STSJ Cataluña 7108/2015, 1 de Diciembre de 2015
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 7108/2015 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala social |
| Fecha | 01 Diciembre 2015 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2013 - 8053459
EBO
Recurso de Suplicación: 4161/2015
ILMO. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA
ILMA. SRA. M. MAR GAN BUSTO
ILMA. SRA. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA
En Barcelona a 1 de diciembre de 2015
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/ as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 7108/2015
En el recurso de suplicación interpuesto por Instal.lacions Assistencials Sanitàries S. Coop., S.L. frente a la Sentencia del Juzgado Social 24 Barcelona de fecha 24 de febrero de 2015 dictada en el procedimiento Demandas nº 1162/2013 y siendo recurrida Sara, Ministerio Fiscal y Fondo de Garantia Salarial. Ha actuado como Ponente la Ilma. Sra. M. MAR GAN BUSTO.
Con fecha 14 de noviembre de 2014 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Despido en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 24 de febrero de 2015 que contenía el siguiente Fallo:
"Estimo la demanda presentada per Doña. Sara contra Instal·lacions Assistencials Sanitàries S. Coop. SL i declaro nul·la i sense efectes la decisió de la demanda la demandada d'extingir el contracte d'associació amb efectes de 9 d'octubre de 2013, i condemno en conseqüència a la societat cooperativa demandada a estar i passar per aquesta declaració, i a les conseqüències inherents a aquesta declaració.
Així mateix, condemno la demandada Instal·lacions Assistencials Sanitàries S. Coop. SL a què aboni a la Sra. Sara la quantitat de 3.000€ en concepte d'indemnització per danys morals derivats de la vulneració del dret fonamental a la no discriminació per raó de discapacitat."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
Doña. Sara, les dades personals de la qual consten a l'encapçalament de la demanda origen d'aquestes actuacions, inicià la prestació de serveis amb la categoria professional d'auxiliar de clínica per la Societat Cooperativa d'Instal·lacions Assistencials Sanitàries, Catalana de Responsabilitat limitada - en endavant SCIAS - el 30-11-1990 mitjançant contracte de treball a temps parcial de durada determinada; contracte que fou prorrogat successivament per cinc vegades fins el 29-11-1993. El 8-12-1993 la treballadora va ser contractada novament amb la categoria d'infermera per temps indefinit sota la modalitat de temps parcial.
Posteriorment, el 18-9-1995 la Sra. Sara i la societat cooperativa demandada signaren un contracte d'associació pel qual aquella passava a incorporar-se a SCIAS com a sòcia cooperativista de treball. (Doc. 1 a 8 del ram de la prova de la demandada).
La retribució íntegra anual percebuda per la Sra. Sara en concepte de bestretes laborals era de
35.382,28€. (docs. 24 a 36 del ram de prova de la demandada).
El 9 d'octubre de 2014, amb efectes del mateix dia, SCIAS comunicà a la Sra. Sara mitjançant escrit, que per raons d'economia processal donem aquí per íntegrament reproduïda, en què li feia avinent la decisió d'extingir el contracte associatiu. L'escrit justificava la decisió en les faltes d'assistència intermitents, tot i que justificades per malaltia comuna. En concret, s'indicava que l'ara demandant no havia assistit al treball des del dia 17-10-2012 fins el 19-10-2012, des del 16-7-2013 fins el 19-7-2013, el 23-8-2013 i des del dia 19-9-2013 fins el 7-10- 2013. En aquest sentit, s'indicava que les absències entre el 23-8-2013 i el 7-10-2013 sumaven 14 jornades de treball, que en dos mesos consecutius (des del 8-8-2013 fins el 8-10-2013) representaven el 33 per 100 de les 42 jornades de treball hàbils. Així mateix s'indicava que en el període de 12 mesos el percentatge d'inassistència arribava al 8 per 100 (doc. 94 del ram de la prova de la demandada).
Atès que la Sra. Sara es negà a rebre la carta, l'SCIAS li remeté l'endemà a través de burofax (doc. 95 del ram de la prova de l'actora).
Juntament amb la comunicació extintiva, la demandada posà a disposició de la Sra. Sara un taló nominatiu per import de 34.026,3€, en concepte, segons s'indica expressament a la referida comunicació, d'indemnització legal de 20 dies de salari per any de treball amb un màxim de 12 mesades. Atès que la demandant es negà a rebre el taló, l'SCIAS, l'endemà de la comunicació, el 10-10-2013, procedí a ingressar l'import de la referida indemnització per transferència bancària (docs. 95 i 96 del ram de la prova de la demandada).
