STSJ Cataluña 4463/2015, 8 de Julio de 2015

PonenteMATILDE ARAGO GASSIOT
ECLIES:TSJCAT:2015:7067
Número de Recurso2888/2015
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIóN
Número de Resolución4463/2015
Fecha de Resolución 8 de Julio de 2015
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 2888/2015

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 8 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4463/2015

En el recurs de suplicació interposat per Paloma a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 10 d'octubre de 2014 dictada en el procediment núm. 338/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 28 de març de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 d'octubre de 2014, que contenia la decisió següent: " Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. Paloma contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), sobre Seguridad Social (complemento por mínimos), debo absolver y absuelvo a la entidad demandada, confirmando la resolución impugnada, de fecha 7 de diciembre de 2012 "

Segon

En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

  1. - La demandante, Dª. Paloma, nacida el día NUM000 de 1932, con DNI nº NUM001, afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM002, es beneficiaria de una pensión de viudedad, reconocida por resolución del INSS de fecha 8 de marzo de 2005, con arreglo a una base reguladora de 198,68 euros mensuales, porcentaje del 52%, y efectos de 1 de marzo de 2005 (folio nº 47 vuelto).

  2. - La demandante ha percibido 4.628,40 euros en concepto de complemento de mínimos del año 2010. 3.- En fecha 18 de octubre de 2012 el INSS acordó la iniciación de procedimiento para la revisión del complemento por mínimos percibido por la demandante en el año 2010, y el reintegro de prestaciones indebidas, cuantificadas en 4.628,40 euros, concediendo un plazo para alegaciones, considerando que los ingresos de la demandante superaban el mínimo establecido de 6.923,90 euros, imputándole los siguientes (folios nº 62 vuelto y 63):

    Rendimientos netos del trabajo: 8.229,20 euros.

    Ingresos íntegros del capital mobiliario: 1.538,32 euros.

    Ingresos íntegros capital inmobiliario: 7.200 euros.

    Imputaciones rentas inmobiliarias: 3.194,66 euros.

  3. - La actora presentó alegaciones el día 20 de noviembre de 2012, sosteniendo que los ingresos de capital inmobiliario debían computarse en su importe neto, no bruto (folios nº 52 vuelto y 53).

    Por resolución de fecha 14 de diciembre de 2012, que se da aquí por íntegramente reproducida (folio nº 54), el INSS declaró la obligación de la actora de reintegrar 4.628,40 euros indebidamente percibidos en concepto de complemento de mínimos del año 2010.

    Contra la anterior resolución el día 25 de enero de 2013 la actora presentó reclamación previa, insistiendo en que los ingresos de capital inmobiliario debían computarse en su importe neto, no bruto (folios nº 49 vuelto y 50).

    La reclamación previa fue desestimada el día 14 de febrero de 2013, mediante resolución que se da aquí por íntegramente reproducida (folios nº 55 vuelto y 56).

  4. - En el año 2010 la demandante ha percibido rentas por el arrendamiento de un inmueble por importe de 7.200 euros.

    Los intereses abonados por el capital invertido en la adquisición del inmueble ascienden a 4.318,01 euros.

    Y en declaración complementaria del Impuesto de la Renta de las Personas Físicas (IRPF) presentada el 25 de marzo de 2013 ha deducido unos gastos de 2.105,32 euros (folio nº 27).

Tercer

Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Contra la sentència que desestima la demanda i confirma la resolució administrativa de l'INSS que va acordar el reintegrament del complement de mínims de la prestació, per a l'any 2010, presenta recurs de suplicació la part actora, que no ha estat impugnat. Se centra el litigi en cóm s'han de computar els ingressos de capital immobiliari (bruts o néts), a efectes de generar el dret a percebre els complements de mínims de la pensió de viduïtat, reconeguda a la demandant. Concretament, si poden ser descomptades, dels ingressos procedents de capital immobiliari, les despeses segons la legislació fiscal, per l'exercici de l'any 2010.

SEGON

El recurs de suplicació es presenta amb un únic motiu per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, al legant la interpretació errònia de l' article 48.1 de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de Pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2010, i de l' article 6.2 del Reial Decret 2007/2009, de 23 de desembre, sobre revalorització de les pensions per a l'exercici 2010, i contradicció amb la doctrina jurisprudencial. Cita als efectes la sentència de 28- 10-2009, rcud 3354/2008, així com sentències d'aquesta Sala 6-03-2012, relatives al còmput dels ingressos a efectes del subsidi per desocupació, que apunten a un criteri finalístic d'interpretació de la norma i arriben a la conclusió que s'han de valorar els ingressos amb criteris de rendiments reals, és a dir, en còmput net.

Concretament combat el recurs el raonament de la sentència, quan diferencia l'aplicació de la legislació citada, segons sigui l'exercici de 2010 ( art. 6.2 del R.D. 2007/2009) o el de 2011 ( art. 4.2 R.D. 1794/2010 ), indicant que els dos Reials Decrets són reglaments executius, que desenvolupen una llei prèvia, i per tant no poden regular de manera diferent la seva aplicació. Comparant el text del primer i el segon dels articles abans citats, indica el recurs que o bé, en el de l'any 2009, es tracta d'una omissió - la no inclusió expressa del descompte de les despeses segons la legislació fiscal -, o bé, en el de l'any 2011, existeix un excés reglamentari, quan efectivament inclou la deducció de les despeses segons la legislació fiscal, en els rendiments procedents del treball, de les activitats professionals i agrícoles, ramaderes, i també, de béns immobles.

TERCER

El magistrat del jutjat social, valora la variació de la legislació aplicable, tenint en compte que la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2011, Llei 39/2010, en l'article 43.1, es va remetre al reglament pel seu desenvolupament. I que el Reial Decret 1794/2010, complint l'encàrrec legal, va disposar en el seu art. 4.2.c que en els rendiments íntegres procedents de béns immobles es podrien descomptar les despeses deduïbles d'acord amb la legislació fiscal. Valora, no obstant, que el canvi operat té efectes per l'exercici de 2011, no pot fer-se retroactiu a l'any 2010, indicant que no obeeix a una doctrina jurisprudencial correctora, sinó a l'avanç del propi sistema de la Seguretat Social i a l'esforç dels seus reguladors per ampliar cada cop més l'àmbit dels beneficiaris del complement per mínims.

En aquesta darrera argumentació - manca de jurisprudència correctora - aquesta Sala no pot estar conforme amb la sentència impugnada, doncs si que es pot valorar...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • STS 207/2018, 27 de Febrero de 2018
    • España
    • 27 Febrero 2018
    ...sentencia dictada por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en 8 de julio de 2015, [recurso de Suplicación nº 2888/2015 ], que resolvió el recurso interpuesto contra la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 26 de Barcelona, autos 338/2013, en virtud ......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR