STSJ Cataluña 4680/2016, 15 de Julio de 2016
| Ponente | MARIA MACARENA MARTINEZ MIRANDA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:7050 |
| Número de Recurso | 3211/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIÓN |
| Número de Resolución | 4680/2016 |
| Fecha de Resolución | 15 de Julio de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8004596
mm
Recurso de Suplicación: 3211/2016
ILMO. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA
ILMO. SR. LUIS REVILLA PÉREZ
ILMA. SRA. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA
En Barcelona a 15 de julio de 2016
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/ as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 4680/2016
En el recurso de suplicación interpuesto por Mutual Médica de Catalunya i Balears, Mutualidad de Previsió Social a Prima Fija frente a la Sentencia del Juzgado Social 4 Barcelona de fecha 21 de julio de 2015 dictada en el procedimiento nº 92/2015 y siendo recurrido Luis Antonio . Ha actuado como Ponente la Ilma. Sra. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA.
Tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Tutela de derechos fundamentales, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 21 de julio de 2015 que contenía el siguiente Fallo:
"Estimo la demanda interposada pel Don. Luis Antonio contra Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, MPSA Prima Fija, i ordeno el cessament de l'actuació discriminatòria, tot reconeixent el dret del demandant a mantenir el concepte salarial "Diferència Salarial Empresa" en la quantitat de 1.280,15€ per l'any 2014 i, en conseqüència, condemno l'empresa a abonar-li la quantitat de 138,96€ per aquest concepte.
Així mateix, condemno a l'empleadora demandada a què aboni al treballador la quantitat de 1.500€ en concepte d'indemnització per dany moral."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes: "
Don. Luis Antonio, les dades personals del qual consten a l'encapçalament de la demanda origen d'aquestes actuacions, presta serveis per la demandada des de l'1-6-2001 dins de la categoria professional grup I nivell 3, amb jornada reduïda d'un octau per cura de fill menor i per una retribució mensual de 3.250,55€, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries.
(foli 14).
Segons consta a la nòmina del mes de febrer de 2014, l'estructura salarial que s'aplicava al Sr. Luis Antonio era la següent:
- Salari base: 1371,68€
- Pagues extraordinàries distribuïdes: 571,30€
- Diferència salarial empresa: 1268,57€.
(foli 14).
Segons la nòmina del mes de novembre de 2013, l'estructura salarial del demandant era la següent:
- Salari base: 1363,50€
- Pagues extraordinàries distribuïdes: 567,90€
- Diferència salarial empresa: 1280,15€
(foli 25)
Per sentència núm. 432/2011, de 4 d'octubre del Jutjat Social núm. 19 de Barcelona s'estimà la demanda d'acomiadament interposada per l'ara demandant i es declarà la nul litat de l'acomiadament per vulneració del principi de no discriminació per exercici del permís de paternitat i de lactància del seu fill (foli 62).
El 29-6-2012 el Sr. Luis Antonio comunicà a l'empresa la voluntat d'acollir-se a la reducció d'un octau de la jornada de treball, per tenir menor de 10 anys de conformitat amb l'art. 54.4 del conveni col lectiu aplicable (folis 161 i 162). Reducció què es va fer efectiva a partir de l'1-9-2012 passant a realitzar una jornada del 87,5 per 100 en horari de dilluns a divendres de 8.00 a 14.40 hores (foli 162).
Juntament amb l'actor, l'any 2014 presten serveis dins del Grup I nivell 3 els següents treballadors,
- Sr. Dionisio,
- Sra. Serafina,
- Sra. Amelia,
- Sra. Edurne,
- Sra. Leonor,
- Sra. Rosana,
- Sra. Adriana,
- Sr. Jeronimo .
Dels quals el desembre de 2013 estaven integrats al Grup I nivell 3, els treballadors Doña. Serafina, Doña. Amelia, Edurne, Leonor i Jeronimo .
(folis 71 a 103).
El 30-12-2014 el Sr. Luis Antonio interposà demanda de tutela de drets fonamentals, que fou repartida al Jutjat Social núm. 29 de Barcelona, tot impugnant l'aplicació de l'acord entre empresa i representants dels treballadors respecte de "l'horari flotant" firmat el 14-7-2014. El 26-1-2015 el comitè d'empresa i la demandada modificaren el referit acord, tot suprimint al personal amb jornada reduïda de l'aplicació del sistema d'horari flotant. El demandant desistí de la demanda per escrit registrat al Jutjat el 27 de maig d'enguany (folis 63 a 68).
Els increments salarials anuals que l'empresa reconeix a cada treballador es determinen en base a dos criteris: a) Valoració del compliment dels objectius a partir de l'avaluació feta entre el propi treballador i el seu responsable directe. El resultat de la valoració s'eleva al comitè de recursos humans, què és la que decideix.
-
Equitat salarial, consistent en una valoració subjectiva, sense paràmetres objectius, i segons el es pretén limitar les diferències salarials entre els treballadors del mateix grup professional (testifical Sr. Mañoso).
L'avaluació del Sr. Luis Antonio de l'any 2012 feta pel seu superior jeràrquic immediat conclou que el demandant havia de canviar d'actitud, tot recollint que la valoració del compliment dels requeriments del lloc del treball, l'actitud a la feina i l'assoliment dels objectius del 2012 eren insuficients (folis 163 a 168).
A l'informe de valoració del Sr. Luis Antonio corresponent a l'any 2013, el seu superior jeràrquic fa constar com a síntesi final que "tenint en compte les característiques del seu treball (no repercuteix en el dia a dia del departament, autonomia, ....), respecte de l'any anterior, el Santi ha millorat la seva actitud o comportament, complint amb les normes existents, deixant de ser conflictiu en aquest aspecte. D'altra banda, s'aprecia una petita millora pel que fa als treballs últims realitzats, conseqüència de les valoracions realitzades" (foli 173).
