STSJ Cataluña 26/2005, 9 de Junio de 2005

PonentePONÇ FELIU I LLANSA
ECLIES:TSJCAT:2005:7275
Número de Recurso84/2004
ProcedimientoCIVIL
Número de Resolución26/2005
Fecha de Resolución 9 de Junio de 2005
EmisorSala de lo Civil y Penal

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de Cassació i per Infracció processal núm. 84/2004

SENTÈNCIA NÚM. 26

President:

Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Barcelona, 9 de juny de 2005.

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que

s'esmenten més amunt, ha vist els recursos de cassació i per infracció processal interposats per

INVERSIONS I CONTRACTES S.A., representada davant aquest Tribunal per la procuradora Sra.

Cristina Borrás Mollar i dirigida per l'advocat Sr. Pere Rubinat Forcada, contra la Sentència dictada per la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Lleida el 10 de març de 2004 en entendre del recurs

d'apel·lació interposat per la mercantil esmentada contra la Sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 1 de Tremp el 8 de novembre de 2002 en el procediment ordinari núm. 159/02

interposat per CONSTRUCCIONES SOLIUS S.A. contra INVERSIONS I CONTRACTES, S.A. Es

van adherir a la posició d'actors els hereus del Sr. Carlos María , els germans Sergio i Carlos Alberto . CONSTRUCCIONS SOLIUS, S.A., aquí part recorreguda, ha estat

representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Carmen Fuentes Millán i dirigida per

l'advocada Sra. Anna Ribó.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

La procuradora Sra. Montserrat Calmet Pons, en representació de Construcciones SoliusS.A., va formular la demanda de procediment ordinari núm. 159/02 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Tremp contra la societat Inversions i Contractes S.A. exercitant una acció negatòria i es van adherir a la posició de demandants els germans Baldomer Jacint i Carlos Alberto com a hereus del seu pare Don. Carlos María . Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 8 de novembre de 2002 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

"ESTIMO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por CONSTRUCCIONES SOLIUS SA y en el cual intervinieron voluntariamente como demandantes Sergio y Carlos Alberto , representados todos ellos por el/la PROCURADOR/A SR/A. Calmet Pons y asistidos en calidad de LETRADO por el/la Sr/a. Ribó López contra INVERSIONES I CONTRACTES S.A. representada por el PROCURADOR/A SR/A. Piñol Tomas y asistida por el/la letrado/a Sr/a. Rubinat i Forcada y por ello,

1) DECLARO que INVERSIONES I CONTRACTES S.A. ha perturbado el derecho de vuelo del pasaje comunitario del edifico claudino

2) CONDENO a INVERSIONES I CONTRACTES S.A. a derruir a su costa los voladizos construidos en el referido vuelo, así como a retirar las tuberías de climatización y ventilación que lo invaden.

3) DECLARO que INVERSIONES I CONTRACTES S.A. ha constituido ilegítimamente una servidumbre de luces y vistas sobre la finca de la parte actora y la CONDENO a retirar todas las ventanas y ventanales abiertos en la fachada posterior de su edificio a una distancia mínima de un metro en cuadro respecto de los límites de su propiedad o a eliminar dichas ventanas.

4) DECLARO que INVERSIONES I CONTRACTES S.A. ha constituido ilegítimamente un servidumbre de paso sobre el pasaje comunitario del edificio claudino y la CONDENO a tapiar las tres puertas de la planta baja, dejando a salvo la servidumbre de escalera de incendio.

5) NO PROCEDE CONDENAR a INVERSIONES I CONTRACTES S.A. al cierre de las dos rejillas de ventilación sitas en la planta baja de la finca.

6) CONDENO a INVERSIONES I CONTRACTES S.A. a realizar las obras indicadas sin causar daño o desperfecto alguno a la comunidad de propietarios del edificio claudino.

No procediendo la imposición de costas, cada parte deberá pagar las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad".

Segon

Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Lleida la qual va dictar la seva Sentència amb data 10 de març de 2004 , amb la següent part dispositiva:

"DESESTIMANT COM DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per INVERSIONS I CONTRACTES S.A. contra la sentència de data 8 de novembre de 2002 dictada en el procediment ordinari 159/2002, Jutjat de Primera Instància n. 1 de Tremp , CONFIRMEM íntegrament aquella resolució, amb expressa imposició de les costes de l'apel·lació a l'apel·lant".

Tercer

Contra la Sentència anterior, INVERSIONS I CONTRACTES S.A. va interposar aquests recursos de cassació i per infracció processal. Per interlocutòria de 3 de gener de 2005, aquest Tribunal es va declarar competent i els va admetre a tràmit, i d'acord amb l' art. 485 de la LEC se'n donà trasllat a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la celebració de vista el dia 17 de març de 2005, a les 10.30 hores del matí, en què es va celebrar.

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

FONAMENTS DE DRET

"INVERSIONS I CONTRACTES, S.A." interposa un recurs extraordinari per infracció processal i un altre de cassació, i conforme a allò que disposa la regla 6a de l'apartat 1 de la Disposició final 16a de la LEC , correspon primerament resoldre el d'infracció processal i en el supòsit d'haver de ser desestimat s'haurà d'examinar i resoldre el de cassació en aquesta resolució.

RECURS EXTRAORDINARI PER INFRACCIÓ PROCESSAL

PRIMER

La recurrent al·lega que l'Audiència ha vulnerat l' art. 465.4 de la LEC i fa citació com a infringides de les sentències del Tribunal Suprem de 19-2-2003 i 25-9-2003 . Addueix que dels 4 motius que es contenen en l'escrit d'apel·lació l'Audiència només n'ha resolt un i que incorre en incongruència omissiva en no haver decidit els altres.

Concretament, imputa a la sentència recorreguda haver negligit els següents extrems objecte del recurs d'apel·lació:

a).- Legitimació de la recurrent per utilitzar la servitud de pas constituïda sobre les finques registrals núm. 3270 i 3271.

b).- Sortides sobre la finca de la demandant constitutives, no d'un dret de pas ordinari, sinó d'ús exclusiu per a emergències.

c).- Errònia ubicació de les xemeneies, en no trobar-se situades en la finca núm. 3249 i sí en les registrals 3270 i 3271.

Donarem resposta seguidament a aquestes al·legacions.

SEGON

L' art. 465.4 LEC no tracta pròpiament de la incongruència, a la qual ha destinat la Llei l'art. 218, ordinal que regula amb caire general principis processals com els d'exhaustivitat, motivació i congruència de la sentència, de la mateixa manera que l'anterior article núm. 217 regula el principi de justícia rogada; tots aquests preceptes figuren dins la Secció dedicada a "los requisitos internos de la sentencias y sus efectos"; Secció que, al seu torn, pertany al Capítol VIII "De las resoluciones judiciales y de las Dilligencias de Ordenación".

L'art. invocat, o sigui, el núm. 465, és, en canvi, un precepte de desenvolupament del recurs d'apel· lació, i l'apartat citat, el 4t, està pensant en el principi dispositiu (i, per tant, en els efectes de l'aquietament) i en la prohibició de la "reformatio in peius", no en definir el que és o no és incongruent.

En qualsevol cas, la sentència de l'Audiència Provincial no és incongruent, ja que, en haver de mesurar-se la congruència per la correlació pretensió-part dispositiva i no en funció dels raonaments deduïts per les parts, (sobretot si, com en el cas, no hi va haver en l'apel·lació "apartats autònoms", sinó un seguit de d'al·legacions que tot ho barrejaven), la resolució combatuda dirimeix totes les qüestions plantejades.

Però fins i tot si s'entén salvable la confusió de preceptes i s'interpreta que els punts qualificats per la recurrent com a "omitidos" en la sentència recorreguda s'acostessin més al concepte de "contrapretensions" objecte de litigi que "a razonamientos alegados por las partes" (en expressió jurisprudencial), s'esdevé, però, que igualment hauria de decaure el recurs. En efecte, no és cert que la sentència de l'Audiència hagi negligit l'extrem referit a l'ús de la servitud de pas constituïda sobre les finques registrals núms. 3270 i 3271. Cal assenyalar que aquest litigi pel que fa a finques registrals, està travat entre les de núm. 3851 (de la part demandant) i la 3429 (de la part demandada), que és en la finca indicada en primer lloc on es troba l'edifici "Claudino" , i és en la 3429 on la demandada ha bastit l'hotel que segons la part demandant, causa les preteses pertorbacions objecte de l'acció negatòria.

Les altres finques registrals a què es refereix el recurs (les 3270 i 3271) no són objecte d'aquest litigi, cosa que deixen prou clar les sentències d'instància. L'Audiència, per tant, no incorre en incongruència en manifestar que cap altra qüestió pot ser objecte d'aquest debat.

Respecte al segon extrem pretesament omès, la Sala ha de compartir l'afirmació de la impugnant del recurs sobre que " el correlatiu del recurs no es pot entendre". En la part que sí que es pot entendre, o sigui, en relació al tema de les sortides sobre la finca de la demandant, constitutives no d'un dret de pas ordinari, sinó d'ús exclusiu per a emergències, s'ha de reproduir en essència el que s'acaba de dir sobre la inexistència d'incongruència. El recurrent considera present tal defecte atès que "... com a segon submotiu d'apel·lació omès, es va proposar la manca absoluta d'acreditació dels "usos habituals" que el Jutge de 1ª Instància va al·legar a la sentència recorreguda llavors en apel·lació, essent el cas que, tractant-se d'una escala d'incendis encara en construcció, no podia parlar de cap mena d'ús..." .

La incongruència s'addueix de forma palesament artificiosa perquè resulta obvi que el concepte "usos habituals" d'una escala d'emergència, no constitueix la " ratio decidendi" del reconeixement - o no- d'una servitud d'escala, de la...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • SAP Lleida 93/2009, 9 de Marzo de 2009
    • España
    • 9 Marzo 2009
    ...ya la construcción del hotel, se siguió el juicio ordinario 159/02 que quedó resuelto mediante la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 9 de junio de 2005 , ejercitando Construcciones Solius S.A la acción negatoria de servidumbre en defensa "del pasaje comunitario del D......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR