STSJ Cataluña 5210/2015, 15 de Septiembre de 2015
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:8301 |
| Número de Recurso | 3321/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 5210/2015 |
| Fecha de Resolución | 15 de Septiembre de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 3321/2015
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 15 de setembre de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5210/2015
En el recurs de suplicació interposat per Panrico, S.A.U. i Cesar a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 3 d'octubre de 2014 dictada en el procediment núm. 68/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 3-2-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 d'octubre de 2014, que contenia la decisió següent:
Estimo en part la demanda presentada per Cesar, en contra de l'empresa Panrico S.A.U. i el Fondo de Garantia Salarial, sobre acomiadament, declaro la improcedència de l'acomiadament produït el dia 20.12.13 i condemno a la demandada a que opti entre readmetre el treballador en les mateixes condicions amb el pagament dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins que la readmissió sigui efectiva o, en cas contrari, l'indemnitzi en la quantia de 25.121,25 euros (57,75 dies a raó de 435,- euros/dia), sense perjudici de les obligacions legals del Fogasa.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
1r.- La part demandant Cesar amb DNI núm. NUM000 ha prestat serveis per compte de l'empresa demandada PANRICO S.A.U., dedicada a l'activitat de la industria de l'alimentació des del 16.04.12, amb categoria professional de "Director de Proyectos de Operaciones" i un salari anual fixe de 150.000.- euros amb inclusió de tots els conceptes, un bonus anual de fins el 25 % de la retribució fixa en funció en funció dels objectius, a pagar dins el quatrimestre de l'any següent i un bonus especial al final del segon any equivalent al 2 % dels estalvis aconsseguits (20.000.- euros per mil.lió de euros estalviats). Prestava serveis al centre de treball de Esplugues de Llobregat. El demandant no ocupa ni ha ocupat durant el darrer any cap càrrec sindical ni de representació a l'empresa.. L'empresa va posar a disposició del demandant un vehicle matricula .... NMY . (foli núm. 37)
2n.- La relació laboral es va iniciar mitjançant la subscripció d'un contracte de obra o servei determinat que tenia per objecte "la implantación, establecimiento y desarrollo de Planes de Ahorro con eficacia y mejora que consigan ahorros importantes para la compañia". El contracte es a jornada completa i no figura data final. El demandant no ha estat representant dels treballadors.
3r.- L'empresa no ha abonat al treballador cap import en concepte de bonus anual de 2012 ni 2013. Tampoc ha abonat el bonus de 2012, 2013 als altres directius. (testifical del director RRHH)
4t.- En data 20.12.13 l'empresa comunica al treballador carta d'extinció del contracte de treball per finalització de la obra. (foli núm. 53)
5é.- L'empresa demandada va efectuar un acomiadament col.lectiu que va finalitzar amb acord de
25.11.13 en que les parts van acordar que afectaria a un màxim de 745 empleats. En el text de l'acord les parts reconeixen la pérdua de xifra de negoci de la companyia els darrers exercicis de 2010 a 2012. El demandant no va ser inclós en aquest acomidament col.lectiu. (folis núm. 57)
6é.- El demandant realitzava les funcions de implementació i desenvolupament de plans d'estalvi, supervisant i posant en marxa els projectes amb l'objectiu de intentar millorar el compte de resultats de la companyia, va dur a terme els projectes de reducció de costos anomenats "Sniper 1" i Sniper 2". Aquest darrer projecte incloïa la selecció de una companyia externa per a externalitzar la gestió de compres . (folis 264 a 276, testifical del director de RRHH).
7é.- En data 12.03.14 es va realitzar la conciliació administrativa prèvia, amb el resultat de sense avinença
Contra aquesta sentència la part actora i la demandada Panrico SAU van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del treballador demandant i de l'ocupadora condemnada contra la Sentència que declara la improcedència del acomiadament de 20 de desembre de 2013 per ser en frau de llei, és, en els dos, per revisar els fets provats i per examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/2010 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE de 11 d'octubre).
L'empresa i el treballador presenten els respectius escrits d'impugnació als recursos de l'altra part, oposant-s'hi amb els arguments que fan constar.
El treballador demandant ataca el primer fet provat referit a les circumstàncies laborals i, en concret, es refereix al concepte de "bonus" anual que queda reflectit en la dicció fàctica, si be proposa l'addició d'un nou fet provat, primer bis, amb el següent text: " La clàusula pactada el 16 d'abril de 2012 sobre retribució variable denominada Bonus Anual en quantia fins al màxim d'un 25% del salari fix anual, estableix que aquest tipus de bonus s'abonarà " 'segons sistema d'objectius i serà abonat per període anual complet dintre del primer quatrimestre de cada any'.
En l'Acord de 25 de novembre de 2013 sobre acomiadament col lectiu que obra a folis 57 a 70, consta solament que es va pactar la reducció salarial que incideix sobre els treballadors, les retribucions salarials del quals es regeixen per pactes individuals i complementari dels Convenis Col lectius d'aplicació i que te efectes a 1 d'octubre de 2013, el contingut del qual es te per reproduït .". Basa l'addició fàctica en els documents citats i en l'annex de les seves condicions retributives pactades en el moment de ser contractat el 16 d'abril de 2012, aportat.
Al seu torn l'ocupadora postula la modificació del primer fet provat per a què es substitueixi la dicció que hi consta del 'salari anual fix de 150.000 euros amb inclusió de tots els conceptes', i es digui tot seguit que compren 'conceptes'...salarials, complements d'aquests conceptes salarials i qualsevol altre concepte retributiu que pogués derivar del conveni col lectiu i de la pròpia relació laboral...". Basa la modificació en el pacte tercer del annex del contracte de treball que consta a foli 37 del procediment. S'estén en raonaments per concloure que no es pot addicionar al salari fix el concepte del us del vehicle de l'empresa com a retribució en espècie, de forma que la repercussió en el import de la indemnització fixada en la sentència ha de quedar rebaixada en 1.388,88 euros atenint-se al mòdul salarial resultant de detraure el concepte.
El recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala, ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).
És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei processal laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.
Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 5501/2016, 30 de Septiembre de 2016
...sentencia de fecha 03/10/2014 dictada por el Juzgado de lo Social nº 25 de Barcelona (autos 68/2014), que confirmó la sentencia del TSJ de Catalunya de fecha 15/09/2015 (rollo nº 3321/2015) se declaró lo Amb valor de fet provat no atacat en el Primer Fonament de Dret de la sentencia, consta......
-
STSJ Cataluña 6133/2016, 24 de Octubre de 2016
...concluido esta Sala, ante conflicto de absoluta identidad fáctico jurídica aunque referido a tercer trabajador, en nuestra sentencia de 15/09/2015 (Rec. 3321/2015 ), en la que, para rechazar el percibo de bonus por los directivos de la demandada, hemos dicho: "L'empresa travessava una situa......