STSJ Cataluña 367/2017, 20 de Enero de 2017
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:272 |
| Número de Recurso | 6137/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIÓN |
| Número de Resolución | 367/2017 |
| Fecha de Resolución | 20 de Enero de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
Recurs de Suplicació: 6137/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 20 de gener de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 367/2017
En el recurs de suplicació interposat per Elena a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 4 de març de 2016 dictada en el procediment núm. 650/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Fundació Mies Van Der Rohe Barcelona i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de març de 2016, que contenia la decisió següent:
Que desestimo la demanda de despido interpuesta por doña Elena, frente a la ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE, y en sus méritos absuelvo a la demandada de las pretensiones en su contra deducidas.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- La demandante, doña Elena, prestó sus servicios para la empleadora ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE, desde el 01/10/2012, como alta directiva y percibiendo un salario diario de 166,67-euros brutos con inclusión de la prorrata de gratificaciones extraordinarias.
La relación que unía a las partes era una relación laboral de carácter especial dealta dirección y se formalizó mediante contrato por escrito suscrito en 01/10/2012 y cuyo contenido se da por reproducido. (Hecho pacífico entre las partes y folios 93 y 94).
En fecha 15/06/2015 se comunicó a la actora la carta que obra al folio 92 y cuyo contenido se da por reproducido, en la que se le comunica la decisión de rescindir el contrato de trabajo de alta dirección, por desistimiento empresarial, con efectos del 13/06/2015.
Con posterioridad a ello, el 02/07/2015, la actora recibió de la demandada un cheque por importe de 9.845,03-euros, de los cuáles 3.208,32-euros corresponden a indemnización; asimismo suscribió un documento de saldo y finiquito fechado a 13/06/2015 emitido por la empresa demandada.
(Folios 92, 132 y 134)
Con fecha 08/07/2015 la actora presentó papeleta de conciliación por ante el servicio administrativo, sin que conste que las partes hayan alcanzado ningún acuerdo.
Formuló demanda en oposición a despido que tuvo entrada en el Decanato de los Juzgados de lo Social el 09/07/2015.
(Folios 1 a 15)"
Contra aquesta sentència la part actora, Elena, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Fundació Mies Van Der Rohe Barcelona. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora en reclamació per acomiadament, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, en el qual es demana, en primer lloc, la nul.litat d'actuacions per infracció de les normes processals, en segon lloc la modificació del relat fàctic de la sentència i, per últim, es denuncia la infracció de la normativa legal.
En el moment d'iniciar el judici oral, la magistrada d'instància va desestimar de forma oral un recurs de reposició presentat per la part actora contra la provisió de data 2.2.16 en la qual es va denegar tenir per ampliada i rectificada la demanda que va iniciar les presents actuacions, fonamentant la seva decisió en que s'al.legaven fets coneguts abans de la presentació de la demanda. Això no obstant, en la seva sentència fonamenta la desestimació amb arguments relatius a qüestions presentades per la recurrent en el dit escrit, concretament l'al.legació de que la carta d'acomiadament no havia estat signada per la Fundació demandada, argumentant que en el moment del judici oral aquesta última s'havia ratificat en l'escrit d'acomiadament, per la qual cosa aquest quedava subsanat. Així mateix s'afirma en la dita sentència que, en tractar-se d'una relació especial d'alta direcció, la demandada no estava obligada a abonar la indemnització corresponent en el mateix moment del lliurement de l'escrit en que es notificava a l'actora l'extinció del seu contracte de treball, per la qual cosa no havia existit un acomiadament, sinó un desestiment.
El primer motiu del recurs, correctament fonamentat en l' art. 193 de la Llei Reguladora de la jurisdicció social, consta de tres apartats. En el primer l'actora sol.licita que es reposin les actuacions al moment posterior a la presentació de l'escrit de rectificació i ampliació de la demanda, de data 29.1.2016 i anterior a la provisió dictada pel jutjat en data 2.2.2016, argumentant que la dita demanda havia estat presentada per un altre lletrat, tal com consta a les actuacions i que el que signa el present recurs es va adonar que la demanda inicial s'havia d'ampliar perquè presentava diverses carències, com era demandar al Fons de Garantia Salarial, i sol.licitar la citació del Ministeri Fiscal, atès que es denunciava la vulneració d'un dret fonamental i també es modificava el fet segon de la demanda perquè precisament qui signava l'escrit de desistiment era el Gerent de Recursos Humans i Organització de l'Ajuntament de Barcelona, que no tenia facultat per a representar a la titular del contracte de treball i també que en el text es feia referència a la rescissió del contracte de treball d'alta direcció subscrita amb l'Institut Municipal d'Informàtica, la qual cosa suposava un error prou important., i, en conseqüència, es demanava la nul.litat de la decisió extintiva del contracte, i, també la nul.litat de la pròpia decisió perquè aquesta es basava en discriminació per raons polítiques, per la qual cosa es demanava una compensació addicional per danys morals en la suma de 10.000€
El dit escrit d'ampliació va ser desestimat per la provisió de data 2.2.16 abans citada, argumentant que els fets que s'al.legaven ja eren coneguts abans de la presentació de la demanda. Contra aquesta decisió es va interposar recurs de reposició, dels qual es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar i es va desestimar de forma oral en el moment de l'inici del plenari, decisió contra la qual es va protestar per part del lletrat de l'actora. S'al.lega per aquesta causa la infracció de les garanties del procediment, atès que es va resoldre el Recurs de Reposició, sense que la part demandant tingués coneixement dels motius de la impugnació, per no haver-li donat trasllat de l'escrit d'impugnació.
Així mateix, en el segon apartat del motiu s'al.lega que la magistrada d'instància es va extralimitar en les seves facultats durant el judici oral, perquè en cap moment en l'escrit d'impugnació del recurs de reposició, s'afirmava que qui va prendre la decisió d'extingir el contracte era la Fundació, que es ratificava en aquesta decisió, ja que per error es va signar i es va fer constar una altra entitat, ja que aquestes manifestacions es van fer perquè van ser suggerides, propiciades i requerides per la magistrada, tal com es pot observar mirant la gravació de l'acte del judici, la qual cosa no es pot acceptar, perquè en aquesta jurisdicció regeix el principi de justícia pregada, i amb...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 253/2019, 27 de Marzo de 2019
...la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 20 de enero de 2017 dictada en el recurso de suplicación número 6137/2016 formulado por Dña. Encarnacion , contra la sentencia del Juzgado de lo Social número 2 de Barcelona de fecha 4 de marzo de 2016 autos nº 650/......