STSJ Cataluña 880/2016, 21 de Diciembre de 2016
| Ponente | HECTOR GARCIA MORAGO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:12290 |
| Número de Recurso | 182/2015 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO - APELACION |
| Número de Resolución | 880/2016 |
| Fecha de Resolución | 21 de Diciembre de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU
SECCIÓ 3ª
Recurs d'apel lació núm. 182/2015
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 9 de Barcelona
Procediment ordinari núm. 164/2014
Apel lant: AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA
Representant de l'apel lant: ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Apel lada: CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L'EBRE
Representant de l'apel lant: ADVOCACIA DE L'ESTAT
S E N T È N C I A núm. 880/2016
Magistrats/ades:
IL LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, President
IL LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL
IL LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO
Barcelona, 21 de desembre de 2016
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ 3ª), en nom de S.M el Rei i de conformitat amb allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució, ha pronunciat la SENTÈNCIA que segueix, a les actuacions del recurs d'apel lació núm. 182/2015, interposat, com a apel lant, per L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA -representada i assistida per L'ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA-, essent l'apel lada la CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L'EBRE -representada i assistida per L'ADVOCACIA DE L'ESTAT-.
Ha actuat com a Magistrat ponent l'Il lm. Sr. HÉCTOR GARCÍA MORAGO, el qual expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS DE FET
En el procediment ordinari núm. 164/2014, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 9 de Barcelona dictà la Sentència núm. 65, de 17 de març de 2015, en mèrits de la qual va ser estimada la demanda interposada per la CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L'EBRE contra L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA en matèria d'autorització d'abocament d'aigües residuals.
Disconforme amb el veredicte, la demandada interposà apel lació; i la demandant s'hi oposà en temps i forma.
Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va acordar formar-ne aquest rotlle d'apel lació i designar Magistrat ponent. I un cop verificats els tràmits processals pertinents s'assenyalà el dia 20 de desembre de 2016 per tal de votar i decidir, la qual cosa es produí en aquests mateixos termes.
En la tramitació d'aquest recurs d'apel lació han estat observades les prescripcions legals de rigor.
FONAMENTS DE DRET
En el procediment ordinari núm. 164/2014, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 9 de Barcelona dictà la Sentència núm. 65, de 17 de març de 2015, en mèrits de la qual va ser estimada la demanda interposada per la CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L'EBRE (CHE) contra L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA (ACA), en matèria d'autorització d'abocament d'aigües residuals.
La Sentència d'instància declarà la nul litat de la Resolució de 7 de febrer de 2014, adoptada per l'ACA per tal d'autoritzar la Central Hidroelèctrica Sant Llorenç de Montgai (terme municipal de Camarasa) a avocarhi al riu Segre aigües residuals domèstiques procedents de les pròpies instal lacions.
El Jutjat d'instància considerà que la Resolució administrativa impugnada es trobava afectada per un vici de manca de competència, en tractar-se d'un abocament d'aigües residuals amb incidència en una conca hidrogràfica estatal (la de l'Ebre, en aquest cas).
En aquesta segona instància, la demandada i apel lant ACA ha sol licitat d'aquest Tribunal la revocació de la Sentència a quo i la consegüent desestimació del recurs contenciós administratiu, la qual cosa ha suscitat l'oposició de la CHE.
En allò que ara és interessa, ambdues parts no han fet més que reproduir davant d'aquest Tribunal els mateixos arguments (d'ordre essencialment competencial) esgrimits en primera instància. A banda d'afegir, l'Administració apel lant, retrets de manca de motivació i d'incongruència envers la Sentència impugnada. Retrets, aquests últims, que haurem de rebutjar d'entrada, perquè més enllà del contingut del pronunciament a quo, les Administracions enfrontades havien de ser perfectament conscients que la Sentència del Jutjat no pretenia altra cosa que donar per reproduïts els arguments (a bastament coneguts per les parts) que en ocasions anteriors ja havien fets seus els Jutjats i aquesta mateixa Sala per tal de rebutjar, amb tot luxe de detalls, recursos de característiques idèntiques a les del present. La qual cosa vol dir que el contingut del veredicte ara apel lat, o la seva major o menor exhaustivitat, no podien situar l'ACA en una posició d'indefensió material o real.
Quant al fons, no podrem per menys que fer nostres i donar per reproduïts els fonaments jurídics de la Sentència d'instància. Però no sense afegir-hi algunes consideracions.
Aquesta Sala i Secció ja te formada una convicció sòlida sobre la polèmica que ve enfrontant des de fa temps l'ACA i la CHE amb motius de les autoritzacions d'abocament d'aigües residuals amb incidència en la conca hidrogràfica de l'Ebre.
Com bé saben les parts, venim sostenint des de fa temps que els títols competencials "d'aigües" i "medi ambient" es fan indestriables quan d'allò que es tracta és de controlar els "abocaments" susceptibles de perjudicar la qualitat de les aigües; amb una prevalença lògica del títol competencial "d'aigües", per ser, el "control dels abocaments", un element instrumental al servei d'una gestió òptima i eficaç del recurs natural. Gestió, aquesta, que el Tribunal Constitucional ha considerat indivisible en seu de conca; la qual cosa no faria més que justificar que qui sigui competent per tal d'administrar l'aigua d'una determinada conca, ho hagi de ser alhora per tal d'administrar els abocaments que de forma directa o mediata s'hi puguin produir. Tot això, sens perjudici d'altres actes d'intervenció complementaris, provinents d'altres Administracions amb competències i instruments normatius concurrents o confluents.
Un nombre considerable de les nostres Sentències definitives i fermes han deixat ben clara aquesta posició; per la qual cosa, ens remetrem a algunes d'elles per tal de desestimar l'apel lació.
En l'anterior sentit, portarem a col lació els fonaments jurídics de la nostra Sentència núm 555, de 8 de juliol de 2015 (recurs 490/2011 ), que no reproduirem, atès que són prou coneguts per les parts.
I el mateix farem a propòsit de les nostres Sentències núm 795, de 23 de desembre de 2014 ( apel lació 208/2013 ) i núm 541, de 6 de juliol de 2015 ( apel lació 252/2012 ). Si més no tenint present que totes elles eren prou representatives de la doctrina constitucional aplicable al cas i, alhora, de la interpretació adequada del Reial Decret 2646/1985, de 27 de desembre, de traspassos de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya (llegeixi's: tramitació autonòmica i resolució estatal; i, alhora, competència exclusiva de l'Estat per tal de pronunciar-se sobre els efectes del silenci administratiu, en seu d'abocaments com el que ara ens ocupa).
La línia exegètica esmentada anteriorment s'ha mantingut invariable, i bona prova d'això ens la dóna la nostra recent Sentència núm. 687, de 3 d'octubre de 2016 (apel lació núm. 56/2014), en la qual podem veure reproduïda la doctrina constitucional més recent sobre el particular. No debades, en el fonament jurídic tercer es diu allò que segueix:
"(...) 3.2.- Igualmente con la Sentencia del Pleno del Tribunal Constitucional 240/2012, de 13 de diciembre, relativa al recurso de inconstitucionalidad formulado contra el inciso final del art. 26.1 y la disposición adicional décima de la Ley 10/2001, de 5 de julio, del plan hidrológico nacional, en la redacción dada por el artículo único, apartados 9 y 15, respectivamente, de la Ley 11/2005, de 22 de junio. Así, en su
FUNDAMENTO DE DERECHO SEGUNDO.
3.3.- Y por la Sentencia del Pleno del Tribunal Constitucional 13/2015, de 5 de febrero, relativa al recurso de inconstitucionalidad formulado contra la disposición adicional decimoquinta ; disposición transitoria segunda; disposición derogatoria única, apartado tercero, y disposiciones finales segunda, tercera, cuarta y quinta de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental en que en su
FUNDAMENTO DE DERECHO QUINTO se volvió a establecer lo siguiente:
"Por lo demás, dicha afectación se infiere sin dificultad de la doctrina constitucional sentada en la STC 227/1988, de 29 de noviembre (reiterada en las SSTC 161/1996, de 27 de octubre, y 118/1998, de 4 de junio ), en la que este Tribunal se pronunció sobre la constitucionalidad del principio de unidad de gestión de cuenca hidrográfica, como criterio de delimitación territorial utilizado por el legislador estatal, para precisar el alcance del art. 149.1.22 CE . En concreto, en la STC 227/1988, FJ 15, señalamos que la expresión 'aguas que discurran por más de una Comunidad Autónoma' es un concepto constitucional cuyo significado debe desentrañarse atendiendo a criterios lógicos, técnicos y de experiencia, del que derivaba la necesidad de una gestión unitaria pues las aguas de una misma cuenca forman un conjunto integrado que debe ser administrado de forma homogénea. Así, constatamos que los usos y aprovechamientos en el territorio de cada Comunidad Autónoma condicionan a las restantes, condicionamiento que "por lo demás, no sólo se produce aguas arriba en perjuicio de los territorios por los que una corriente desemboca en el mar, sino también aguas abajo, en posible perjuicio de los territorios donde nace o por donde transcurre, ya que la concesión de caudales implica en todo caso el respeto a los derechos preexistentes, de manera que los aprovechamientos concedidos en el tramo inferior o final de un curso pueden impedir o menoscabar las facultades de utilización de las aguas en tramos superiores".
Con fundamento en la mencionada doctrina las SSTC 30/2011 y 32/2011, FFJJ 6, concluyeron que "no parece lo más razonable compartimentar el régimen jurídico y la administración de las aguas de cada curso fluvial y sus afluentes en atención a los confines geográficos de cada Comunidad...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Jurisprudencia ambiental en Cataluña (Primer semestre 2017)
...Roj: STSJ CAT 11602/2016 – ECLI:ES:TSJCAT:2016:11602. Ponente: Manuel Taboas Benatanachs; Sentencia de 21 de diciembre de 2016, Roj: STSJ CAT 12290/2016 – ECLI:ES:TSJCAT:2016:12290. Ponente: Héctor García Morago; Sentencias de 30 de diciembre de 2016, Roj: STSJ CAT 12315/2016 – ECLI:ES:TSJC......