STSJ Cataluña , 6 de Junio de 2017
| Ponente | ENRIC ANGLADA FORS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:4295 |
| Número de Recurso | 64/2016 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Fecha de Resolución | 6 de Junio de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació núm. 64/2016
SENTÈNCIA NÚM. 30
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors
Il lma. Sra. Maria Eugènia Alegret Burgués
Barcelona, 6 de juny de 2017
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per María Cristina , representada davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Isabel Calvet Gimeno i dirigida per l'advocat Sr. Jaume Codina i Roig, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 24 de febrer de 2016 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 18 de Barcelona el 24 de gener de 2014 en el procediment de modificació de mesures núm. 489/13. El Sr. Carlos Alberto , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Margarita Ribas Iglesias i dirigit per l'advocada Sra. Mª Luz García Bello.
PRIMER .- La procuradora Sra. Margarita Ribas Iglesias, en representació del Sr. Carlos Alberto , va formular demanda de modificació de mesures núm. 489/13 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 18 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 24 de gener de 2014 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"ESTIMO PARCIALMENTE LA DEMANDA presentada por D. Carlos Alberto contra DÑA. María Cristina , modificando la sentencia de divorcio en el siguiente punto:
-
- D. Carlos Alberto deberá abonar a DÑA. María Cristina la cantidad de 1200 euros al mes en concepto de prestación compensatoria en las mismas condiciones que hasta ahora.
Se mantienen el resto de los pronunciamientos contenidos en la Sentencia de fecha 14 de julio de 2009 recaída en el Procedimiento de Divorcio nº 547/2009, dictada por este juzgado.
No procede la condena en costas , debiendo cada parte abonar las causadas a su instancia y las comunes por mitad".
SEGON.- Contra aquesta Sentència, ambdues parts van interposar un recurs d'apel lació, els quals es van admetre i es van substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 24 de febrer de 2016 , amb la següent part dispositiva:
"Que, debemos estimar y estimamos parcialmente los recursos de apelación interpuestos por DON Carlos Alberto (parte actora) y por DOÑA María Cristina (parte demandada), contra la Sentencia de fecha 24 de enero de 2014 del Juzgado de 1ª Instancia nº DIECIOCHO de BARCELONA , sobre modificación de medidas reguladores del divorcio, dictada en los autos nº 489/2013, y juzgando definitivamente en la instancia, ESTIMAMOS PARCIALMENTE LA DEMANDA INCIAL DE ESTAS ACTUACIONES, estableciendo: a) que la prestación compensatoria que el actor debe pagar a la demandada se modifica y fija en 1.400€ mensuales, retrotrayendo los efectos de esta resolución a la fecha de la sentencia de primera instancia; y b) se establece el límite temporal de vigencia de la prestación en ocho años desde su constitución, por lo que el último pago a realizar será el del mes de julio de 2017. No se hace especial pronunciamiento sobre las costas de la alzada".
TERCER.- Contra la Sentència anterior, la Sra. María Cristina va interposar recurs de cassació. Per interlocutòria de 12 de gener de 2017, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició.
QUART.- Per provisió de 6 de març de 2017 es va donar trasllat dels documents presentats per la part recorreguda en el seu escrit d'oposició. La recurrent ha efectuat les al legacions que ha considerat escaients.
CINQUÈ.- Per mitjà de la provisió de 3 d'abril de 2017, i d'acord amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar dia per a la votació i decisió, que ha tingut lloc el 1 de juny de 2017.
Ha estat ponent el magistrat Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors.
PRIMER.- Contra la Sentència dictada el 24 de febrer de 2016 per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona , la part demandada va interposar-hi un recurs de cassació, a l'empara de l' article 3 a) de la Llei de cassació catalana en relació amb l ' article 477.2.3r de la LEC , que va fonamentar en els dos motius següents: 1r) " inaplicación del artículo 233-19.1.a) CCCat en contradicción con la jurisprudencia del TSJC , en cuanto establece que no basta con el mero transcurso del tiempo para extinguir la pensión compensatoria indefinida " i 2n) " vulneración de la Disposición transitoria, tercera, segunda parte, del Libro Segundo del CCCat , por aplicación indebida del artículo 233-17.4 CCCat e inaplicación del artículo 233-19.1.a) CCCat , en contradicción con la jurisprudencia del TSJC , que establece que esa DT3ª.2 remite a los preceptos del CCCat que exigen variación sustancial de las circunstancias en relación con el momento de la fijación de una medida en un anterior pleito de familia fallado bajo el Código de Familia " .
La part demandant, s'hi oposa al recurs de cassació formulat de contrari i sol licita que es mantingui íntegrament la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona -que fixa la prestació compensatòria que ha de satisfer a la demandada en la quantitat de 1.400 € mensuals i la limita temporalment, per un període de 8 anys des de la seva constitució, essent l'últim pagament a realitzar el del mes de juliol de 2017-, tota vegada que hi ha hagut una important modificació de les circumstàncies econòmiques d'ambdós litigants des de que es va establir la prestació compensatòria a favor de la demandada i aquí recurrent; i no es pot obviar, d'una banda, que el principi rector en aquesta matèria -inclús aplicant els articles 84 i 86 del CF - era el de la temporalitat de la pensió compensatòria, llevat que hi concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin de fixar-la amb caràcter indefinit, i, d'altra, que s'ha produït un fet nou, desprès del dictat de la Sentència aquí recorreguda, que ve a justificar, encara més, la temporalitat de la prestació compensatòria al seu dia fixada, com és que l'actor ha passat a la situació de jubilació, mitjançant resolució de data de 5 de juliol de 2016, per la que percep una prestació d'import líquid de 2.309,90 € mensuals, adjuntant a tal efecte la documentació de l'INSS que així ho demostra (folis 96 al 99).
SEGON.- Centrat, doncs, l'objecte controvertit, cal assenyalar, abans que res, que la qüestió que s'ha d'examinar i resoldre amb caràcter previ és la relativa a l'admissibilitat o no de la documentació aportada junt a l'escrit d'oposició al recurs de cassació interposat per la contrapart i respecte de la que interessa que es prengui en consideració com a prova documental, a l'empara dels articles 474 i 475 de la LEC .
Aquests preceptes invocats per l'oponent, als efectes de justificar el fet d'haver acompanyat els referits documents, corresponen al recurs extraordinari per infracció processal, que no ha estat interposat per cap de les parts litigants.
D'altra banda, s'ha d'esmentar que no hi tràmit de prova en el recurs de cassació i que no hi cap admetre-la, llevat supòsits com els que preveu la normativa genèrica en matèria de presentació de documents regulada a l' article 271.2 LEC , que estableix com excepció a la regla de preclusió d'aportació de documentació, si es tracta de "sentencias o resoluciones judiciales o de autoridad administrativa,... siempre que pudieran resultar condicionantes o decisivas para resolver... en cualquier recurso" ... "El Tribunal resolverá sobre la admisión y alcance del documento en la misma sentencia".
Dit això, s'ha de concloure en la inadmissibilitat de la documentació adjuntada per l'ara oponent i no tan sols perquè la situació era perfectament previsible des de l'inici d'aquest procés de modificació de mesures per ell instat, màxim quan en el conveni regulador del divorci ja es feia esment a la revisió de la quantitat de la prestació compensatòria quan es jubilés el Sr. Carlos Alberto , sinó i fonamentalment perquè dites resolucions administratives aportades no són condicionants o decisives per resoldre el present recurs de cassació interposat exclusivament per la representació processal de la Sra. María Cristina , amb la única finalitat de que es deixi sense efecte el límit temporal de la prestació compensatòria establert en la Sentència de segona instància impugnada. No és pot obviar, que la representació del Sr. Carlos Alberto no ha formulat recurs de cassació, i, per tant, la documentació relativa a la seva jubilació i la quantia que percep no resulta transcendent als efectes pretesos, doncs aquest Tribunal no pot disminuir la suma de la prestació compensatòria, que seria la conseqüència lògica, derivada de l'empitjorament de la seva situació econòmica, al no haver presentat recurs contra la Sentència de l'Audiència Provincial, que ja contemplava una situació de pre-jubilació de l'actor i un descens dels seus ingressos respecte dels que cobrava en el moment en que es va dictar la sentència de divorci aprovant el conveni regulador subscrit per ambdues parts.
En conseqüència, els documents aportats per la representació processal del Sr. Carlos Alberto no es poden fer valer en aquest recurs de cassació, havent- se d'acordar, per tant, la inadmissió dels mateixos, així com la seva devolució a la part.
TERCER.- 1. Ambdós motius de cassació formulats per la direcció lletrada de la Sra. María Cristina , s'agruparan i s'analitzaran de forma conjunta, en la mesura en que es troben interconnectats i deriven de la mateixa questio iuris referent a la fixació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Girona 446/2018, 23 de Noviembre de 2018
...de no haber mediado el matrimonio, permitiéndole subvenir a sus necesidades (ibidem y STSJ, Civil sección 1 del 06 de junio de 2017 (ROJ: STSJ CAT 4295/2017 - ECLI:ES:TSJCAT:2017:4295 ). Se ha admitido tal excepcionalidad, en vista de la casuística, por causa de la elevada edad, estado de s......
-
SAP Barcelona 102/2018, 8 de Febrero de 2018
...de no haber mediado el matrimonio, permitiéndole subvenir a sus necesidades (ibidem y STSJ, Civil sección 1 del 06 de junio de 2017 (ROJ: STSJ CAT 4295/2017 - ECLI:ES:TSJCAT:2017:4295). Se ha admitido tal excepcionalidad, en vista de la casuística, por causa de la elevada edad, estado de sa......
-
SAP Barcelona 595/2019, 8 de Octubre de 2019
...de ambos ex cónyuges ha llegado a ser idéntica. Así se pronuncian las sentencias del TSJ de Catalunya de 8.5.2008, 10.11.2010, 4.4.2011, 6.6.2017 y 21.11.2017, entre otras muchas. El principio que subyace es la temporalidad de la pensión, salvo que concurran circunstancias que justifiquen ......
-
Cuantificación de las prestaciones económicas (alimenticias y compensatorias). Factores de ponderación de la decisión judicial
...una pensión de jubilación baja, que perdió la pensión de viudedad de su primer matrimonio y que no posee patrimonio (STSJC 6-6-2017 [ROJ: STSJ CAT 4295/2017 - Y ha acordado la temporalización en las siguientes circunstancias: • Esposa de 50 años que dispone de más de 16 años de vida laboral......