STSJ Cataluña 217/2017, 24 de Marzo de 2017
| Ponente | ANA RUBIRA MORENO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:4976 |
| Número de Recurso | 101/2014 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 217/2017 |
| Fecha de Resolución | 24 de Marzo de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
SECCIÓN QUINTA
Rollo de apelación nº 101/2014
SENTENCIA Nº 217/2017
Ilmos. Sres.:
Presidente:
DON ALBERTO ANDRÉS PEREIRA
Magistrados:
DON JOSÉ MANUEL DE SOLER BIGAS
DON FRANCISCO JOSÉ SOSPEDRA NAVAS
DOÑA ANA RUBIRA MORENO
DON EDUARDO PARICIO RALLO
En la ciudad de Barcelona, a veinticuatro de marzo de dos mil diecisiete.
LA SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA (SECCIÓN QUINTA), ha pronunciado la siguiente SENTENCIA en el recurso de apelación número 101/2014, interpuesto por la DELEGACIÓN DEL GOBIERNO EN CATALUÑA, representada y dirigida por el Señor ABOGADO DEL ESTADO, contra el AYUNTAMIENTO DE VIDRERES, representado por el Procurador DON IVO RANERA CAHIS y dirigido por el Letrado DON JOAQUIM LLORENS CLOS.
Ha sido Ponente la Magistrada Doña ANA RUBIRA MORENO, quien expresa el parecer de la misma.
En el recurso contencioso-administrativo número 27/2013 tramitado en el Juzgado de lo Contencioso Administrativo número 2 de Girona, el 17 de diciembre de 2013 se dictó sentencia declarando la inadmisibilidad del recurso formulado por el Abogado del Estado por dirigirse contra un acto no susceptible de impugnación.
Contra la referida sentencia se interpuso recurso de apelación por la representación de la parte actora, que fue admitido en ambos efectos, dándose traslado del mismo a la contraparte para que formalizase su oposición en el plazo legal.
Elevadas las actuaciones a esta Sala, se acordó formar el oportuno rollo de apelación, se designó Magistrado Ponente y, no habiéndose recibido el proceso a prueba en esta alzada ni dado trámite de vista o conclusiones, se declararon conclusas las actuaciones, señalándose para votación y fallo el día 2 de marzo de 2017.
Como se ha adelantado en los antecedentes de hecho, el recurso de apelación tiene por objeto la sentencia dictada el 17 de diciembre de 2013 por el Juzgado de lo Contencioso Administrativo número 2 de Girona, que declara la inadmisibilidad del recurso formulado por el Abogado del Estado contra el acuerdo adoptado el 25 de septiembre de 2012 por el Pleno del Ayuntamiento de Vidreres, que aprobó una moción de declaración del municipio como territorio catalán libre, por dirigirse contra un acto no susceptible de impugnación.
La cuestión litigiosa aquí planteada relativa a la admisión del recurso contencioso administrativo contra el acuerdo de un Ayuntamiento que declara el territorio como catalán y libre, ha sido tratada y resuelta en la sentencia dictada el 4 de junio de 2015 en el recurso apelación número 63/2014, en cuyo fundamento de derecho segundo se expresa:
" SEGON .- L'acord impugnat conté manifestacions de naturalesa diversa. Es tracta en tot cas de declaracions d'un innegable contingut polític.
Independentment de la seva aplicabilitat a les administracions locals, la construcció clàssica dels actes polítics com actes exempts del control jurisprudencial ha estat ja superada en el context constitucional en el que ens trobem i en el marc de l'actual Llei de la jurisdicció contenciós administrativa. En aquests moments la naturalesa política d'una decisió no és obstacle per al seu control jurisdiccional en aspectes com ara la protecció dels drets fonamentals o les seves conseqüències patrimonials -article 2.a/ i e/ de La Llei jurisdiccional-. La jurisprudència actual admet plenament aquest control mentre que la decisió contingui elements de naturalesa jurídica o, en paraules del Tribunal Suprem, conceptes judicialment assequibles ( sentència de 20 de novembre de 2013, recurs núm. 13/2013 ).
Cal precisar abans que res que l'objecte d'aquest recurs d'apel lació no es refereix a l'admissibilitat jurídica dels acords impugnats o les manifestacions que s'inclouen als mateixos. Es tracta de determinar l'admissibilitat del recurs jurisdiccional en si mateix. Una admissibilitat que, tal com argumenta la sentència apel lada, depèn del fet que la resolució sigui susceptible de tenir efectes jurídics. En aquest sentit s'ha manifestat la jurisprudència (Tribunal Suprem, sentències de 9 de febrer de 2004 i de 7 de febrer de 2007, recursos núm. 6363/01 i 78/03, respectivament i també la sentència d'aquesta mateixa Sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció 1ª, de 26 de juny de 2014, recurs núm. 73/14 ). Àdhuc en el cas que les manifestacions puguin ser qualificades en la categoria doctrinal de l'acte impossible, s'haurà d'admetre el recurs encara sigui als efectes de depurar l'aparença d'acte jurídic, si fos el cas.
Així doncs, allò determinant és el fet que la resolució sigui susceptible de produir efectes jurídics. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat recentment respecte una resolució del Parlament de Catalunya del mateix perfil que la impugnada en el procés d'instància. En efecte, la sentència núm. 42/2014 ha abordat la inadmissibilitat del recurs interposat contra la declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya aprovada pel Parlament en data 23 de gener de 2013. Constata el Tribunal que l'anterior declaració constitueix una exhortació als ciutadans en la seva acció política, una declaració que no te efecte vinculant, i alhora un acte d'impuls a l'acció del Govern, també sense eficàcia vinculant. La sentència admet la legitimitat de les manifestacions polítiques, incloent les que qüestionen la Constitució però, als efectes de la possibilitat d'impugnació, determina que l'àmbit jurídic no es limita a les declaracions vinculants sinó que pot anar mes enllà. En aquest cas concret considera específicament que la declaració de sobirania sí que pot tenir efectes jurídics, conclusió que deriva alhora del caràcter assertiu de la declaració.
En el cas que ens ocupa estem davant una resolució de contingut heterogeni. Certament algunes manifestacions de l'acord impugnat esgoten la seva virtualitat en un terreny declaratiu, sense produir efectes. Així succeeix amb les declaracions que es limiten a formular sol licituds a altres institucions. Però també hi ha altres manifestacions, com ara la mateixa declaració del municipi com a territori català lliure, manifestacions respecte les quals no es pot descartar algun possible efecte material o la incidència en un àmbit jurídicament regulat, de forma que no es pot afirmar amb seguretat que responen a una mera manifestació de la llibertat d'expressió i s'esgoten en sí mateixes com pot succeir amb altres apartats. En aquest sentit, no es pot atorgar a aquestes manifestacions una immunitat respecte el control judicial en el mateix llindar del procés.
En definitiva, l'acord municipal impugnat te un contingut heterogeni, essent així que alguna de les seves manifestacions te el mateix perfil i abast que la que ha estat objecte de consideració en la sentencia del Tribunal Constitucional abans esmentada, de forma que igualment cal concloure que el recurs és admissible respecte la resolució en el seu conjunt, independentment que alguns aspectes de la mateixa puguin ser considerats com a no jurídics.
Cal afegir a l'anterior argument el principi d'interpretació favorable a la tutela judicial efectiva, principi que te una especial virtualitat quan es tracta de la inadmissibilitat del recurs, com també el mateix el principi de control jurisdiccional de l'activitat de les Administracions públiques que imposa l'article 106 de la Constitució " .
En el caso de autos el acuerdo recurrido aprueba una moción de declaración de independencia de Catalunya presentada por un grupo municipal, que tras indicar que se dirige al Parlament de Catalunya y a todos los Grupos parlamentarios para que la Cámara asuma, de forma unilateral y todos los efectos, la plana soberanía de la nación catalana, en la perspectiva de la constitución de una estado catalán libre, independiente, democrático y social, y que las consultas populares celebradas en muchos municipios y después del 11 de noviembre de 2012, donde se perciben los anhelos de independencia del pueblo de Vidreres y de la sociedad catalana, siendo esa la fuerza que nos empuja a suscribir la moción así como a declarar el municipio de Vidreres como territorio catalán libre,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba