STSJ Cataluña 5889/2013, 18 de Septiembre de 2013
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 18 Septiembre 2013 |
| Número de resolución | 5889/2013 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 18 de setembre de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5889/2013
En el recurs de suplicació interposat per Eulen Seguridad, S.A. a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 21 de febrer de 2012 dictada en el procediment núm. 1272/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part Fogasa (Tarragona ), Olegario i Esabe Vigilancia, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 20-12-2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de febrer de 2012, que contenia la decisió següent:
Que ESTIMANDO parcialmente la demanda en reclamación de cantidad interpuesta por D. Olegario, con D.N.I. nº NUM000, contra las empresas EULEN SEGURIDAD, S.A. y ESABE VIGILANCIA, S.A., debo condenar y condeno a la empresa demandada EULEN SEGURIDAD, S.A., a satisfacer a la parte actora la cantidad de 2.922,39 euros.
Se absuelve a ESABE VIGILANCIA, S.A., de los pedimentos de la parte actora.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
El actor D. Olegario, ha prestado servicios para la empresa demandada EULEN SEGURIDAD, S.A., ostentando la categoría profesional de Vigilante de Seguridad, con antigüedad de 22-11-2006.
(hecho no controvertido)
El actor prestó servicios desde el 22-11-2006, para la empresa codemandada ESABE VIGILANCIA, S.A., subrogándose EULEN SEGURIDAD, S.A., en los deberes y obligaciones del actor a partir del 1-1-2008.
(hecho no controvertido)
El actor ha realizado las siguientes horas extras:
Año 2008 = 770,26 horas
Año 2009 = 494,80 horas
Se le abonó la hora extra a razón de 7,30 euros.
En 2008 y 2009 la jornada de trabajo en computo mensual era de 162 horas, 1.782 horas anuales de trabajo efectivo.
(docum. nº 1 a 30 de la parte actora, docum. nº 1 a 7 de la demandada)
El demandante, en los citados periodos ha percibido de la empresa demandada por todos los conceptos las siguientes cantidades:
Año 2008 = 17.450,03 euros
Año 2009 = 16.632,67 horas
(docum. nº 1 a 30 del actor, docum. nº 1 a 7 de la demandada)
En fecha 21.2.2007 se dictó Sentencia por la Sala Cuarta del TS en proceso de conflicto colectivo, rec. 33/2006, en cuyo fallo dispuso: "declaramos la nulidad, correspondiente, del " apartado 1.a) del artículo 42 del Convenio Colectivo Estatal de las empresas de seguridad para los años 2005 a 2008 que fija el valor de las horas extraordinarias laborales y festivas para los vigilantes de seguridad "; del art. 42, apartado
b), únicamente en cuanto a las horas extraordinarias laborales para el resto de las categorías profesionales y el punto 2 del artículo 42, que fija un valor de la hora ordinaria a efectos de garantizar el importe mínimo de las horas extraordinarias inferior al que corresponde legalmente". Por Auto de la misma Sala, de 28-3-2007, se rechazada la aclaración de la Sentencia y se argumentaba: "No cabe pues, en el ámbito de este proceso, realizar disquisiciones sobre la cuantificación del salario base, y de los complementos salariales que integran la estructura salarial, lo que, en su caso, sería objeto de conocimiento en un posterior proceso de reclamación de cantidad por diferencias en el pago de las horas extraordinarias".
El art. 41 del Convenio Colectivo Convenio Colectivo Interprovincial de Empresas de Seguridad 2005 -2008, (BOE de 10 de junio de 2005), establece: "La jornada de trabajo será para los años 2005 y 2006, será de 1.788 horas anuales de trabajo efectivo en cómputo mensual a razón de 162 horas y 33 minutos y, para los años 2007 y 2008, de 1.782 horas anuales de trabajo efectivo en cómputo mensual a razón de 162 horas. No obstante, las Empresas, de acuerdo con la Representación de los Trabajadores podrán establecer fórmulas alternativas para el cálculo de la jornada mensual a realizar."
El artículo 66 del mismo Convenio Colectivo establece: "Estructura salarial: "La estructura salarial que pasarán a tener las retribuciones desde la entrada en vigor, del presente Convenio será la siguiente: a) Sueldo base. b) Complementos: 1. Personales: Antigüedad. 2. De puestos de trabajo: Peligrosidad. Plus escolta. Plus de actividad. Plus de responsable de equipo de vigilancia, de transporte de fondos o sistemas. Plus de trabajo nocturno. Plus de Radioscopia Aeroportuaria. Plus de Radioscopia básica. Plus de Fines de Semana y festivos- Vigilancia. Plus de Residencia de Ceuta y Melilla. 3. Cantidad o calidad de trabajo: Horas extraordinarias. 4. De vencimiento superior al mes: Gratificación de Navidad. Gratificación de julio. Beneficios. 5. Indemnizaciones o suplidos: Plus de Distancia y Transporte. Plus de Mantenimiento de Vestuario."
Se interpuso la preceptiva papeleta de conciliación ante el organismo público competente, en fecha 30-12-2009, celebrándose el 28-1- 2010, con el resultado de sin avenencia respecto a Eulen Seguridad, S.A. e intentado sin efecto respecto a Esabe Vigilancia, S.A.
Contra aquesta sentència la part demandada Eulen Seguridad, SA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar (part actora). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de l'ocupadora condemnada contra la Sentència de 21 de febrer de 2012 que estima parcialment la reclamació de diferències salarials derivades del preu de l'hora ordinària a aplicar a les hores extraordinàries del vigilant de seguretat demandant, és per examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre), d'aplicació al recurs.
El treballador impugna el motiu del recurs, oposant-s'hi i manifestant que en base la doctrina jurisprudencial de la STS. de 1 de març de 2012 dictada en unificació de doctrina, posterior a la sentència de la instància, el import que li correspon és el de 2.588,97 euros exclosos els plusos de vestuari i transport i inclosos a mes del salari base i les pagues extres els complements de naturalesa funcional pel tipus de servei regular prestat al qual està adscrit en jornada ordinària, com és el complement perillositat per portar arma, el d'exercir funcions de cap d'equip i responsable d'equip, i pel complement de radioscòpia ja que presta serveis utilitzant scanner.
L'empresa denuncia en aquest en primer lloc la infracció de l'article núm. 59 del Estatut dels Treballadors perquè considera que la reclamació del període comprès entre el gener a novembre de 2008 ha prescrit, atès que va presentar demanda de conciliació administrativa el 30 de desembre de 2009. Resumidament argumenta que la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de febrer de 2007 dona lloc a la reclamació present, ja que aquesta deriva de l'anul lació de l'article núm. 42 del Conveni Col lectiu estatal d'Empreses de Seguretat que fixava un import de les hores extres inferior al de l'hora ordinària, però no obsta a que la pretensió actual no quedi interrompuda per la tramitació d'aquell conflicte col lectiu resolt en la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de febrer de 2007 citada i en l'Aute d'Aclariment de la Sentència del març posterior, perquè la demanda individual de reclamació de quantitat es va plantejar amb posterioritat al transcurs de l'any del termini de prescripció que estableix l'article núm. 59 del Estatut dels Treballadors, sent el seu objecte ben diferent al del conflicte col lectiu. Cita doctrina jurisprudencial sobre que l'acció declarativa referida a una percepció econòmica no interromp el termini de la prescripció anual de la reclamació concreta de la quantitat resultant de l'aplicació dels criteris establerts en la decisió del Conflicte col lectiu, perquè el dret neix des de la data en que no es va fer efectiva total o parcialment la retribució corresponent segons la resolució declarativa. Conclou que la reclamació de diferències del preu de l'hora extraordinària únicament es pot referir a les meritades els dotze mesos anteriors a la reclamació administrativa prejudicial, atès que la quantificació de la jornada a realitzar i el càlcul de les retribucions corresponents s'efectua mensualment d'acord a allò que estableix l'article núm. 41 del Conveni estatal del sector vigent per als any 2005-2008.
Quant a l'excepció de prescripció del període reclamat des de gener a novembre de 2008 oposada per la recurrent en la vista oral que la instància desestima tàcitament, per congruència del nostre criteri jurisprudencial als efectes de la necessària i obligada seguretat jurídica, ens remetem, per totes, a allò raonat en la nostra Sentència de 23 de maig de 2013 dictada en la suplicació 4027/2012, que desestima el recurs de la mateixa mercantil ocupadora recurrent Eulen Seguridad SA. en cas d'un altre treballador vigilant de seguretat que va plantejar la mateixa acció de reclamació de quantitat per diferències del preu de les hores extraordinàries efectuades en el mateix període que el ara reclamat. Recurs en el qual la recurrent denuncia les mateixes infraccions legals.
En el Tercer Fonament de Dret de la sentència...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba