STSJ Cataluña 5388/2006, 13 de Julio de 2006
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:7358 |
| Número de Recurso | 5918/2005 |
| Número de Resolución | 5388/2006 |
| Fecha de Resolución | 13 de Julio de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MDT
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO
Barcelona, 13 de juliol de 2006
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5388/2006
En el recurs de suplicació interposat per Ajuntament de Barcelona i Juan Lucio Bolaños Suarez, S.A. (Apinsa) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 29 de març de 2005 dictada en
el procediment núm. 347/2002 en el qual s'ha recorregut contra la part Clara , -I.N.S.S.-Instituto Nacional de la Seguridad Social, Fremap Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales nº 61, Barcelona Activa, S.A. i -T.G.S.S.- (Tesoreria General de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 25.04.02 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de març de 2005 , que contenia la decisió següent:
"Que en les demandes acumulades interposades per Clara i per Braulio , contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, la Tresoreria General de la Seguretat Social, la Mútua Fremap d'accidents de treball l'empresa Barcelona Activa, S.A., l'Ajuntament de Barcelona, i contra l'altre codemandant respectivament, refusant les excepcions interposades, i refusant la demanda acumulada interposada per Braulio , absolc al demandants de les pretensions de la mateixa, i acceptant la demanda interposada per Clara , declaro al'Ajuntament de Barcelona i a Braulio solidàriament responsables del recàrrec del 40% prestacions per accident de treball sofert per la demandant el dia 20/11/2000 establert en la resolució de l'Entitat Gestora de 19/9/2001, condemnant-los a estar i passar per aquesta declaració, absolent a la resta de codemandats de les pretensions de la demanda."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
La treballadora demandant Clara , venia prestant serveis incorporada a la plantilla de ('empresa Barcelona Activa, S.A. realitzant tasques de Netejadora en el Centre Cívic Erasme Janer, depenent de l'Ajuntament de Barcelona.
Davant les queixes del personal del Centre Cívic a l'Ajuntament de Barcelona, a través de la Seu del Districte de Ciutat Vella, es va practicar un primer procés de desinsectació que es va efectuar el 16/6/2000, per l'empresa especialitzada GMB Traitement, S.L., i davant la persistència, el divendres dia 17/11/2000 es procedí per APINSA empresa de la que es titular de Braulio que es va subrogar en GMB Traitement, S.L. amb efectes de 1/9/2000, a efectuar un nou tractament de desinsectació després del qual es va tancar el centre i el dilluns 20/11/2000 sobre les 6 hores hi va accedir el personal de neteja entre les que hi havia la demandant, manifestant-se a les dues o tres hores de l'inici de la jornada els primers símptomes patològics (irritació conjuntiva i faringea).
El Centre Cívic està constituït per un local d'uns 1.800 metres quadrats, 1.600 dels quals estan climatitzats mitjançant un sistema centralitzat de recirculació d'aire fred o calent segons convingui, en circuit tancat i sense que el procés capti aire de l'exterior de renovació.
El dia 17/11/2000 sobre les 19:40 hores es varen iniciar els treballs per efectuar l'aplicació d'insecticida quan encara hi havia persones al local efectuant diverses activitats a qui l'aplicador Sr. Luis María va indicar que havien d'abandonar el local, fent-ho els darrers sobre les 20:20 hores, i restant allí únicament el conserge Sr. Jose Ignacio que va acompanyar a l'aplicador. Encara que era habitual tancar la calefacció durant el cap de setmana, no hi ha constància de que romangués tancada durant aquell cap de setmana.
El producte aplicat es comercialitza amb el nom de Matul-HQ, que conté entre altes substancies clorpirifos al 3% (insecticida organofosfatat) i high-cis-cipermetrina al 0,3%, que va ésser aplicat amb brotxa pel sòcol del local i després polvoritzant amb broquet i des del terra i sense camp de visió per l'interior del fals sostre des de les obertures deixades per les plaques perforades que el conformen i que prèviament se n'havien despenjat algunes de forma dispersa i aleatoria, aplicant-se un total de 8 litres del producte, sense protegir de cap mena els mobles, estris, roba o productes tèxtils i fins i tot joguines que hi havia al centre, malgrat practicar-se polvorització en la forma descrita.
L'aplicador en acabar la seva feina va deixar allí el certificat de l'aplicació en el que s'indicava que el termini de seguretat era de 48 hores i que s'havien de ventilar els locals després del termini de seguretat i abans d'iniciar l'activitat als locals. No obstant les finestres les va obrir com cada mati el personal de neteja mentre realitzava la seva funció habitual el dilluns dia 20 a partir de les 6 hores, sense que en tingués coneixement ni s'hagués informat a aquests treballadors que en el local s'hi havia practicat una aplicació de l'anterior producte químic. Ni I'Ajuntament ni l'empresa aplicadora varen comunicar a cap de les empreses o persones subcontractades o usuàries de que s'efectuaria el procés de desinsectació ni dels productes emprats, ni de les mesures o prevencions a tenir en compte.
