STSJ Cataluña 2458/2005, 18 de Marzo de 2005
| Ponente | ROSA MARIA VIROLES PIÑOL |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:13773 |
| Número de Recurso | 853/2003 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 2458/2005 |
| Fecha de Resolución | 18 de Marzo de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Social |
SENTENCIA núm. 2458/2005
En el recurso de suplicación interpuesto por -I.C.S.-(Institut Català de la Salut) frente a la Sentencia del Juzgado Social 33 Barcelona de fecha 07/01/2004 dictada en el procedimiento Demandas nº 853/2003 y siendo recurrido Julián y Ministerio Fiscal. Ha actuado como Ponente la Ilma. Sra. ROSA MARIA VIROLÉS PIÑOL.
Con fecha 05-11-03 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Tutela de derechos fundamentales, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 07/01/2004 que contenía el siguiente Fallo: " Estimar la demanda presentada per Julián n contra INSTITUT CATALA DE LA SALUT i efectuar les següents declaracions
- Declarar la nul.litat de la resolució dictada per l'ICS en data 12-08-03 que denega a l'actor l'acces al 2n nivell de la "carrera professional", pel seu caràcter discriminatori i per haver estat dictada en vulneració del dret fonamental a la llibertat d'expressió
- Declarar el dret de l'actor a ser inclós en forma immediata en el segon nivell de la carrera profesional, amb efectes de 01-07-03 amb dret a percebre el corresponent complement per import de 250 euros mensuals des de l'esmentada data, sense perjudici de l'absorció que hagi d'experimentar elcomplement personal transitori absorbible
- Declarar el dret a percebre, com a indemnització resarcitòria dels danys materials causats, la quantitat de 5.000 euros, i, com a indemnització dels danys morals, la de 10.000 euros
Condemnar al INSTITUT CATALA DE LA SALUT a estar i passar per les anteriors declaracions i a l'abonament de les corresponents indemnitzacions
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
-
- L'actor, el Dr. Julián n, que des de 28-05-74 era Cap de la Secció de Rehabilitació de Paràlisi Cerebral, fou nomenat en data 22-12-95 Cap del Servei de Rehabilitació del Hospital de Traumatologia i Rehabililtació del Vall d'Hebron, amb caràcter interí, "fins la seva cobertura reglamentària o mentre no es reincorpori el titular al lloc de treball, percebent durant el temps que ocupi les retribucions corresponents a aquest lloc" (foli 34)
-
- L'actor ha vingut desenvolupant de llavor ençà amb normalitat les funcions d'aquest càrrec, que són les següents: coordinació i supervisió general del Servei de Rehabilitació, participació a les Juntes Cliniques i facultatives, direcció i potenciació de la investigació i recerca, i la docència universitaria, tant en la formació de MIR (metges interns residents) com a estudiants de medicina, a la Unitat Docent de la Facultat de Medicina de la UAB, integrada en el propi Hospital de la Vall d'Hebron
A diferència d'altres facultatius, del mateix hospital, no té activitat professional privada, i, per tant, la seva dedicació és exclusiva a la sanitat pública
-
- Des de l'any 1998 ell i gran part dels professionals del Servei de Rehabilitació que dirigia han expresat obertament la seva discrepància respecte a la intenció de la Direcció del HVH, per mitjà de successius "plans estratègics", de reduir notablement la dimensió i importància del propi Servei, en tant que les actuals instal.lacions s'orientarien, prioritàriament , cap a l'activitat quirúrgica, en detriment de l'area de rehabilitació, les funcions del qual serien majoritariament derivades a centres privats concertats, principalment cap a la Institució Guttman i el Centre Pere Virgili. En aquest sentit, l'actor i membres del seu servei van adreçar-se al Parlament de Catalunya i la Presidència de la Generalitat en data 19-05-1998, defensant el model ja existent de tractament conjunt multidisciplinari, "el qual suposa un alt grau de qualificació, tal com necessiten aquests pacient i que ens situa al mateix nivell d'altres centres hospitalaris universitaris d'Europa", i denunciant el que consideraven "una manca de sensibilitat per part del òrgans de direcció envers els pacients tributaris de tractament rehabilitador com poden ser la no renovació de les plantes d'hospitalització, no actualització dels recursos materials i humans, etc. "(folis 581-584)
4,.- Aquesta discrepència envers la Direcció del Hospital de Traumatologia i Rehabilitació no era només pròpia del Servei de Rehabilitació, sinó que comprenia a tots els altres serveis, com resulta de la carta que tots els Caps de Servei, actor inclòs, adreçaren al gerent en data 13-03-00 (folis 389-391), discrepant genèricament de la poliltica sanitària del Govern de la Generalitat, "basada metodológicamente en un modelo empresarial de gestión privada de centros de titularidad pública", i, més concretament del "Plan Estratégico dels Hospitals Vall d'Hebron 1998-2002", en la elaboració del qual no havien participat, i que preveia la reducció del Servei de Rehabilitació
-
- Malgrat aquesta oberta discrepància, la relació professional entre l'actor i el Director de l'Hospital, Dr. Constantino o, havia estat sempre correcte, com ho demostra que encara en data 18.09.01, l'actor ajudés al Director en una contesta al Parlament respecte a l'atenció integral al traumatisme crànio-encefàlic (bloc 2 de la prova documental de la part actora)
-
- En aquest context, durant els mesos de gener a abril de l'any 2002 es celebraren 7 reunions entre la Direcció del Hospital, l'actor, com a Cap del Servei i els Caps de Secció dins del procés d'analisi i planificació estratègica del Servei de Rehabilitació, endegat per la Direcció amb la col.laboració de l'empresa consultora Pearson, "per debatre i millorar l'anàlisi realitzada i fixar les bases per a l'estratègia de futur del Servei de Rehabilitació". De totes aquestes reunions s'aixecaren les corresponents actes (folis 1026 a 1055). En la sessió inicial el Dr. Julián n, en relació al document presentat per l'empresa consultora externa com a proposta de reorganització, expressà la seva discrepància, qualificant-lo com "un treball simple, basat en el mètode de la percepció com a criteri i pos constrastat" i reparti entre els assistents un document alternatiu elaborat per ell mateix. En les sessions posteriors intervingué activament, fent aportacions pròpies, en la majoria dels casos critiques respecte la proposta conjunta de reorganització de la Direcció i l'empresa externa, i defensant els criteris continguts en el document alternatiu que havia repartit7.- També a la sessió inicial, de data 25-01-02 i segons reflecteix l'acta (foli 1027), "s'inicià un petit debat sobre l'Institut Guttman i la seva relació de conveni amb l'Hospital " i es va concloure "que cal definir allò que volem des del SR i com podem ser competitius, definir un posicionament des de l'hospital" i es considerà "La Guttman com una clara amenaça al SR". Aquest tema ocupà gran part de la sessió de data 15-02-02 (4 dies abans de la publicació de l'article a "El Pais", al qual es farà referència més endavant). A la sessió següent, es va palesar la discrepància entre el Dr. Constantino o i el Dr. Julián n i el seu equip`respecte al Institut Guttman: mentre el primer es manifestà partidari de derivar cap l'esmentat institut els malalts crònics, el Dr. Julián n no eren partidaris de fer cap conveni amb ell mateix, al qual consideraven directament competidor
-
- El treball d'aquestes reunions es recolli en un document final (folis 1056 a 1104) que es feu arribar a tots els participants, i respecte al qual l'actor adreçà un escrit en data 10-05-02 en el que manifestava el seu profund desacord, malgrat la seva participació a les reunions prèvies, a les que ja va expressar -per escrit i oralment- el seu criteri respecte a que la metodologia empleada per la consultoria externa no era adequada ni cientifica. Es queixà també de que, en relació a la col.laboració amb el Parc Sanitari Pere Virgili i l'Institut Guttman, no s'hagues tingut en compte la seva opinió i responsabilitat com a Cap de Servei de Rehabilitació
-
- Préviament, i en data 19-02-02 el diari "El Pais" publicà un article peridistic, titular "Carencias en la rehabilitación del daño cerebral. Especialistas reclaman unidades multidisciplinarias para la recuperación de lesionados" , en el que es posava de manifest la carència de tractament multidisciplinaris per aquell tipus de rehabilitació en centres públics, recollint les manifestacions de diversos especialistes de centres públics y privats. A l'article no es feia cap referència al Servei de Rehabilitació del Vall d'Hebrón, dirigit per l'actor, que integra una Unitat de Dany Cerebral, però si a la Institució Gutmann, de caràcter privat (foli 37, que es dóna per integrament reproduït)
-
- En data 22-02-02 disset professionals de l'esmentada Unitat del Dany Cerebral, integrada al Servei de Rehabilitació dirigit per l'actor, adreçaren una carta al Director del diari "El Pais" en la que manifestaven la seva sorpresa pel fet que aquell article periodistic no hagúes fet referència a que, dins de la sanitat pública, ja existien unitats de tractament multidisciplinari especialitzades en el dany cerebral com ara la seva, amb més de 30 anys de servei. Finalitzava la carta pregant la seva publicació , a fi de tranquilitzar al pacients atesos per la xarxa pública, tot i sumarse a la reinvindicació d'una major universalització de recursos continguda en aquella noticia. L'actor, no va firmar aquesta carta (foli 38, que es dona aquí per íntegrament reproduït)
-
- En data 05-03-02 el Gerent del Hospital Vall d'Hebron també va adreçar una carta al diari "El Pais" per fer-li arribar la seva disconformitat respecte a l 'anterior carta adreçada pels professionals de la Unitat de Dany Cerebral, la qual "lamentava" al considerar que l'article periodistic que havia originat aquella protesta "no pretén fer un estudi...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba