STSJ Cataluña 29/2003, 18 de Septiembre de 2003
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2003:9348 |
| Número de Recurso | 51/2003 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 29/2003 |
| Fecha de Resolución | 18 de Septiembre de 2003 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de Cassació núm. 51/2003
SENTÈNCIA NÚM.29
President:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Magistrats:
Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol
Barcelona, 18 de setembre de 2003.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el recurs
extraordinari de cassació interposat per la representació de Amanda I Gerardo , contra la Sentència de 23 de gener
de 2003 pronunciada per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona en
resoldre el recurs d'apel·lació formulat per Doña. Amanda I Gerardo contra la dictada el 10 de maig de 2002 pel
Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Mataró en el judici declaratiu ordinari núm. 456/2001
en exercici d'una acció reivindicativa respecte de la finca urbana situada a Mataró, DIRECCION000 nº NUM000 - NUM001 - NUM002 - NUM003 . La part recurrent ha estat representada davant d'aquest
Tribunal per la procuradora Sra. Araceli GARCÍA GÓMEZ i defensada pel lletrat
Sr.José Mª POU DE AVILÉS. L'altre part recorrent ha estat representada pel
procurador Sr. Manuel MARTÍ FONOLLOSA i dirigida per l'advocat Sr. Antonio
SÁNCHEZ MALAGÓN
ANTECEDENTS DE FET
En data 10 de maig de 2002, el jutjat de 1a. Instància e Instrucció núm. 6 de Mataró va dictar una Sentència en les actuacions de judici declaratiu ordinari núm. 456/2001, la qual declarava:
"Que debo desestimar y desestimo íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador Sra. Javier González, en nombre y representación de D. Gerardo y Dña. Amanda , contra Dña. Mercedes , absolviendo a ésta de los pedimentos contra ella formulados; imponiendo a la parte actora el pago de las costas procesales causadas.
No conforme amb aquella resolució la representació de la Sra Amanda i Sr. Gerardo va interposar un recurs d'apel·lació davant la Secció 16a. de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual, en data 23 de gener de 2003, va dictar la seva Sentència desestimant el recurs d'apel.lació i confirmant íntegrament la sentència apel.lada.
Disconforme aquest amb tal Sentència va interposar contra ella un recurs extraordinari de cassació, el qual ha estat tramitat d'acord amb la llei. Atès que cap de les parts litigants no havia sol.licitat la celebració de vista, es va senyalar dia per a la votació que va tenir lloc el 10 de juliol de 2003.
Actua com a ponent la magistrada Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
Per tal de facilitar la comprensió del tema debatut aquest Tribunal considera d' interès la fixació dels següents antecedents de caire fàctic:
-
b)La demanda que originà aquest litigi fou presentada pel senyor Gerardo i la senyora Amanda contra la senyora Mercedes en " ejercicio de acción reivindicatoria respecto a la finca: urbana sita en Mataró, DIRECCION000 Nº NUM000 - NUM001 - NUM002 - NUM003 .... solicitando que la finca que se describirá, pertenece en propiedad y libre de cargas a mis representados " ( sic). b)Que en la demanda s' afirmava que els agents eren propietaris de la finca urbana del carrer DIRECCION000 número NUM000 , NUM001 , NUM002 i NUM003 de Mataró, i que la demandada senyora Mercedes era propietària de la finca del carrer RONDA000 número NUM004 de la mateixa localitat que es contigua a la dels agents. c)Que també es deia en la demanda que la finca de la demandada envaïa en part la dels demandants per virtut de la construcció d' una terrassa i una escala d' accés a la mateixa, sense que la susdita invasió estigués emparada en un dret de servitud. d)D' acord a les anteriors afirmacions en la demanda se suplicava a l' òrgan judicial que ordenés l' enderroc de la part de terrassa que envaeix el vol de la finca dels agents i tanqués la dita terrassa amb una paret de dos metres d'alçada. e)La sentència dictada en Primera Instància desestimà en la seva totalitat la demanda principal, fet que provocà l'interposició de recurs d'apel.lació que fou també rebutjat per mor de la sentència dictada per l' Audiència Provincial de Barcelona, secció XVI que, d' igual manera desestimà els interessos del apel.lants . f)L' esmentada sentència dictada en Primera Instància afirmà l' aplicabilitat de l' article 541 del Codi civil a Catalunya, i declarà que : "habrá que examinar si concurren en el supuesto de autos los requisitos que en él se establecen para la constitución de la servidumbre y que, conforme a reiterada jurisprudencia ( SSTS 7 de julio 1983, 13 de mayo de 1986) vienen representados por los siguientes: a) la existencia de dos predios pertenecientes a un único propietario b) un estado de hecho del que resulte, por signos visibles y evidentes, que uno de ellos presta al otro un servicio determinante de semejante gravamen, en el supuesto de que uno cambiara de titularidad dominical c) que persista en el momento de transmitirse a tercera persona cualquiera de las fincas, d) que la escritura no exprese nada en contra de la pervivencia del expresado derecho real....De las copias, no impugnadas, de la inscripción registral... se desprende que la demandada la adquirió a Título de herencia, procediendo a segregar de la misma una porción mediante escritura pública otorgada en fecha 26 de octubre de 1973, formando la registral Nº 28800. Que mediante escritura pública otorgada en fecha 25 de marzo de 1974, Doña Mercedes vende a Subirà y Compañía SA , la registral 8879, quien, a su vez, la vende a los actores mediante escritura de 28 de junio de 1988....El signo aparente de servidumbre viene constituído por la propia configuración y destino de las fincas, siendo apreciable desde el exterior como resulta de las fotografías incorporadas a las actuaciones.... Existen en las actuaciones elementos suficientes para afirmar que la construcción data de una fecha anterior a los cuanrenta años". g)Que la sentència de l' Audiència Provincial que es objecte de recurs ratificà íntegrament tant les conclusions fàctiques de la dictada en Primera Instància com les argumentacions jurídiques de la dita resolució que conclou en el sentit d' afirmar l' aplicació a Catalunya del que disposa l' article 541 del Codi civil.
Contra la sentència de l' Audiència Provincial, que com s' ha dit s' inclinà per l' aplicabilitat a Catalunya de l' esmentat article 541 del CC, s' alcen els demandants que a l' empara de l' article 477 de la Llei d' enjudiciament civil addueixen com a primer motiu de recurs " infracción por aplicación indebida del art.541 del Código Civil".
Correspon, doncs a aquesta Sala abordar un tema sobre el qual la doctrina i la jurisprudència no han mantingut tradicionalment un criteri pacífic, sinó tot el contrari; durant un llarg període de temps tant el Tribunal Suprem, com les desaparegudes Audiències Territorials, com, finalment les Audiències Provincials han defensat tesis moltes vegades contradictòries.
El thema decidenci es presenta complex pel fet que ambdues postures: la que s' inclina per l' aplicació a Catalunya de l' article 541 del CC, i per tant en favor de l' adquisició d' una servitud per destinació del pater familiae, i la contraria que rebutja l' anterior possibilitat, han sigut mantingudes sobre la base de distints elements jurídics que els han fet suport .
Es tracta de determinar l' aplicació d' un precepte del dret civil espanyol a Catalunya en període de vigència de la Compilació, per tant es d' interès ressaltar el que predicava l' article 1.2 de la CDCC abans de la reforma de 1984 : "per tal d' interpretar els preceptes d' aquesta Compilació hom prendrà en consideració la tradició jurídica catalana , encarnada en les antigues Lleis, els costums i doctrina de la qual deriven".
En el supòsit debatut es tractaria d' integrar, si es el cas l' ordenament català amb una norma que regeix en dret civil estatal, i arribats a aquest punt, considera la Sala d' interès fer expressa referència a la distinció feta per autoritzada doctrina entre llacunes jurídiques, i conjunts buits ; en el primer supòsit es tracta de la manca de resposta jurídica en la Llei en front a determinades situacions fàctiques que es presenten. En el segon cas es tracta d' unes concretes situacions que no estan...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 153/2008, 2 de Marzo de 2008
...la posesión en concepto de dueño por el tiempo de treinta años sin necesidad de título ni de buena fe (Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 18 de septiembre de 2003;RJA 7126/2003 En este sentido, puede hablarse de cinco etapas en la regulación civil catalana sobre la p......
-
SAP Barcelona 8/2006, 5 de Enero de 2006
...posesión en concepto de dueño por el tiempo de treinta años sin necesidad de título ni de buena fe ( Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 18 de septiembre de 2003;RJA 7126/2003 En este sentido, puede hablarse de cuatro etapas en la regulación civil catalana sobre la po......
-
SAP Barcelona 466/2018, 6 de Julio de 2018
...posesión en concepto de dueño por el tiempo de treinta años sin necesidad de título ni de buena fe ( Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 18 de septiembre de 2003;RJA 7126/2003 En este sentido, puede hablarse de cinco etapas en la regulación civil catalana sobre la pos......
-
SAP Barcelona 290/2016, 15 de Junio de 2016
...posesión en concepto de dueño por el tiempo de treinta años sin necesidad de título ni de buena fe ( Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 18 de septiembre de 2003;RJA 7126/2003 En este sentido, puede hablarse de cinco etapas en la regulación civil catalana sobre la pos......