La Sra. Sara va ser diagnosticada de diabetis mellitus tipus I el 1974. A partir del 2006 seguia un tractament d'insulina intensificat. Al mes de febrer de 2013 presentava dificultats de control de la malaltia a conseqüència d'una elevada variació glucèmica, amb presència d'hipoglucèmies verpertines i irregularitat marcada, en especial, a nivell nocturn. Es recomanava una intensificació de l'assistència presencial (docs. 6, 14 del ram de la prova de l'actora).
La Sra. Sara estigué de baixa per malaltia comuna des del 17-10-2012 fins el 19-10-2012 (doc. 88 del ram de la prova de la demandada).
El 16-7-2013 inicià període de baixa laboral derivada de malaltia comuna, sent diagnosticada de tos amb sospita de tosferina (doc. 23 i 24 del ram de la prova de l'actora).
El 23-8-2013 la Sra. Sara no acudí a treballar per indisposició (doc. 93 del ram de la prova de la demandada). Aquell dia la Sra. Sara va ser atesa per descontrol glucèmic (doc. 16 del ram de la prova de l'actora).
La treballadora estigué de baixa entre el 19-9-2013 i el 7-10-2013 per malaltia comuna, sent diagnosticada d'hipoglucèmia (doc. 25 del ram de la prova de l'actora)
L'actora té reconegut un grau de discapacitat del 34 per 100 per disminució físic (diabetis mellitus tipus 1) -sensorial visual (pèrdua visió d'un ull per retinopatia diabètica), amb efectes del 10-5-2010, per resolució del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya d'1-6-2011 (docs. 19 i 20 del ram de la prova de l'actora). El 5-7-2011 l'empresa comunicà a SCIAS el reconeixement d'un grau de discapacitat superior al 33 per 100 als efectes de la pràctica de les retencions sobre rendiments de treball. L'SCIAS computava la Sra. Sara entre els treballadors amb disminució als efectes del compliment de l'obligació de donar cobrir un 2 per 100 de la plantilla amb persones amb disminució (docs. 52, 59 i 60 del ram de la prova de la demandada).
El pacte setè del contracte d'associació entre la Sra. Sara i l'SCIAS contemplava que en matèria de vacances, jornada, horari i altres condicions de treball ambdues parts es sotmetien a allò que disposa el Reglament de Règim Laboral i la Normativa de Règim Laboral.
El 20-6-2014 la Sra. Sara presentà recurs contra la decisió d'extinció del contracte associatiu davant del consell rector de l'SCIAS, què per resolució de 25-7-2014 l'inadmeté.
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Contra la sentencia de instancia que estima la demanda,se alza en suplicación la parte demandada articulando el recurso por la vía de los apartados b y c 193 de la Ley reguladora de la jurisdicción social que impugna la parte actora y que la empresa demandada formula alegaciones a la impugnación del recurso de la parte actora mediante escrito de 19 de junio de 2015.
Centrando los términos del recurso en al revocación de la sentencia de instancia y declare justificada la extinción en fecha 9 de octubre de 2013 del contrato asociativo de la parte actora.
En primer lugar la Sala analiza la alegación que hace la parte actora en cuanto a la inadmisibilidad del recurso de suplicación en la impugnación del recurso de suplicación por la infracción del art 230.1, art 204.4, art 186.3, 197.1, art 113 de la LRJS, art 2.f y art 5.3 de la Ley 10/2012 de 20 de noviembre que regula determinadas tasas en el ámbito de la Administración de Justicia y del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses, la jurisprudencia que se recoge en la sentencia del TS 26 de septiembre de 2001, al no consignar salarios de tramitación, ni tampoco las tasas judiciales y no ha procedido a la readmisión cuando se declara en la sentencia de instancia la nulidad del despido notificada el 13 de marzo de 2014 habiendo transcurrido más de dos meses.
También alega la parte demandada en el escrito de alegaciones de 19 de junio de 2015 que en el recurso de suplicación reitera la parte actora lo planteado en el recurso de reposición que formulo contra la diligencia de 9 de abril de 2015 y que aun debe de ser resuelto y que lo formuló el 21 de abril de 2015, es decir contra la Diligencia en la que se tenia por anunciado el recurso de suplicación por la parte demandada al no consignar los salarios de tramitación,y posteriormente se...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 1 de Diciembre de 2016
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 1 de diciembre de 2015, en el recurso de suplicación número 4161/2015 , interpuesto por INSTAL.LACIONS ASSISTENCIALS SANITÀRIES S.C.C.L., frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 24 de los de......
-
El régimen jurídico español de la tutela del trabajador enfermo/discapacitado
...23-7-2012 (rec. 2534/2012). 464 STSJ Cataluña, 30-4-2013 (rec. 1039/2013). 465 SSTSJ Cataluña, 13-10-2015 (rec. 3307/2015); y 1-12-2015 (rec. 4161/2015). 466 Declara nulo, por discriminación por enfermedad, el despido de un trabajador portador del VIH la SJS nº 3 de Castellón núm. 269/2005,......