La variació salarial per l'any 2014 dels treballadors que al 2013 estaven integrats al mateix grup professional del demandant va ser la següent:
Serafina
Desembre 2013 Febrer 2014
Salari base 1558,28€ 1567,63€
Extra distribuïda 649€ 652,90€
A compte conveni 58,33€
Diferència Salarial Empresa 709,23€ 1279,47€
(folis 71,73 ram de la prova de la demandada)
Amelia
Novembre 2013 Febrer 2014
Salari base 1558,28€ 1567,63€
Extra distribuïda 649€ 652,90€
A compte conveni 65,13€
Diferència Salarial Empres 1049,07€ 1279,47€
(folis 76, 79 ram de la prova de la demandada)
Jeronimo
Desembre 2013 Febrer 2014
Salari base 1558,28€ 1567,63€
Extra distribuïda 649€ 652,90€
A compte conveni 63,53€
Diferència Salarial Empresa 969,29€ 1279,47€
(folis 101 i 103 del ram de la prova de la demandada).
Leonor
Desembre 2013 Febrer 2014
Salari base 1558,28€ 1567,63€
CAI 359,71€ 361,87€
A compte conveni 52,82€
Diferència Salarial Empresa 723,18€ 764,49€ (folis 90 i 91 del ram de la prova de la demandada).
Edurne
Desembre 2013 Febrer 2014
Salari base 1558,28€ 1567,63€
CAI 398,81€ 401,20€
A compte conveni 45,75€
Diferència Salarial Empresa 330,65€ 364,66€
(Folis 83 i 86 del ram de la prova de la demandada).
És d'aplicació el conveni col lectiu general d'àmbit estatal per al sector d'entitats d'assegurances, reassegurances i mútues d'accidents de treball (BOE 16-7-2013)."
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Por la Mutua demandada se interpone recurso de suplicación contra la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social que, estimando la demanda interpuesta en materia de tutela de derechos fundamentales, ordenó el cese de la actuación discriminatoria, reconociendo el derecho del actor a mantener el concepto salarial "diferencia salarial empresa" en la cuantía de mil doscientos ochenta euros con quince céntimos (1.280,15 euros) para el año 2014, y condenando a la empresa a abonarle la de ciento treinta y ocho euros con noventa y seis céntimos (138,96 euros) por este concepto, así como el de mil quinientos euros
(1.500 euros) en concepto de indemnización por daño moral. El recurso ha sido impugnado por la parte actora, que interesó su desestimación, con íntegra confirmación de la resolución recurrida.
Constituye el objeto del recurso interpuesto el pronunciamiento estimatorio de vulneración de derechos fundamentales, por considerar que se compensó y absorbió por la empresa un complemento salarial, en la forma admitida legal y jurisprudencialmente. Subsidiariamente, se cuestiona el importe de la indemnización por daño moral.
Como único motivo del recurso, al amparo de lo dispuesto en el artículo 193, apartado c), de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Social, la parte demandada recurrente denuncia (si bien desglosándolo en dos apartados, cuyo examen conjunto impone su formulación) la infracción del artículo 26.5 del Estatuto de los Trabajadores, en relación con los artículos 14 y 18.1 de la Constitución, así como doctrina jurisprudencial interpretativa de esta normativa. Se alega, en síntesis, que la entidad llevó a cabo la absorción y compensación de un complemento salarial a algunos trabajadores, entre ellos el actor, alegando que el concepto de "diferencia salarial empresa" ha venido siendo utilizado por la empresa como mejora voluntaria de abono de salario superior al regulado convencionalmente para proceder, cuando se estimase oportuno y necesario, a absorber y compensar los incrementos salariales que establecía el Convenio. De este modo, se aduce que por la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 6709/2022, 15 de Diciembre de 2022
...de la Sala Cuarta del Tribunal Supremo de 5 de febrero de 2013 -recurso 89/2012 -). Tal como referimos en nuestra sentencia de 15 de julio de 2016 (recurso 3211/2016 ), la doctrina jurisprudencial ha fijado un criterio aperturista en el resarcimiento del daño moral ( sentencia del Tribunal......
-
STSJ Cataluña 3697/2020, 30 de Julio de 2020
...Tribunal Supremo de 5 de febrero de 2013 -recurso 89/2012-). A ello ha de añadirse que, tal como expusimos en nuestra sentencia de 15 de julio de 2016 (recurso 3211/2016), la doctrina jurisprudencia ha fijado un criterio aperturista en el resarcimiento del daño moral ( sentencia del Tribun......
-
STSJ Cataluña 898/2020, 13 de Febrero de 2020
...Tribunal Supremo de 5 de febrero de 2013 -recurso 89/2012-). A ello ha de añadirse que, tal como expusimos en nuestra sentencia de 15 de julio de 2016 (recurso 3211/2016), la doctrina jurisprudencia ha fijado un criterio aperturista en el resarcimiento del daño moral ( sentencia del Tribunal......
-
STSJ Cataluña 1838/2022, 21 de Marzo de 2022
...de la Sala Cuarta del Tribunal Supremo de 5 de febrero de 2013 -recurso 89/2012-). Tal como referimos en nuestra sentencia de 15 de julio de 2016 (recurso 3211/2016), la doctrina jurisprudencial ha fijado un criterio aperturista en el resarcimiento del daño moral ( sentencia del Tribunal S......