Practicades amb posterioritat analítiques dels nivells de contaminació sobre mostres recollides el 28/11/2000, es trobaren concentracions elevades de contaminants de les matèries actives contingudes en el Matul-HQ, en el fals sostre, en diversos objectes manipulables com productes tèxtils incloses joguines per a nens, i molt elevades en l'escuma que recobreix l'interior de la dependència on es troben les maquines climatitzadores que es recomanava substituir, i especialment en els filtres dels aparells de climatització on s'hi detectaren concentracions d'insecticides 10.000 cops superior a les mes altes trobades en superfície. La persistència de calefacció es un factor de risc que pot incrementar els nivells de contaminants.
En l'etiquetatge del producte utilitzar s'indica a mes d'un termini de seguretat de 48 hores, que s'ha d'aplicar a brotxa o polvoritzat a una distancia d'uns 10 centímetres de la superfície en les zones de possible nidificació d'insectes, sense que es pugui ni polvoritzar a l'aire, ni de manera indiscriminada, ni barrejar a l'aigua i altres dissolvents, ni multar la superfície fins després de 48 hores.
Contra aquesta sentència Braulio , S.A. (Apinsa) i Ajuntament de Barcelona van interposar unrecurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts, d'ambdós recursos, sent impugnats respecte al interposat per Juan Lucio Bolaños Suarez S.A. (Apinsa) per Barcelona Activa, Clara i Ajuntament de Barcelona i respecte al interposat per l'Ajuntament de Barcelona es impugnat per Clara . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Les presents actuacions tenen com causa la demanda interposada per l'actora en matèria de recàrrec de prestacions. Arran el procés de desinsectació del centre cívic descrit en els fets provats, l'actora -que prestava serveis per a Barcelona Activa- com netejadora d'aquestes dependències d'ús ciutadà- practicat per APINSA (de la què és titular Braulio ), l'actora accedí al seu centre de treball habitual tres dies després, presentant en un termini de tres hores una sèrie de reaccions en les persones afectades, entre elles, l'actora. Per resolució de l'INSS de 19.09.2001 es declarà, ex art. 123 TRLGSS, la responsabilitat d'APINSA en el recàrrec del 40 % que s'imposava. L'actora interposà demanda al respecte, pretenent l'extensió contra l'Administració local demandada, com també ho feu -en procediment acumulatAPINSA. La sentència d'instància ha desestimat la demanda plantejada per aquesta darrera ocupadora i ha estimat la de la treballadora, estenent la responsabilitat a la corporació local.
Contra l'esmentat pronunciament s'alcen ara en suplicació les dues condemnades a través dels motius que tot seguit s'analitzaran i que estudiarem en forma conjunta en funció de les diverses al· legacions.
Tanmateix, però, amb caràcter previ, hem de destacar que els fets derivats d'aquest procés de desinsectació i els seus efectes ha esta ja abordat prèviament per altres pronunciaments de la Sala, per bé que respecte altres afectats, com són les nostres sentències 834/2004, de 5 de febrer, 3766/2004, de 12 de maig i 8200/2005, de 27 d'octubre.
Començarem la nostra anàlisi pel recurs formulat per l'Ajuntament de Barcelona, en el què, per la via de l'apartat a) de l' art. 191 TRLPL es denuncia una insuficiència de fets provats, sense majors consideracions, més enllà de determinats aspectes puntuals relatius a la responsabilitat de la persona que utilitzà el DDT i l'insecticida utilitzada.
Cal destacar que, a banda, de la futilitat i intranscendència d'aquests extrems en la present litis, aquesta tesi frisa la temeritat processal. En efecte, com acabem de fer esment, els resultats calamitosos del procés de desinsectació esmentat han estat ja abordats per prèvies sentències de la Sala., dues d'elles anteriors al propi pronunciament que aquí s'impugna. Que en base a uns concrets i consolidats elements fàctics es pretengui per l'Administració local invocar per la via de l'apartat a) de l' art...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Regulación legal, ámbito de aplicación y naturaleza jurídica del recargo
...en materia de recargo de prestaciones no nace del art. 42 ET, ni tampoco del art. 127 LGSS, sino del art. 42.3 LISOS, (STSJ Cataluña de 13 de julio de 2006, rec. 5918/05). En todo caso se insiste en que lo determinante es que a la Administración se le atribuya la condición de empresario inf......