediante las "modificaciones o adaptaciones pertinentes en el régimen legal del impuesto" es "arbitrar el modo de no someter a tributación las situaciones de inexistencia de incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana".

A conjugar esas dos declaraciones, que pudieran parecer contradictorias, y, por ende, a resolver la cuestión con interés casacional objetivo, dedicamos los siguientes fundamentos de derecho".

En el 3r. i en relació a la interpretació donada per alguns Tribunals Superiors de Justícia es digué:

"En la determinación del alcance de los...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • STSJ Islas Baleares 534/2020, 29 de Octubre de 2020
    • España
    • 29 Octubre 2020
    ...de esas SSTS, con mención de la STS número 1163/2018, de 09/07/2018, ha sido aplicada por la Sala en la sentencia número 211/2020 -ROJ: STSJ BAL 372/2020, ECLI: ES: La STS número 261/2019 -ROJ: STS 789/2019, ECLI:ES:TS:2019:789- también recoge la doctrina de la STS número 1163/2018 y señala......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR