STSJ Cataluña 6225/2007, 21 de Septiembre de 2007
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2007:9800 |
| Número de Recurso | 3516/2007 |
| Número de Resolución | 6225/2007 |
| Fecha de Resolución | 21 de Septiembre de 2007 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 21 de setembre de 2007
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 6225/2007
En el recurs de suplicació interposat per María Angeles a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 19 de febrer de 2007 dictada en el procediment núm. 912/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Peguform Module Division
ANTECEDENTS DE FET
En data 22 de desembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Conflicte col·lectiu, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de febrer de 2007, que contenia la decisió següent:
"Refusar la demanda interposada per María Angeles , Delegada de la Sección Sindical de UGT, contra l'empresa Peguform Module División Iberica Cockpits S.L., per tant, declaro absolts els demandats de les pretensiones aquí reclamades."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
La demandant María Angeles , Delegada de la Sección Sindical de UGT a l'empresa demandada Peguform Module DIvisón Iberica Cockpits S.L. , amb una plantilla d'uns 100 treballadors al centre de treball del taller 8 de la planta de Seat a Martorell.
Les relacions laborals a l' empresa es regeixen pel conveni Col.lectiu de la Industrial siderometal.lúrgica de la província de BARCELONA, i pels pactes i acords de millora del Conveni.
El 18/3/2005 es va signar un acord de millora del Conveni, que entre altres pactes contenia el següent: "Se permitirá la acumulación del tiempo de lactancia en días completos, para quienes teniendo derecho así lo solicten, como prolongación de la situación de maternidad.
La part actora ha intentat, sense èxit, la preceptiva conciliació administrativa prèvia, que finalitzà el dia 20/12/2006 amb el resultat de sense avineça.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la pretensió del reconeixement del dret a l'accumulació del temps de permís de lactància pactat en l'empresa. L'objecte del recurs és reposar les actuacions al moment en què es trobaven abans d'haver-se infringit normes o garanties del procediment que van produir indefensió, la revisió dels fets provats de la Sentència i l'examen de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191 a), b) i c) de la Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
Qui recorre postula la nul litat de les actuacions fins el moment anterior a dictar-se la sentència de la instància en base a la indefensió que causa una relació fàctica escarida i a la incongruència perquè la part dispositiva de la sentència no es pronuncia sobre la interpretació del pacte d'empresa sobre l'accumulació del temps de lactància ni situa la controvèrsia entre les parts, sinó que considera que és un pacte nul que al no haver-se postulat, no correspon pronunciament i per aquesta raó desestima la demanda.
La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentències de 1 de desembre 1987 [RJ 1987\8804], 28 de maig 1990 [RJ 1990 \4510] i 9 d'abril 1991 [RJ 1991\3257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de las formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Supremo ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 1990\3452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 1985\1578, 2635 y ApNDL 8375 ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, la Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 1992\1611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 1991\7680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 1988\2996 y RJ 1988\3625 ], i que la causa de la insuficiencia no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 1989 \7281])». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 1996\3 ]); que comporti la indefensió material i no meramente formal, «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 [RTC 1989\43], 101/1991 [RTC 1990\101], 6/1992 [ RTC 1992\6] y 105/1995 [RTC 1995\105 ], entre otras. Doncs be, atenent a l'esmentada doctrina tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, la nul litat de les actuacions s'haurà de decretar quan s'hagin produït infraccions de les normes processals que, degut a la seva gravetat justifiquin aquesta decisió i produeixin indefensió d'acord amb l' article 240.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial 6/1985.
En el cas present considerem per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba