STSJ Cataluña 5927/2015, 13 de Octubre de 2015
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:9363 |
| Número de Recurso | 3582/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 5927/2015 |
| Fecha de Resolución | 13 de Octubre de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
Recurs de Suplicació: 3582/2015
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 13 d'octubre de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5927/2015
En el recurs de suplicació interposat per Fondo de Garantia Salarial a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 5 de febrer de 2015 dictada en el procediment núm. 856/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Marcelino, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de febrer de 2015, que contenia la decisió següent:
ESTIMO la demanda interpuesta por D. Marcelino (DNI NUM000 frente al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL EN RECLAMACIÓN POR CANTIDAD, a quién reconozco su derecho a percibir la cantidad que reclama, en importe de DOS MIL TRESCIENTOS SETENTA Y OCHO EUROS CON CUARENTA Y OCHO CÉNTIMOS (2.378,48 EUROS) y CONDENO al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL a su abono.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO.- D. Marcelino, prestó servicios para la empresa MAIFRIDIS, S.L. con las condiciones personales y laborales que a continuación se detallan:
En fecha 5-08-2009 la empresa MAFRIDIS,S.L. presentó expediente de regulación de empleo (ERE NUM001 ) que fue aprobado por la Delegació Territorial de Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, por el cual se extinguían 13 contratos de trabajo de la plantilla de la empresa, con derecho a las indemnizaciones legales.
Solicitó a FOGASA el 40% de la indemnización derivada de la extinción del contrato de trabajo por ERE, que le fue reconocida en expediente NUM002, por resolución de 14-06-2010 (folios 18 a 30).
Ante el impago por la empresa del 60% de la indemnización, interpuso demanda que correspondió conocer a este Juzgado, que en sentencia nº 211/2012 de fecha 9-05-2012, aclarada por Auto de 26-07-2012, estimaba la demanda condenando ala empresa al abono de 12.061,37 euros de indemnización y 983,31 euros por salarios. La parte demandante instó la ejecución de la sentencia, tramitándose la misma en el Juzgado de lo Social nº 30 de Barcelona, que por Decreto de 21-11-2012 declaró insolvente a MAFRIDIS, S.L. (folios 31 a 36)
El demandante presentó ante FOGASA expediente para el reconocimiento de la indemnización y salarios fijados en la sentencia, tramitándose el expte. NUM003 . Por resolución dictada el 18-06-2014 reconoció el importe correspondiente a salarios en importe de 626,96 euros (12,59 días x 49,79 euros) y en concepto de indemnización la cantidad de 5.388,76 euros (folios 26-27).
Interpuso el demandante reclamación previa frente a la resolución dictada en fecha 3-09-2014 que no ha sido resuelta (folios 37 a 40).
Reclama el demandante el reconocimiento de una indemnización de 7.767,24 euros (49,79 euros x 12 días x 13 años) y las diferencias respecto a la reconocida, que ascienden al importe de 2.378,48 euros."
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es condemnés l'entitat demandada a abonar-li la quantitat de 7.767,24# en concepte del 60% de la indemnització que li corresponia per haver estat declarada l'empresa en la qual treballava i de la que va ser acomiadat per ERO, en situació d'insolvència, enlloc de la quantitat de 5.388,76# que li va reconèixer l'organisme demandat, s'interposa per aquest Recurs de Suplicació que consta d'un sol motiu en el que es denuncia la infracció de la normativa legal.
La qüestió a debat en el present procediment és si ha estat correcte l'actuació del FOGASA que ha calculat la indemnització del 60% com si es tractés d'una indemnització única juntament amb el 40% que ja va abonar al treballador en el moment en que es va produir l'acomiadament, per resolució de data 14.6.2010, en el sentit d'aplicar els topalls vigents en el moment en que es va demanar el 60% restant de la indemnització per haver declarada l'empresa en situació d'insolvència, és a dir, descomptant de l'import de 20 dies de salari topat al doble del SMI per any de servei vigent a la data de la insolvència (novembre de 2012), i amb el màxim d'una anualitat, l'import del 40% de les indemnitzacions que va abonar per responsabilitat directa calculada amb el topall del triple del SMI, segons la regulació vigent en aquella data.
La sentència d'instància va estimar la demanda argumentant que la indemnització per extinció del contracte en empreses de menys de 25 treballadors anava a càrrec de dos responsable diferents, el 40% a càrrec del FOGASA com responsable directe i el 60% a càrrec de l'empresa ocupadora i que ambdues prestacions tenien terminis de petició i límits legals diferents, la qual cosa impedeix deduir els imports percebuts pel treballador per responsabilitat directa dels corresponents a la responsabilitat subsidiària i que no es tractava de prestacions que es poguessin compensar entre elles.
En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, el recurrent afirma que la sentència ha infringit l' art. 33 de l'ET, en relació amb la sentència del Tribunal Suprem de data 18.11.2006 i argumenta, en síntesi, que com assenyala la sentència citada del TS "no se trata de dos indemnizaciones separadas e independientes, una de ocho días con cargo al Fondo y otra de 12 días por la empresa, sinó de una indemnitzación única de 20 días por año de servicio con el límite máximo de 12 mensualidades, de las que excepcionalmente se libra el empresario del pago de un 40% que pasa a correr a cargo del Fogasa con la particularidad de que en el cálculo de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 3960/2016, 20 de Junio de 2016
...33, apartados 2 y 8, así como artículo 51, del Estatuto de los Trabajadores, y doctrina de esta Sala contenida en la sentencia de 13 de octubre de 2015 (recurso 3582/2015 ). Se alega, en síntesis, que el derecho a percibir el importe por responsabilidad directa abonado por el Fondo de Garan......
-
STS 8/2020, 9 de Enero de 2020
...13 de octubre de 2015, dictada por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, en el recurso de suplicación número 3582/2015, interpuesto contra la sentencia de 5 de febrero de 2015, dictada por el Juzgado de lo Social número 9 de Barcelona en autos 356/2014 y, tras......
-
STS 483/2017, 6 de Junio de 2017
...dictada el 13 de octubre de 2015 por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en recurso de suplicación nº 3582/2015 , interpuesto contra la sentencia de fecha 5 de febrero de 2015, dictada por el Juzgado de lo Social nº 19 de Barcelona , en autos núm. 856/2014, se......
-
ATS, 12 de Diciembre de 2017
...de las normas y genera inseguridad jurídica. Invoca la parte recurrente de contraste la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 13 de octubre de 2015 (Rec. 3582/2015 ), que no es idónea, puesto que la misma fue casada y anulada por sentencia del Tribunal Supremo de 6 de ......