STSJ Cataluña 96/2011, 12 de Enero de 2011
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2011:463 |
| Número de Recurso | 5767/2009 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 96/2011 |
| Fecha de Resolución | 12 de Enero de 2011 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 12 de gener de 2011
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 96/2011
En el recurs de suplicació interposat per Elsa a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 8 de maig de 2009 dictada en el procediment núm. 83/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.-(Instituto Nacional de la
Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 3 de febrer de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de maig de 2009, que contenia la decisió següent: " Que DESESTIMO la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. Elsa frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social y ABSUELVO al expresado demandado de los pedimentos de la demanda. "
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
La demandante solicitó en fecha 08/10/08 la pensión de viudedad correspondiente al fallecimiento de Everardo, ocurrido el día 13/09/08. Por resolución del INSS de 10/10/08 se denegó la prestación por no tener la actora derecho, en el momento del fallecimiento, a la pensión compensatoria a la que se refiere el art. 97 del Código Civil . (folio 61) Presentada reclamación previa, la misma fue desestimada. (folio 5)
Por sentencia de 03/09/02 se declaró la separación de la demandante y el causante, aprobando el convenio regulador suscrito por las partes, cuyo contenido se da por reproducido, y en el que se establece una pensión de alimentos a favor de los hijos, y que "atendida la situación de desequilibrio patrimonial que genera la presente separación para la esposa a la familia durante los años de matrimonio y al negocio de bar que regenta el esposo, D. Everardo cede y transmite a Dª Elsa, quien adquiere para sí en compensación de dicho desequilibrio y en el concepto de pago de indemnización del art. 41 del Código de Familia Catalán compensatoria, la plena propiedad de la entidad que sirve de domicilio conyugal", comprometiéndose el causante a continuar "asumiendo el pago de las cuotas mensuales de amortización de la hipoteca que grava la vivienda conyugal que cede a Doña. Elsa y que en su actualidad asciende a 77.000 pesetas aproximadamente." La hipoteca garantizaba un préstamo por importe de 54.091,09 euros. (folio 10)
La hipoteca se constituyó en el año 2000. En 2002 la demandante pasó a ser la titular del préstamo hipotecario. Desde 2005 la demandante asumió el pago de la hipoteca, ampliando su importe. (folio 48)
Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda, presentada en reclamació de la pensió de viduïtat, per no haver-se acreditat ni el pacte de pensió compensatòria de l' article 97 CC, ni que la pensió pactada, d'acord amb l' article 41 del Codi de Família Català, s'extingís per efecte de la mort del causant, presenta recurs de suplicació la part actora, recurs que no ha estat impugnat.
El recurs es formula únicament amb motius d' infracció jurídica. Considera el recurrent l' article 174-2 de la LGSS, en la redacció donada per la Llei 40/2007, quan diu que el dret a la pensió de viduïtat de les persones divorciades o separades judicialment quedarà condicionat, en tot cas, a que, sent creditores de la pensió compensatòria a que es refereix l' article 97 del Codi Civil, aquesta quedés extingida per la mort del causant.
Posa en precepte en relació a l' article 97 del Codi Civil, quan disposa que el cònjuge al que la separació o divorci produeixi un desequilibri econòmic en relació a la posició de l'altre, que impliqui un empitjorament en la seva situació anterior en el matrimoni, tindrà dret a una compensació que podrà consistir en una pensió temporal o per temps indefinit, o en una prestació única, segons es determini en el conveni regulador o en la sentència. Indica el recurrent que el magistrat del jutjat social ha incorregut en error en l'apreciació de la prova, en no donar valor a l'abonament de les quotes de la hipoteca pel causant, pactada en el conveni regulador, com a ocasionada per la situació d' empitjorament econòmic, indicant que s'ha de donar valor al pacte com a pacte de pensió compensatòria, a efectes de l' article 174-2 de la LGSS .
Ja que no es discuteixen els fets provats, es parteix de què la demandant va obtenir sentència de separació amb el causant en data 03/09/02, en la que s'aprovava el conveni regulador, s'establia una pensió d'aliments en favor dels fills i es deia que, atesa la situació de desequilibri patrimonial que generava la separació per a l'esposa, atès el treball dedicat per l'esposa a la família i que el negoci de bar el regentava el marit, en compensació al indicat desequilibri i en concepte de pagament de la indemnització de l' article 41 del Codi de Família català, adquiria la plena propietat del domicili conjugal, comprometent-se el causant a seguir pagant les quotes mensuals d'amortització de la hipoteca que gravava la vivenda (préstec de 54.091,09 euros). Es declara provat que la hipoteca es va constituir l'any 2000, que el 2002 va passar la demandant a ser la titular del préstec hipotecari i que des de 2005 va assumir no obstant ella mateixa el pagament de la hipoteca, ampliant el seu valor.
La mort del causant va ocórrer el dia 13/09/2008 i la demandant va sol licitar la pensió el dia 08/10/08. El matrimoni del causant i l'actora es va celebrar el dia 1 d'octubre de 1972 i van tenir quatre fills.
El magistrat del jutjat social, valora que el pacte de pagament de les quotes hipotecàries, encara que no faci referència expressa a l' article 97 del Codi Civil, es pot considerar que té la mateixa finalitat, si bé no admet la analogia en la interpretació de la pensió d'aliments o de la indemnització de l' article 41 del CF Català
, indica que el fet és que no s'ha acreditat que la mort del causat suposés l' extinció de la pensió compensatòria, sinó que des de molt abans, es declara que la demandant - per la al legada inestabilitat econòmica del seu exmarit - va passar a fer-se càrrec personalment de les quotes de la hipoteca, concretament des de l'any 2005. També es diu que més endavant, amb l'aval de la filla - fonament jurídic amb valor de fet provat - va passar a ampliar el valor del préstec hipotecari. Indica doncs que no existeix en el moment del òbit del seu espòs una dependència econòmica que es pugui equiparar a la situació de ser beneficiària de la pensió compensatòria i que es deixi de percebre - o s'extingeixi - per causa de la mort de l'obligat. Diu que cap prova s'ha aportat en aquest sentit i que per tant ha de ser desestimada la demanda, per falta de concurrència del requisit de l' article 174-2 del Codi Civil .
El precepte legal de la redacció de l' article 174-2 del Codi Civil, era en el moment de la sol licitud, del tenor literal següent:
"2. En los casos de separación o divorcio, el derecho a la pensión de viudedad corresponderá a quien, reuniendo los requisitos en cada caso exigidos en el apartado anterior, sea o haya sido cónyuge legítimo, en este último caso siempre que no hubiese contraído nuevas nupcias o hubiera constituido una pareja...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 14 de Junio de 2016
...estaba vigente en el momento del fallecimiento del causante, para lo que invoca de contraste la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 12 de enero de 2011 (Rec. 5767/2009 ); 2) El segundo por el que entiende que debe equipararse en algunos casos la pensión compensatoria......
-
STS, 11 de Junio de 2012
...dictada el 12 de enero de 2011 por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en recurso de suplicación nº 5767/09 , interpuesto contra la sentencia de fecha 8 de mayo de 2009, dictada por el Juzgado de lo Social nº 31 de Barcelona , en autos núm. 83/2009, seguidos ......