STSJ Islas Baleares 202/2013, 11 de Marzo de 2013

Ponente:GABRIEL FIOL GOMILA
Número de Recurso:1311/2001
Procedimiento:PROCEDIMIENTO ORDINARIO
Número de Resolución:202/2013
Fecha de Resolución:11 de Marzo de 2013
Emisor:Sala de lo Contencioso
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00202/2013

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA ILLES BALEARS

SALA CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO

SENTÈNCIA núm. 202

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón.

.

Palma, a 11de març de 2013.

------------------------- VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de

les Illes Balears les actuacions número 1311 de 2001, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'Administració General de l'Estat, representada i assistit per la seva direcció lletrada, i, d'altra, com a Administració demandada, el Consell Insular de Mallorca, representada per la procuradora Sra. Vidal Ferrer i assistida del seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut la Comunitat Autònoma de les Illes Balears representada i dirigida pel seu lletrat.

L'objecte del recurs és el Reglament Orgànic del Consell Insular de Mallorca, publicat que fou en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de 25 d'agost de 2001, en especial els seus articles 9, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 36.1.c, 50.2.d, 51.2 i 56.4 .

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

= ANTECEDENTS DE FET =

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 20 de juny de 2006.

5è.- El Tribunal va acordar la suspensió en la mesura que, en el seu moment, fou interposat per l'Administració General de l'Estat recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei 8/2000, de 27 d'octubre del Parlament Balear sobre els Consells Insulars i en la contemplació que els articles del Reglament aquí impugnat eren execució i desenvolupament de la referida Llei.

Es va assenyalar novament pel dia 19 de juny de 2007; no obstant, com persistia l'anterior situació i encara no s'havia resolt pel Tribunal Constitucional es va tornar a suspendre fins el mes de setembre de 2010 en què es va acordar requerir a les parts perquè informessin de l'estat de la tramitació d'aquell recurs d'inconstitucionalitat. Varen efectuar al·legacions destacant-se per l'advocacia de la Comunitat Autònoma codemandada que el propi Tribunal Constitucional, per interlocutòria, havia aixecat la suspensió dels articles de la Llei balear 8/2000 que havien estat impugnats.

Les actuacions varen romandre suspeses pel que feia a la votació i decisió fins el 23 de maig de 2012 en què novament es va requerir a les parts per informe sobre la situació d'aquell recurs. El 7 de juny de 2012 es va acordar aixecar la suspensió i el 4 de juliol següent es va comunicar a la Sala per part del Consell Insular de Mallorca que s'havia dictat sentència pel Tribunal Constitucional el dia 19 de juny anterior, s'acompanyava còpia. També, en igual sentit ho comunicava la part actora, l'Administració General de l'Estat. Es feren al·legacions per part de la representació de la Comunitat Autònoma codemandada i s'assenyala per a votació i decisió el dia 20 de desembre de 2012. Finalment, i degut a la baixa per malaltia d'aquest magistrat ponent, s'assenyalà pel dia 12 de febrer de 2013.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era del Reglament Orgànic del Consell Insular de Mallorca, publicat que fou en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de 25 d'agost de 2001, en especial els seus articles 9, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 36.1.c, 50.2.d, 51.2 i 56.4 .

Malgrat la referida redacció de l'escrit inicial, després, al llarg del debat, i especialment a la demanda, tan sols s'interessa l'anul· lació dels al·ludits preceptes no el reglament en sí.

A l'hora d'interposar la demanda, i ab initio com a primera consideració, la direcció lletrada de l'Administració General de l'Estat, es va fer ressò com a qüestió rellevant, que la Llei 8/2000, de la qual el reglament orgànic impugnat duia la seva raó de ser, donats els termes de la Segona Disposició Addicional -6 mesos de termini per la seva aprovació -, havia estat també objecte d'impugnació pel propi Estat al Tribunal Constitucional per entendre, s'afirmava, que vulnerava la legislació bàsica estatal. Textualment es deia: "....por

el Estado ante el Tribunal Constitucional y se halla pendiente de sentencia, por entender que ha sido vulnerada la legislación estatal bàsica sobre Régimen Local".

Doncs bé, la referida impugnació fou la causant directe de les vicissituds explicades al 5è dels antecedents de fet i l'enorme dilació que s'ha produït en el temps per resoldre la present controvèrsia.

A la fi, segons varen comunicar les parts litigants a la Sala, el Tribunal Constitucional va dictar la sentència núm. 132 el dia 19 de juny de 2012, en el recurs d'inconstitucionalitat 6433-2000, plantejat contra els articles 7.1,3 i 5; 8.1 h) i v), 2 i 3; 9.1.u) i 3; 10.2; 12; 13; 14; 15.1.a) i 2, paràgraf 2n; 16.1 i 3; 17.2; 18.1;

20.4, 5 i 6; 22.2 i 3 de la Llei del Parlament Balear 8/2000, de 27 d'octubre de Consells Insulars. El recurs fou estimat parcialment. Es va declarar inconstitucional l'article 8.2, en quant permet la delegació de les atribucions assignades al Ple per les lletres k), o) i q) de l ' article 8.1, i, també, inconstitucional i nul, el segon paràgraf de l ' article 15.2 .

SEGON

Abans de pronunciar-nos sobre els articles recorreguts, hem de fer menció, i ho considerem d'especial rellevància destacar-ho, al tercer dels fonaments de dret de la referida sentència del Tribunal Constitucional 132 de 19 de juny de 2012 quan va afirmar: "hemos de recordar seguidamente que la Constitución incluye una mención expresa a las islas en el precepto específicamente dedicado a los entes locales supramunicipales, el art. 141 CE, cuyo apartado cuarto dispone que «en los archipiélagos, las islas tendrán además su administración propia en forma de Cabildos o Consejos». Consecuentemente, la garantía constitucional de la autonomía local alcanza a las islas, en los archipiélagos balear y canario, lo que se corresponde con la caracterización de las mismas como entidades locales territoriales que figura en el art. 3.1 c) LBRL .

En su calidad de entidades locales territoriales, las islas del archipiélago balear son titulares de la autonomía local reconocida por los arts. 137 y 140 CE que, según reiterada doctrina de este Tribunal, se configura como una garantía institucional con un contenido mínimo que todos los legisladores deben respetar y que se concreta básicamente, en lo que ahora estrictamente interesa, en el «derecho de la comunidad local a participar a través de órganos propios en el gobierno y administración de cuantos asuntos le atañen, graduándose la intensidad de esta participación en función de la relación existente entre los intereses locales y supralocales dentro de tales asuntos o materias» ( SSTC 32/1981, de 28 de julio F. 4 ; 40/98 de 19 de febrero, F. 39, y 252/2005 javascript: linkToDocument('RTC\\2005\\252', '/wles/app/nwles/document/link?baseNM=RTC\\2012\\132 &baseUnit=F.3&targetNM=RTC\\2005\ \252&targetUnit=.&baseGUID=I5ffce870dd3911e1a14a010000000000

&tid=jurisprudencia&version=&baseCT=juris&docguid=I5ffce870 dd3911 e 1 a 14 a 010000000000 '); de 11 de octubre, F. 4). En esta misma línea hemos señalado que «la autonomía local consagrada en el art. 137 CE (con el complemento de los arts. 140 y 141 CE ) se traduce en una garantía institucional de los elementos esenciales o del núcleo primario del autogobierno de los entes locales territoriales, núcleo que debe necesariamente ser respetado por el legislador (estatal o autonómico, general o sectorial) para que dichas Administraciones sean reconocibles en tanto que entes dotados de autogobierno» ( SSTC 159/2001, de 5 de julio, F. 4 ; 51/2004, de 13 de abril, F. 9 ; la ya citada 252/2005, F. 4, y 240/2006, de 20 de julio, F. 8).

Por otro lado, la proyección que esta garantía constitucional del autogobierno local tiene en el orden de distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas fue objeto de uno de los primeros pronunciamientos de este Tribunal. Así, en la antes mencionada STC 5/1981 indicamos que aquella garantía «es de carácter general y configuradora de un modelo de Estado y ello conduce, como consecuencia obligada, a entender que corresponde al mismo la fijación de principios o criterios básicos en materia de organización y competencia de general aplicación en todo el Estado. La fijación de estas condiciones básicas no puede implicar en ningún caso el establecimiento de un régimen uniforme para todas las entidades locales de todo el Estado, sino que debe permitir opciones diversas, ya que la potestad normativa de las Comunidades...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA