STSJ Cataluña 7726/2013, 26 de Noviembre de 2013
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:13024 |
| Número de Recurso | 1487/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 7726/2013 |
| Fecha de Resolución | 26 de Noviembre de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ
Barcelona, 26 de novembre de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7726/2013
En el recurs de suplicació interposat per Verónica a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 4 de desembre de 2012 dictada en el procediment núm. 853/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Agro Foods Comerce, S.L. i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 8 de setembre de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de desembre de 2012, que contenia la decisió següent: " Que ESTIMANDO PARCIALMENTE la demanda presentada por Dª Verónica en reclamación de cantidad contra la empresa AGRO FOODS COMMERCE, S.L., DEBO CONDENAR Y CONDENO a la expresada demandada a que abone al actor la suma de 480 euros. Y ello con la absolución del FOGASA. "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
El actor Dª Verónica, comenzó a prestar servicios por cuenta de la empresa demandada en fecha 16 de julio de 2010, en virtud de contrato de trabajo indefinido, con categoría profesional de gerente, y salario mensual de 2.916'67 euros con inclusión de prorrata de pagas extras.
(Hecho probado nº1 sentencia de este Juzgado de fecha 10.11.2011 autos 652/2011, y confirmada por sentencia TSJC de fecha 23.10.2012)
Reclama el actor la pp extra de Navidad 2010 1.145'83 euros, pp extra de Navidad 2011 937'50 euros, y pp extra junio 2011 2.083'33 euros, y en concepto de dietas, kilometraje y gastos la suma de 840 euros.
La parte actora devengó en concepto de gastos de desplazamiento, manutención y estancia desde el 29.4.2011 hasta el 17.5.2011, en que se extinguió la relación laboral, la suma de 878'55 euros.
(documento nº1 de la parte actora)
La trabajadora tiene pendiente de pago a la empresa una factura de venta de aceite por importe de 360 euros.
(documento nº 31 de la demandada)
La relación entre las partes se rige por el Convenio Colectivo de trabajo del sector del aceite y sus derivados de la provincia de Tarragona.
El trabajador presentó demanda de conciliación, celebrándose el preceptivo acto de conciliación el día 10.8.2011 con el resultado de intentado sin efecto (documental de la parte actora).
Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que estima la demanda en part, acceptant la compensació del deute oposada per la demandada, presenta l'actora recurs de suplicació, que ha estat impugnat per l'adversa.
El primer motiu del recurs es presenta per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, amb la pretensió de què s'anul li dels fets provats l'ordinal quart, al legant la conclusió que hi consta es tracta d'un acte de reconvenció i l'empresa no havia plantejat aquesta en la conciliació administrativa prèvia.
Per valorar la proposta revisora, s'ha de recordar que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 EDJ 1999/37009 ), per-uè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de procediment laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la LEC. 1/2000, com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba