STSJ Cataluña 37/2016, 19 de Mayo de 2016

Ponente:JUAN MANUEL ABRIL CAMPOY
Número de Recurso:52/2015
Procedimiento:CIVIL
Número de Resolución:37/2016
Fecha de Resolución:19 de Mayo de 2016
Emisor:Sala de lo Civil y Penal
RESUMEN

VIVIENDAS DE USO TURÍSTICO. LICENCIA ADMINISTRATIVA. Se considera que no puede concluirse que en abstracto la existencia de viviendas de uso turístico suponga una actividad contraria a la convivencia normal en la comunidad, sino que es necesario que el uso que se hace pueda tildarse de anómalo o antisocial, como consecuencia de una serie de conductas o actuaciones que merezcan la consideración de ... (ver resumen completo)

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 52/2015

SENTÈNCIA núm. 37

President:

Excm. Sr. Jesús Mª Barrientos Pacho

Magistrats:

Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il·lm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy

Barcelona, 19 de maig de 2016

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 52/2015 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 75/13 arran de les actuacions de procediment d'ordinari núm. 650/11 seguides davant del Jutjat de 1a Instància núm. 32 de Barcelona. Els Srs. María Luisa i Alfredo hi han interposat aquest recurs, representats per la procuradora Sra. Eulàlia Rigol Trullols i defensats pel lletrat Sr. Joaquin Sallarès Viader. La COMUNITAT DE PROPIETARIS DEL C. DIRECCION000 , núm. NUM000 , de BARCELONA, part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representada per la procuradora Sra. Angela Palau Fau i defensada pel lletrat Sr. José Manuel Alburquerque Becerra.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER. La procuradora dels tribunals Sra. Angela Palau Fau va actuar en representació de la Comunitat de Propietaris del c. DIRECCION000 , núm. NUM000 , de Barcelona, per formular la demanda de procediment ordinari núm. 650/11 al Jutjat de Primera Instància, núm. 32, de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 20 de setembre de 2012 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

"Estimo sustancialmente la demanda interpuesta por el Procurador Sra. Palau Fau en nombre y representación de la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS C/ DIRECCION000 , NUM000 , BARCELONA frente a los Srs. Eloy , Dulce , Ezequiel , Fulgencio , Eugenia , Gustavo , Isaac , Isidora y Laureano , representados por el Procurador Sra. Banqué Bover y frente a los Srs. María Luisa y Alfredo , representados por la Procuradora Sra. Rigol Trullols y:

1) Declaro que la actividad desarrollada por los mencionados codemandados en el edificio sito en Barcelona, c/ DIRECCION000 , NUM000 , es molesta para los vecinos, comporta un uso excesivo de las instalaciones comunes y es contraria a la convivencia normal de la comunidad.

2) Condeno a los mencionados codemandados a cesar en la actividad de explotación de viviendas para uso turístico que llevan a cabo en los pisos entresuelo segunda y terceros primera y segunda de dicha comunidad.

3) Condeno a la parte demandada al pago de las costas procesales".

SEGON. Contra aquesta Sentència, les parts demandades van interposar-hi un recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 16a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar sentència en data 13 de febrer de 2015 , amb la següent part dispositiva:

"Que, estimant, en part, el recurs d'apel·lació interposat pels senyors Alfredo y María Luisa , d'una part, y Eloy , Dulce , Ezequiel , Fulgencio , Eugenia , Gustavo , Isaac , Isidora y Laureano , d'altre part, contra la sentència de data vint de setembre de dos mil dotze, dictada pel Jutjat de Primera Instància número 32 de Barcelona en l'assumpte esmentat en l'encapçalament, revoquem la dicta sentència únicament pel que fa a les costes de la primera instància, respecte a les quals no fem especial pronunciament, com tampoc en quant a les de la segona. Retornis el dipòsit constituït per a recórrer".

TERCER. Contra aquesta Sentència, la representació processal dels Doña. María Luisa i Alfredo va interposar-hi un recurs de cassació. Per mitjà de la interlocutòria de data 25 de juny de 2015, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit el recurs interposat, que es va traslladar a la part objecte del recurs perquè pogués formalitzar oposició per escrit en el termini de vint dies.

QUART. Per mitjà de la provisió de data 28 de setembre de 2015, es va tenir per formulada oposició al recurs de cassació i de conformitat amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil es va adiar la votació i decisió per al 7 de març de 2016.

CINQUÈ. Mitjançant la provisió de 7 de març de 2016 es va acordar suspendre l'assenyalament efectuat perquè en conegués el Ple de la Sala i es va assenyalar novament per al dia 25 d'abril de 2016

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. La representació processal dels Srs. María Luisa i Alfredo va interposar recurs de cassació contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona de data 13.02.2015 .

Els motius en què fonamenta el seu recurs són els següents. En primer lloc, manifesta que s'ha produït una infracció de l' article 553-40 CCCat amb relació als articles 3.1 , 19 i 41 de la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge, articles 43 i 50 bis de la Llei 13/2002 , de turisme de Catalunya i els annexos I, II i III de la Llei 20/2009 del procediment de control ambiental de les activitats.

Considera que la Sentència objecte de recurs incorre en un error jurídic rellevant per a la decisió d'aquesta controvèrsia plantejada per les parts. Exposa que la unitat immobiliària, entresòl segona del carrer DIRECCION000 , NUM000 , de Barcelona, és apartament turístic i s'hi desenvolupa una activitat industrial, quan la legalitat vigent diferencia entre els apartaments turístics i els habitatges d'ús turístic. Així, la Sentència impugnada no relaciona l' art. 553-40 CCCat amb la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge i amb la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, així com amb el Decret 159/2012, de 20 de novembre, que regula els habitatges d'ús turístic.

Entén que de la normativa esmentada queda també clara la voluntat del legislador català d'excloure del grup d'allotjaments turístics els habitatges d'ús turístic, de manera que es tracta de dues situacions físiques i jurídiques diverses. En els últims no es presten serveis turístics i no són establiments públics. En aquest sentit, la Llei 20/2009, a diferència dels apartaments turístics, no inclou a la classificació d'activitats amb afectació sobre el medi ambient i les persones els habitatges d'ús turístic.

L'error en què incideix la Sentència impugnada pot deure's a la confusió en què va incidir la Generalitat de Catalunya quan en el Decret 163/1998 tracta conjuntament ambdues figures. Fins que la delimitació entre els apartaments turístics i els habitatges d'ús turístic es va tornar a produir, els habitatges d'ús turístic van haver de sol·licitar llicència administrativa com a apartament turístic, com en aquest cas. Assevera que la Sentència s'equivoca quan considera en abstracte que l'activitat econòmica d'habitatge d'ús turístic és anòmala. Cal mantenir una interpretació objectiva del qualificatiu "normal", com així el va admetre el TSJC en la seva Sentència de 28.04.2014 . En canvi, el suport que la Sentència troba en les sentències del TS de 27-11-2008 i del TSJC de 20-02-2012 són situacions d'explotació industrial d'apartaments turístics.

El segon motiu de cassació denuncia la infracció dels articles 553-10.2 i 553-40 CCCat , quan la Sentència objecte de recurs considera que l'activitat d'apartament d'ús turístic és per se en abstracte contrària a la convivència...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA