STSJ Cataluña 57/2013, 10 de Octubre de 2013
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Fecha | 10 Octubre 2013 |
| Número de resolución | 57/2013 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i per infracció processal núm. 29/2012
SENTÈNCIA núm. 57
President:
Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Barcelona, 10 d'octubre de dos mil tretze
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per l'entitat PONS ARPÍ SA, representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Francisco Javier Manjarín Albert i dirigida per l'advocat Sr. Joaquim Bonshoms Farrerons, contra la Sentència dictada per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona l'11 de febrer de 2011 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Mataró el 19 de maig de 2009 en el procediment ordinari núm. 274/08. L'entitat GURKAIN SL, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Alejandro Torelló Campañá i dirigida per l'advocat Sr. José Pretel Teruel.
El procurador Sr. Francisco Javier Manjarín Albert, en representació de l'entitat Pons Arpí SA, va formular demanda de judici ordinari núm. 274/08 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Mataró. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 19 de maig de 2009 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que desestimando la demanda interpuesta por PONS ARPI, S.A., contra GURKAIN, S.L., debo declarar y declaro no haber lugar a las acciones de nulidad, rescisión y otras planteadas en la demanda inicial, todo ello sin hacer expresa imposición sobre el pago de las costas causadas".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 11 de febrer de 2011 , amb la següent part dispositiva:
"Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Pons Arpi SA contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 3 de Mataró en data 19 de maig del 2009 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i CONFIRMAR aquesta resolució amb imposició a l'apel·lant de les costes que deriven del'apel·lació".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Pons Arpi, SA va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 31 de gener de 2012 el Tribunal Suprem va declarar la competència d'aquest Tribunal per a conèixer dels recursos interposats. Per interlocutòria de 29 d'octubre de 2012 la Sala va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 11 de març de 2013, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
ANTECEDENTS FÀCTICS.
ÚNIC. La demanda que originà aquest procediment fou presentada per la companyia mercantil Pons Arpi,S.A., en exercici de tres accions exercides la primera en caràcter principal i les altres dos amb caràcter subsidiari de forma esglaonada cadascuna en relació a la següent.
Totes tres accions anaven encaminades a la recuperació de l'hotel DEX II de Lloret de Mar que la demandant havia transmès a la demandada Gurkain, S.L, en virtut d'un contracte de compravenda atorgat davant del Notari de Santa Coloma de Gramenet Senyor Jesús del Fraile Sarmiento, amb data 15 de desembre de 1999, per mor del qual, s'acordava la venda del dit immoble pel preu de 150 milions de les antigues pessetes.
Segons versió de la demandant, si bé el negoci jurídic es va documentar com una compravenda, en realitat es tractava d'un contracte fiduciari que només es signà per solucionar el problema de tresoreria que estava travessant l'hotel DEX II. Relatava la demanda que els bancs ja no estaven disposats a concedir més crèdits a l'agent de manera que la demandada s'oferí a simular que comprava l'hotel, per tal d'aconseguir un préstec hipotecari i tot seguit retornar la titularitat de l'hotel a Marco Antonio . Per aquesta actuació, assegurava la demanda que la demandada havia cobrat 30 milions de pessetes en concepte de "comissió per intermediació". També deia la demanda que el contracte fiduciari no s'havia documentat de cap forma donat que el representant de Marco Antonio , acostumava a contraure les seves obligacions amb una encaixada de mans, donada la confiança de les persones amb les quals contractava.
En haver-se negat la demandada a retornar la propietat de l'hotel a l'agent, Marco Antonio deia que exercia tres accions (en realitat són quatre), la primera que es fonamentava en el dit contracte de fidúcia, la segona que suposava l'exercici d'una acció per simulació, la tercera la acció per lesió ultradimidium i finalment una reclamació per danys i perjudicis a l'empara de l' article 1101 del Codi civil . Les pretensions de l'agent no varen prosperar ni en primera ni en segona instància.
RECURS PER INFRACCIÓ PROCESSAL
PRIMER.- Contra la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona amb data 11 de febrer de 2011 hi prepara i interposa recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació, la entitat Pons Arpí, S.A. Malgrat la part recurrent digui que el recurs de cassació el presenta de forma subsidiària al per infracció processal, aquesta Sala, per raons òbvies, ometrà aquesta afirmació i analitzarà el recurs de cassació tot seguit a l'estudi pel d'infracció processal.
Com a qüestió prèvia la Sala ha de posar de relleu que el recurs per infracció processal no reuneix els requisits formals que s'han exigit, com a premisses necessàries per a la correcta comprensió i decisió d'un recurs extraordinari.
Des d'aquest perspectiva, en l'escrit de preparació, en el primer motiu per infracció processal, formulat a l'empara de l' article 469.1 , 2ºn de la Lllei d'enjudiciament civil, o sigui adduint infracció processal de les normes reguladores de la sentència, la representació lletrada de la entitat recurrent denuncia per incongruent la sentència dictada a l'empara del art. 218 de la Llei d'enjudiciament civil. A redós d'aquesta norma processal, mostra la seva disconformitat amb la mateixa, pel fet que aquesta resolució considera que el testimoni del Sr. Epifanio no és suficient per acreditar la existència d'un contracte fiduciari entre la demandant i la demandada, Gurkain, S.L.
Tot seguit, també denuncia infracció de l'avantdit article de la LEC dient que, al seu entendre la sentència no està suficientment motivada en no respondre suficientment els motius d'apel·lació esgrimits per Pons Arpi, S.A., contra la sentència dictada en primera instància.
En el mateix motiu del recurs addueix infracció de l' art. 386 de la LEC , referent a la prova de presumpcions judicials.
En l'escrit de preparació del recurs, en el motiu segon del recurs per infracció processal a l'empara del art. 469.1.4t de la LEC al·lega vulneració de l' art. 24 de la Constitució Espanyola denunciant manca de tutela judicial efectiva fent expressa referència a una sèrie de taxacions practicades en relació a la finca en litigi.
La recurrent en l'escrit de interposició del recurs, introdueix modificacions del que havia al·legat a l'escrit de preparació en canviar el seu ordre d'exposició i en alterar part del seu contingut. Conseqüentment la part contra la qual es recorre, denuncia els recursos interposats dient que no acompleixen els mínims formals exigits per la llei pels recursos de caire extraordinari, i diu que la Sala hauria de declarar ad limine la seva inadmissió, però el cert es que respon als mateixos, per tant, la Sala considera que la manca de rigor no provoca indefensió i analitzarà succintament els motius esgrimits en la interposició.
SEGON.-
Centrant-nos en l'escrit de interposició, en el primer motiu de infracció processal es denuncia incongruència de la sentència i conseqüent infracció de l' art. 218 de la LEC .
En aquest sentit reitera la recurrent, el ja dit més amunt assegurant que les declaracions Don. Epifanio constitueixen prova directa, del fet que el contracte de compravenda que va tenir per objecte l'hotel DEX II de Lloret de Mar, constituïa en realitat una fidúcia cum amico entre Pons Arpí, S.A. i Gurkain S.L., en virtut del qual aquesta segona societat assumia la titularitat de l'hotel amb caire temporal amb la obligació de retornar-lo a la primera una vegada superada la difícil situació econòmica que travessava el negoci.
La recurrent diu a la lletra: " se reconoce la situación angustiosa, que es uno de los supuestos habituales para constituir una fidúcia però no se considera a efectos del articulo 386 de la LEC ". L' art. 386 de la LEC regula les presumpcions judicials dient que a partir d'un fet admès o provat el tribunal podrà presumir la certesa de un altre fet si entre el fet admès o demostrat i el presumpte hi ha un enllaç precís i directe segons les regles del criteri humà.
Les anteriors consideracions posen en evidència la impossibilitat de prosperar el motiu del recurs. Pels següents motius:
a).- Les manifestacions fetes davant notari no tenen caràcter testifical i només donen fe de la realitat del que ha escoltat el dit fedatari públic.
b).- La prova de presumpcions no guarda cap relació amb les dites manifestacions, però això no impedeix que l'Audiència Provincial analitzi el valor de les mateixes.
c).- L'AP raona al respecte que el febrer del 2000 (recordem que l'escriptura pública de compravenda objecte d'aquest litigi es va atorgar el 15 de desembre de 1999) el Sr. Ismael i els seus socis optaren per explotar...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 681/2016, 21 de Septiembre de 2016
...procesal de incongruencia por omisión. Tal y como ha declarado la STSJC de 10-9-2012 reiterada en otra posterior de 10-10-2013 (ROJ: STSJ CAT 11580/2013 -ECLI:ES:TSJCAT:2013:11580) "la incongruencia en su vertiente omisiva, que además de una infracción del art. 218.2 LEC, constituye una vul......