STSJ Cataluña 11/2013, 14 de Febrero de 2013
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 14 Febrero 2013 |
| Número de resolución | 11/2013 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i per infracció processal núm. 96/2011
SENTÈNCIA núm. 11
President:
Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 14 de febrer de 2013
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat pel Sr. Pedro Enrique , representat davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Antonio M. de Anzizu Furest i dirigit per l'advocada Sra. Mercè Caral, contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 21 de gener de 2011 , i la interlocutòria d'aclariment de 24 de març de 2011 , en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Terrassa el 10 de juliol de 2009 en el procediment de divorci núm. 65/08. La Sra. Lucía , també part recurrent, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra. M. Carmen Ribas Buyo i dirigida per l'advocada Sra. Montserrat Genesca Garrigosa.
El procurador Sr. Vicenç Ruiz Amat, en representació Don. Pedro Enrique , va formular la demanda de judici de divorci núm. 65/08 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Terrassa. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 10 de juliol de 2009 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
" Que estimando parcialmente la demanda de divorcio interpuesta por el procurador D. VICENÇ RUIZ AMAT, en nombre y representación de D. Pedro Enrique , contra Dña. Lucía , y desestimando totalmente la demanda reconvencional interpuesta por el procurador Dña. MARÍA SOLEDAD MARIN ORTE en nombre y representación de Dña. Lucía , debo declarar y declaro disuelto por divorcio el matrimonio que ambos cónyuges contrajeron en Terrassa (Barcelona) el día 29 de diciembre de 1959, adoptando la medida siguiente, sin que proceda adoptar ninguna otra:
PRIMERA.- Se atribuye el uso de la vivienda familiar, sita en la CALLE000 nº NUM000 de la localidad de Matadepera, y el ajuar doméstico correspondiente, al esposo D. Pedro Enrique , desestimándose la solicitud de la atribución del uso de otra vivienda a la esposa.
SEGUNDA.- Se establece una pensión compensatoria a favor de la esposa de SEIS MIL EUROS (6000 euros) mensuales, que habrán de ser abonado por el Sr. Pedro Enrique por meses anticipados y dentro de los primeros cinco días de cada mes en la cuenta bancaria que la esposa designe a la tal efecto y que será actualizable conforme a las variaciones que experimente el IPC.
Todo ello se entiende sin hacer especial pronunciamiento sobre las costas procesales".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 21 de gener de 2011 , amb la següent part dispositiva:
" ESTIMAR PARCIALMENTE el recurso interpuesto por la representación procesal de Dª. Lucía contra la sentencia de 10 de julio de 2009 dictada por la Ilma. Magistrada-Juez del Juzgado de Primera Instancia 6 de Terrassa en Autos de Divorcio contencioso 65/2008 que se revoca en el extremo referido a la pensión compensatoria a favor de la Sra. Lucía cuya cuantía se establece el nueve mil euros (9.000) mensuales abonado por el Sr. Pedro Enrique por meses anticipados y dentro de los cinco primeros días de cada mes en la cuenta que la esposa designe a tal efecto y que será actualizable conforme las variaciones que experimente el IPC, estableciéndose una compensación económica a favor de la Sra. Lucía a cargo del Sr. Pedro Enrique de un millón quinientos mil euros (1.500.000), dejando subsistentes el resto de pronunciamientos que se CONFIRMAN.
No se hace pronunciamiento de las costas de esta alzada ".
En data 24 de març de 2011 es va dictar interlocutòria, amb la següent part dispositiva:
" La aclaración y complemento de la Sentencia nº 24/2011, de fecha 21-1-11 , pedida por la representación de ambas partes en sus escritos de fecha 31-1-11 y 2- 1-11, así:
Primero.- Respecto a la aclaración de la Sentencia interesada por la representación de D. Pedro Enrique Referida a la forma y plazo en que debería pagarse la compensación económica que procede:
En cuanto a la forma, no habiendo acuerdo entre las partes y no existiendo motivos en la causa para que el pago se haga de una forma distinta a la metálica, no procede aclaración pues resulta ocioso especificar que la forma de pago es en metálico.
Respecto al plazo para abonar la compensación en el artículo 41 CF ya está establecido legalmente, pero para una mayor concreción procede aclarar que el abono de la citada compensación se efectuará en el plazo máximo de tres años fijados en el referido artículo.
Segundo.- Interesa la representación de Dª Lucía complemento de la Sentencia en dos pronunciamientos:
Procede complementar la Sentencia en el sentido de que la cuantía establecida en concepto de compensación económica del artículo 41 CF devengará el interés legal desde que ésta ha sido reconocida hasta el efectivo pago de la misma. Interés peticionado por la parte y reconocido en el art. 4º CF .
En cuanto a los efectos de la pensión compensatoria, procede complementar la Sentencia en el sentido de que sus efectos lo son desde la fecha de la sentencia de primera instancia dada la naturaleza revisora del presente recurso.
Se mantienen inalterables los restantes pronunciamientos de la misma ".
Tercer. Contra la Sentència anterior ambdues parts van interposar aquest recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 14 de juny de 2012, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' article 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 27 de desembre de 2012. Per provisió de 12 de novembre de 2012, i per necessitats del servei, es va acordar la suspensió de l'assenyalament anterior i es va tornar a assenyalar per al dia 21 de gener de 2013, en què es va celebrar.
Ha estat ponent la Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
PRIMER
Contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona amb data 21 de gener de 2011 , hi preparen i interposen recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació ambdós litigants, la Sra. Lucía i el senyor Pedro Enrique . Per raons sistemàtiques estudiarem, en primer lloc, el recurs per infracció processal i de cassació interposat contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial per la senyora Lucía i, tot seguit, estudiarem el presentat pel senyor Pedro Enrique .
-
Recus extraordinari per infracció processal interposat per la senyora Lucía .
En el primer motiu per infracció processal, a l'empara de l' article 469 1.2n de la Llei d'enjudiciament civil, és a dir, adduint infracció processal de les normes reguladores de la sentència, la representació lletrada de la senyora Lucía denuncia, per incongruent, la Sentència dictada ( art. 218.1 de la LEC ) i diu que incideix en incongruència omissiva, atès que no es pronuncia en relació amb la quantia del litigi, tot i que, segons assegura la pretendent, ha insistit a demanar aquest pronunciament al llarg de tot el procediment. També invoca, dins del mateix motiu del recurs (el que en la fase de preparació presentava com el segon motiu per infracció processal), la manca de claredat i precisió de la Sentència. En tot cas, escau l'estudi dels dos motius conjuntament, atès que estan entrelligats i s'emparen en el mateix article 218.1 de la LEC .
La part recurrent posa en relleu que en el seu escrit de contestació a la demanda i, en concret, en formular la reconvenció, ella mateixa va fixar la quantia d'aquest procés en 2.160.000 euros, que la quantia fou discutida en l'acte de l'audiència prèvia i que el Jutjat de Primera Instància va declarar que no era escaient determinar la quantia esmentada, i que un cop reproduïda la qüestió davant de l'Audiència Provincial, la Sentència objecte de recurs tampoc contesta la pretensió.
Certament, una lectura de la Sentència dictada per l'AP comporta afirmar que aquest òrgan judicial declara que la pretensió que es fixés la quantia, plantejada en segona instància, no pot prosperar pel fet que no és el moment processal oportú, i sobre això afegeix que la valoració es fixa d'acord amb el que disposa l' article 770 de la Llei d'enjudiciament civil.
Plantejades així les coses, és procedent recordar que aquest Tribunal Superior de Justícia, en la Sentència de 10 de setembre de 2012, va dir que:
"la incongruencia en su vertiente omisiva, que, además de una infracción del art. 218.2 LEC , constituye una vulneración del derecho fundamental a la tutela judicial efectiva ( SSTS 1ª 26/2008 de 25 ene . FD5 y 699/2010 de 5 de nov. FD5), se produce si se dejan incontestadas y sin resolver algunas de las pretensiones oportunamente sostenidas por las partes en la demanda o en la reconvención, omitiendo el correspondiente pronunciamiento en la parte dispositiva ( STS 1ª 334/2010 de 9 jun . FD4), aunque se trate de pretensiones subsidiarias de otras principales que hubiesen sido desestimadas ( STS 1ª 419/2011 de 9 jun . FD2), lo que, por lo general, se pone de manifiesto por una simple comparación entre los pronunciamientos contenidos en el fallo y las peticiones contenidas en los escritos rectores del proceso ( STS 1ª 1262/2006 de 14 dic . FD3), especialmente cuando se prescinde en la sentencia de todo razonamiento sobre la cuestión ( SSTS 1ª 274/2008 de 21 abr . FD4, 699/2010 de 5 nov. FD5 y 419/2011 de 9...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Previsión legal defectiva y pactos frecuentes en previsión de futura ruptura
...supuestos sociológicos similares muestran una clara tendencia a la moderación, orientados ya por la nueva regulación, cfr. STSJ de Cataluña de 14 de febrero de 2013 (JUR 2013/171846). Así lo señala L?????? M??????, A. (“Separació de béns i desigualtat patrimonial... cit.loc. cit. , pp. 8 y ......