STSJ Cataluña 4314/2017, 3 de Julio de 2017
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:5816 |
| Número de Recurso | 1541/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 4314/2017 |
| Fecha de Resolución | 3 de Julio de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8005042
RM
Recurs de Suplicació: 1541/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 3 de juliol de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4314/2017
En el recurs de suplicació interposat per Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A. a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 6 d'octubre de 2016 dictada en el procediment núm. 98/2016, en el qual s'ha recorregut contra les parts Ovidio i Jose Ignacio, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 d'octubre de 2016, que contenia la decisió següent:
"Estimo parcialmente la demanda interpuesta por Don Ovidio y Don Jose Ignacio, y declaro su derecho a ser reincorporados a sus respectivos puestos de trabajo como redactores superiores, condenando a la empresa CATALUNYA RADIO, SERVEI DE RADIODIFUSIÓ DE LA GENERALITAT SA a hacer efectiva esta obligación y a abonar a aquellos una indemnización igual a los salarios brutos dejados de percibir, que ascienden a 4497, 96 euros en el caso del Sr. Ovidio y a 4992, 05 euros en el caso del Sr. Jose Ignacio, desde la fecha de 14 de julio del 2015 hasta la efectiva reincorporación, con los descuentos que procedan por los periodos laborales por cuenta de otras empresas coincidentes con el periodo mencionado."
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" 1. Don Ovidio vino prestando servicios para la entidad demandada con antigüedad de 9 de diciembre de 1996, con categoría profesional de redactor superior, y última retribución de 4. 497, 96 euros.
-
Don Jose Ignacio vino prestando servicios para la entidad demandada con antigüedad de 16 de julio del 2001, con categoría profesional de redactor superior, y última retribución de 4. 992, 05 euros.
-
A Don Ovidio se le concedió en fecha de 25 de octubre del 2010 una excedencia voluntaria de 1 año, que fue prorrogada posteriormente el 25 de octubre del 2011 por un nuevo periodo de un año. Cuando finalizó su situación de excedencia voluntaria, solicitó el reingreso en fecha de 24 de octubre del 2012, comunicándole la demandada que no era posible atender su petición porque no había vacantes, repitiéndose la misma respuesta hasta el último comunicado fechado el 21 de diciembre del 2015, al señalar que "en este momento no existe vacante de su categoría o similar".
-
A Don Jose Ignacio se le concedió en fecha de 15 de noviembre del 2010 una excedencia voluntaria de 1 año. El 29 de octubre del 2012 solicitó el reingreso, comunicándole la demandada que no era posible atender su petición porque no había vacantes, repitiéndose la misma respuesta hasta el último comunicado fechado el 21 de diciembre del 2015, al señalar que "en este momento no existe vacante de su categoría o similar".
-
Los actores presentaron ante el Tribunal Laboral de Catalunya una solicitud de conciliación en fecha de 14 de julio del 2015, celebrándose el acto en fecha de 24 de julio del mismo año, solicitando que la empresa les diera información acreditativa de las contrataciones laborales realizadas.
-
Consta el listado de la contratación desde junio del 2012 a julio del 2015 en el folio 21, que se da por reproducido, y los singulares contratos en los Doc. 21 a 27 de la demandada que se dan por reproducidos: 11 trabajadores con la categoría de redactores superiores, como consecuencia de sentencias condenatorias o del requerimiento efectuado por la Inspección de Trabajo, vieron transformados sus previos contratos temporales en indefinidos.
-
Existen otros trabajadores con la misma categoría profesional que los actores que también solicitaron el reingreso, en fechas de 29 de septiembre del 2006, 26 de junio del 2012, y 26 de julio del 2012, siendo denegado en todos los casos. (Doc. 28 a 30 de la demandada, que se dan por reproducidos).
-
A Don Ovidio, la empresa le ofreció un contrato temporal para cubrir una baja de maternidad que se extendía desde el 1 de febrero al 22 de mayo del 2016, que no fue aceptado por aquel. (Doc. 31 de la demandada).
-
A Jose Ignacio, la empresa le ofreció un contrato temporal para cubrir una sustitución, que se extendía desde el 15 de abril al 27 de agosto del 2015, que no fue aceptado por aquel. (Doc. 32 de la demandada).
