STSJ Cataluña 3131/2015, 14 de Mayo de 2015
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:4490 |
| Número de Recurso | 952/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 3131/2015 |
| Fecha de Resolución | 14 de Mayo de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
Recurs de Suplicació: 952/2015
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 14 de maig de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3131/2015
En el recurs de suplicació interposat per Fondo de Garantía Salarial a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 7 d'octubre de 2014, dictada en el procediment núm. 183/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Adelaida, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 26 de febrer de 2014, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 d'octubre de 2014, que contenia la decisió següent:
Estimo íntegrament la demanda interposada per Doña. Adelaida contra el Fondo de Garantia Salarial, revoco la resolució impugnada i condemno l'organisme públic demandant a abonar-li la quantitat de 3575,04# com a prestació corresponent als salaris de tràmit meritats.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Primer . Doña. Adelaida, les dades personals del qual consten a l'encapçalament de la demanda, prestà serveis per l'empresa La Agencia, SL com a oficial 2ª administrativa per un salari de 2437,76# des de l'1-7-1995 fins l'1-12-2010 en què va ser acomiadada per causes objectives- art. 52 c) (doc. 2 del ram de l'actora).
Segon . Per sentència del 206/2011, de 28-3, d'aquest Jutjat es declarà la improcedència de l'acomiadament i es condemnà a l'empresa a la readminssió o al pagament la indemnització derivada de l'acomiadament per import de 56373,19#, a més del pagament dels salaris de tràmit meritats des de l'1-12-2010 a raó d'un saou diari de 81,25# (doc. 2 del ram de la prova de l'actora).
Tercer . L'11-4-2011 l'empresa presentà escrit d'opció en favor de l'extinció i abonament de la indemnització legal (expedient admnistratiu aportat pel FOGASA).
Quart. Declarada l'empresa en concurs, l'administradora concursal reconegué com a crèdits concursals els salaris de tràmit meritats, i en concret amb privilegi general la quantitat de 8441, 37# i com a crèdit ordinari la quantitat de 2283,63# (doc. 1 del ram de la prova de l'actora).
Cinquè. Instada per l'actora l'abonament de la prestació relativa a la indemnització i als salaris de tràmit, mitjançant resolució de 14-2-2013, el FOGASA reconegué a la Sra. Adelaida la quantitat de 26.783,70## en concepte d'indemnització d'acomiadment i la quantitat de 6163,92# (doc.1 que acompanya l'escrit de demanda).
Sisè. S'esgotà la via administrativa prèvia.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS JURÍDICS
Per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS sol licita l'organisme públic de garantia demandat l'addició d'un nou fet provat, en relació als documents dels folis 38 a 41, per tal que s'indiqui que la demanda per acomiadament tingué entrada en el jutjat el dia 22.09.2010, la sentència es dictà en data 28.03.2011 havent transcorregut més de seixanta dies hàbils per un total de 84 dies naturals.
El motiu ha de decaure, atès que: a) els elements que conformen la qüestió atenyent al període de tramitació processal no són discutits i consten a les actuacions a través d'instruments processals als que ja remet la sentència, pel que cap sentit té incloure un fàctum que la Sala pot valorar lliurament; i b) el fons del recurs no és una altra cosa que una qüestió estrictament jurídica, en els termes que es veuran tot seguit.
Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia el FOGASA la infracció dels articles 2 RD 924/1982 (per bé que la dita norma ha estat substituïda pel RD 418/2014) i 57 TRLET. La tesi del recurs succintament narrada passa per la consideració que atès que la sentència d'acomiadament es dictà un cop transcorreguts seixanta dies des de la presentació de la demanda havent-se declarat la improcedència, no és el responsable del pagament dels dies que excedeixin del dit termini, en ser responsabilitat de l'Estat.
La dita qüestió ha estat abordada per anteriors pronunciaments de la Sala, com és de veure en les nostra Sentència 1586/2014, de 25 de febrer, en la què, amb cita d'altres prèvies, afirmàvem:
"Como decimos en la precitada sentencia "el artículo 57 del ET, en relación los artículos 116 a 119LPL
, recogen que para los casos en los que la sentencia que declare la improcedencia del despido se dicte transcurridos más de 60 días desde la fecha en que se presentó la demanda, el empresario podrá reclamar del Estado el abono de la percepción económica a que se refiere el artículo 56.1 b) (salarios de tramitación) satisfecha al trabajador, en la parte correspondiente que exceda de dichos sesenta días. El concreto supuesto del que se parte es el de que se haya declarado judicialmente la improcedencia del despido o del despido por causas objetivas, no el caso de la nulidad. La legitimación activa corresponde en principio al empresario que ha sido condenado en sentencia a pagar los salarios de tramitación como consecuencia de que esa misma sentencia ha...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Andalucía 48/2018, 11 de Enero de 2018
...despido, en el que el único responsable de su pago es el Estado. c.- Dichos argumentos son reiterados en la más reciente STSJ Cataluña 14-05-2015 (Rec. Núm. 952/2015 ), en cuyo fundamento segundo se plantea la misma problemática que la referida en los presentes hechos, estimando la pretensi......
-
STSJ Andalucía 1837/2017, 8 de Septiembre de 2017
...despido, en el que el único responsable de su pago es el Estado. c.- Dichos argumentos son reiterados en la más reciente STSJ Cataluña 14-05-2015 (Rec. Núm. 952/2015 ), en cuyo fundamento segundo se plantea la misma problemática que la referida en los presentes hechos, estimando la pretensi......
-
STSJ Andalucía 1520/2018, 21 de Junio de 2018
...despido, en el que el único responsable de su pago es el Estado. c.- Dichos argumentos son reiterados en la más reciente STSJ Cataluña 14-05-2015 (Rec. Núm. 952/2015 ), en cuyo fundamento segundo se plantea la misma problemática que la referida en los presentes hechos, estimando la pretensi......
-
STSJ Andalucía 1678/2017, 5 de Julio de 2017
...despido, en el que el único responsable de su pago es el Estado. c.- Dichos argumentos son reiterados en la más reciente STSJ Cataluña 14-05-2015 (Rec. Núm. 952/2015 ), en cuyo fundamento segundo se plantea la misma problemática que la referida en los presentes hechos, estimando la pretensi......