STSJ Cataluña 8/2005, 21 de Abril de 2005
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:5041 |
| Número de Recurso | 1/2005 |
| Número de Resolución | 8/2005 |
| Fecha de Resolución | 21 de Abril de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL.LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, vint-i-u d'abril de dos mil cinc
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8/2005
Recaiguda en el procediment nº 1/05 iniciats en virtut de demanda Conflite Col.lectiu, ha actuat
com a ponent la Ilma Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
ANTECEDENTS DE FET
El present conflicte col.lectiu afecta la totalitat dels treballadors que presten els seus serveis com Facultatius Residents (MIR) en qualsevol dels Hospitals que depenen de l'Institut Català de la Salut.
Actualment les relacions laborals entre la Generalitat de Catalunya i el seu personal laboral estan regulades pel V Conveni Col.lectiu, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 21 de febrer de 2001. El seu àmbit personal està establert a l'article segon de l'esmentat Conveni i és el següent:
"Aquest Conveni és d'aplicació al personal que, amb relació jurídico laboral, presta o presti serveis a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, als seus organismes autònoms, a altres organismes inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei de la funció pública de la Generalitat de Catalunya, i a les entitats gestores de la Seguretat Social, sempre que el personal d'aquestes no estigui sotmès a un règim estatutari específic.
Queda exclòs del present Conveni:
El personal que presta serveis a:Entitats de dret públic sotmeses a dret privat
Empreses de caràcter públic , creades per la Generalitat de Catalunya, siguin societats amb participació majoritària o siguin societats vinculades.
El personal que presta serveis en consorcis en els quals participi la Generalitat de Catalunya.
Els professionals la relació dels quals amb la Generalitat es derivi de l'acceptació d'una minuta o pressupost per a la realització d'una obra o servei,mitjançant un contracte específic."
L'Institut Català de la Salut és una entitat pública que fou creada per la Llei 12/1983 del Parlament de Catalunya i gestiona els serveis i prestacions sanitàries de la Generalitat de Catalunya.
Els Facultatius Residents, una vegada han obtingut plaça per iniciar la seva formació com a residents de primer any en qualsevol dels hospitals de l'ICS, signen un contracte de treball amb aquest, pel qual s'obliguen simultàniament a prestar un treball i a rebre una formació pràctica sota la supervisió del coordinador de la Unitat Docent, i la Unitat Docent de l'Institut Català de la Salut a retribuir aquell treball i a facilitar-li la formació pràctica professional necessària per a l'obtenció del títol d'especialista en Medicina Familiar i Comunitària. En l'esmentat contracte es regulen les seves condiciones de formació, econòmiques, jornada i horari, vacances, descans setmanal, prestació de serveis assistencials, permisos, participació en òrgans col.legiats, afiliació a la Seguretat Social i avaluació. Així mateix es regula la suspensió del contracte, els seus drets en relació amb la formació i els deures específics, així com les causes i efecte de l'extinció del contracte.
En l'actualitat en el denominat "Foro Marco para el Diálogo Social", creat per la Llei 55/2003, de 16 de desembre , del qual formen part les organitzacions sindicals més representatives, s'està negociant les condicions laborals del col.lectiu afectat pel present conflicte col.lectiu.
FONAMENTS DE DRET
Cal dir, en primer lloc, que els fets que es declaren provats no han estat controvertits.
La part actora pretén, mitjançant la present demanda de conflicte col.lectiu, que es declari d'aplicació al col.lectiu de facultatius residents que presten els seus serveis en els Hospitals de l'Institut Català de la Salut, la totalitat de les condicions de treball que estan recollides en el vigent V Conveni Únic del Personal Laboral de la Generalitat de Catalunya.
Basa aquesta pretensió en que el contracte de treball signat per les parts és un contracte formatiu, en el sentit ampli de l'expressió, però això no pot pas suposar l'eliminació de les normes convencionals que cal aplicar. Entén, per tant, que es tracta d'un col.lectiu que està inclòs en l'àmbit personal del Conveni. Això és així perquè la redacció de l'article segon del conveni no deixa cap dubte sobre la qüestió, atès que queden dins del seu àmbit d'aplicació els treballadors que presten serveis en les Entitats Gestores de la Seguretat Social, sempre que no tinguin una relació estatutària. Tenint en compte que el contracte dels MIR és de naturalesa laboral, se'ls ha d'aplicar el conveni en la seva totalitat, perquè existeix un buit normatiu en les seves condicions laborals. Així mateix afirma que en un supòsit idèntic al present, la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, ha declarat d'aplicació al col.lectiu citat el Conveni col.lectiu de la Comunitat de Madrid, en la sentència de data 30 de desembre de 2.003 .
Per resoldre el tema a debat, cal tenir en compte les següents dades:
-
Cal dir en primer lloc que és clar que la relació jurídica que manté el col.lectiu que ens ocupa amb l'Institut demandat és una relació laboral. Així ho ha posat de relleu el Tribunal Suprem en diverses sentències, de les quals podem citar les de dates 31 de juliol de 1991, 15 de febrer de 1999, 8 de juny de
2.001 i la molt recent de data 10 de gener de 2.005 . Es tracta de treballadors que presten serveis retribuïts per compte aliena i "dins de l'àmbit d'organització i direcció d'una altra persona", que és el que l'ocupa o empresari. La normativa reglamentària, específicament dictada pels MIR, així ho confirma. La regla bàsica actual està constituïda pel R.D. 127/1984, d'11 de gener , així com en el R.D. 931/1995, de 9 de juny . També en els propis contractes que signen en començar la seva etapa de formació a l'hospital es reconeix que es tracta d'un contracte de treball.
També ha reconegut el Tribunal Suprem que es tracta d'un contracte formatiu, en el sentit ampli de l'expressió, atès que segons s'afirma en la Sentència abans esmentada de data 10 de gener de 2.005, lescaracterístiques del seu contracte són molt diferents dels contractes per a la formació regulats en l' article 11 de l'Estatut dels Treballadores , és a dir, es tracta d'un contracte de formació "sui generis", per la qual cosa l'esmentada sentència assenyala que no els és d'aplicació el sistema retributiu dels...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
AAP Vizcaya 90475/2019, 12 de Noviembre de 2019
...el Mº Fiscal y el Letrado de la acusación particular), sino también (exactamente igual que en el caso contemplado en la sentencia del TSJ de Cataluña nº 8/2005) de defensa y representación de los ciudadanos del municipio de DIRECCION000, encaminado al restablecimiento de la paz social, ante......
-
La relaciones especiales de última generación y sus principales problemas interpretativos y aplicativos
...22 de marzo de 2005 (Rec. 32/04) frente a STSJ Madrid, de 30 de diciembre de 2003 (Rec. 25/2003) que junto a la de STSJ Barcelona, de 21 de abril de 2005 (Rec. 1/05) habían declarado la aplicación del convenio colectivo laboral correspondiente. En el mismo sentido de la sentencia del TS cit......