-
El historial de altas y bajas de los actores en la Seguridad Social obra en los folios 117 a 122, y se da por reproducido.
-
Resulta de aplicación el Convenio Colectivo de Catalunya Radio SRG SA.
-
Se efectuó el acta de conciliación en fecha de 1 de marzo del 2016 resultando con el efecto de sin resultado."
Contra aquesta sentència la part demandada, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals S.A., va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries, les quals el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència d'instància, que estimà parcialment la demanda presentada per la part actora, en reclamació de readmissió per excedència voluntària, s'interposa per l'empresa demandada Recurs de Suplicació, el qual té per objecte modificar els fets declarats provats i denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència.
Cal dir que la sentencia d'instància va estimar en part la demanda dels actors, condemnant la demandada, ara recurrent, a readmetre'ls, perquè es va acreditar que a partir del moment en que es va denegar la seva readmissió, amb l'argument de que no hi havia cap vacant de la seva categoria, la demandada havia cobert places de la mateixa categoria dels actors mitjançant altres treballadors vinculats a l'empresa a través de contractació temporal i/o temps parcial. Així mateix afirma que tampoc no es podia acceptar que no existissin places dotades pressupostàriament, perquè aquest supòsit d'incorporació a la plantilla no estava recollit en les normes limitadores de la despesa pública i que les tasques desenvolupades pels treballadors responien a l'estructura productiva de l'empresa, és a dir, que eren necessàries pel seu desenvolupament normal i, per últim,
que s'havia de condemnar l'empresa a abonar als actors una indemnització per danys i perjudicis derivats de la negativa a readmetre'ls, en la quantia dels salaris que haguessin meritat, fixant el dia inicial del càlcul el dia en que els actors van presentar la papereta de conciliació, fins el dia en que fossin efectivament readmesos, amb els descomptes que procedissin en el supòsit que durant aquest període haguessin treballat per altres empreses. Per últim, va desestimar la petició de condemnar l'empresa al pagament d'interessos.
Abans d'entrar a examinar els dos motius del recurs, s'ha de donar resposta a la primera al.legació que fan els actors en el seu escrit d'impugnació del recurs, referent a la deficient consignació de la quantitat objecte de la condemna per part de la demandada, atès que -segons afirmen- aquesta únicament havia ingressat la quantitat de 9.490,01€, quan hauria d'haver consignat la suma de 144.248,02€, sense que consti que en el moment de redactar el dit escrit d'impugnació, la demandada hagués ingressat la diferència entre les dues quantitats, per la qual cosa el recurs s'hauria de tenir per no preparat.
Revisades les actuacions s'observa que és cert el que al.leguen els actors, però que això no obstant, a requeriment del Jutjat, la demandada va ingressar en data 14 de febrer de 2017 la suma de 134.761,01€, per la qual cosa, tenint en compte que anteriorment ja havia consignat 9.490,01€, va consignar la quantitat correcte a que fan referència els actors, per la qual cosa l'al.legació s'ha de desestimar.
En el primer motiu del recurs, correctament fonamentat en l'apartat b) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la recurrent sol.licita la modificació dels fets provats primer i segon. Concretament tant en un com en l'altre es demana la modificació del salari que cobraven els actors, proposant que el del Sr. Ovidio es fixi en la quantitat de 2.954,54€, tenint en compte el salari base i complement d'antiguitat i descomptant el complement de destinació, sense prorrata d'hores extres i el del Sr. Jose Ignacio
, en la quantitat de 2.832,84€, descomptant el complement de destinació i d'ajut per pis. Així mateix es demana que l'antiguitat de l'esmentat Sr. es fixi el dia 16 de juliol de 2003. Fonamenta la pretensió en els documents que esmenta.
Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) l'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) s'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa,
3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 19 de Abril de 2018
...(rcud 614/2015 ), 6 de abril de 2017 (rcud 1869/2016 ) y 4 de mayo de 2017 (rcud 1201/2015 )]. La sentencia recurrida ( STSJ de Cataluña, 03/07/2017, rec. 1541/2017 ) desestima el recurso de suplicación presentado por el empresario, confirmando así la sentencia de instancia que había recono......