STSJ Cataluña 42/2006, 11 de Diciembre de 2006
| Ponente | MARIA EUGENIA ALEGRET BURGUES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:13387 |
| Número de Recurso | 90/2006 |
| Número de Resolución | 42/2006 |
| Fecha de Resolución | 11 de Diciembre de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 90/2006
SENTÈNCIA NÚM. 42
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 11 de desembre de 2006
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal
interposats pel Sr. Carlos José, representat davant aquest Tribunal pel procurador
Sr. José Mª Cortal Pedra i dirigit per l'advocat Sr. Rafael Abadía Jordana, contra la Sentència dictada per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 12 d'abril de 2006 en conèixer
del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 d'Esplugues de Llobregat el 24 de desembre de 2004 en el procediment ordinari núm. 210/02. Els
Srs. Marta, Jose Francisco, Lorenzo, Enrique, Abelardo, María Teresa i Elsa, aquí part
contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr. Angel Montero Brusell i dirigida per l'advocat Sr. Alberto Almanzor Nogueras.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador Sr. Miguel Angel Montero Reiter, en representació dels Srs. María Teresa, Jose Francisco, Lorenzo, Enrique, Abelardo, María Teresa i Elsa, va formular demanda de procediment ordinari núm. 210/02 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 1 d'Esplugues de Llobregat. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 24 de desembre de 2004, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"DECISIÓ:Amb estimació, parcial, (parcial perquè els actors varen desistir, en el moment del judici, d'una de les reclamacions inicials, la d'atorgar escriptura d'usdefruit, a favor de l'actora Verónica, per part del demandat) de la demanda interposada pel procurador dels tribunals Sr. Montero, en nom i representació dels actors, he de condemnar i condemno al demandat Sr. Carlos José a:
fer entrega, als actors, mitjançant escriptura de tradició de béns hereditaris, de la nua propietat, de les finques ressenyades i numerades 1 a 10, i am la lletra A, en l'escriptura d'acceptació d'herència del demandat, de l'any 1999, en concepte de llegat -que cobreix la legítima-. La nua propietat indivisa ha d'adjudicar-se
- en les 2/8 parts a l'actora la vídua Sra. Verónica
- i 1/8 part a cadascun dels actors, fills del causant, senyors-es Elsa, Jose Francisco, Lorenzo, Enrique, Abelardo i María Teresa, formalitzant, a l'efecte, l'oportuna escriptura púbica, de tradició dels béns hereditaris, per a què tal propietat i consti inscrita en el Registre de la Propietat,
fer entrega, a les actores -(Sra. Da. Verónica -vídua-, i Sra. Elsa i Sra. María Teresa -filles del causant-) en concepte de llegat - que cobreix la legítima-, la suma de 18.030'36 euros a cadascuna, o sigui, 54.091'09 euros, en total. Tal xifra ha de ser incrementada amb l'interès legal dels diners des de la data del falliment del Sr. D. Vicente (12 d'abril de 1989) fins el dia de pagament, (fent l'entrega d'un sol cop i en el termini màxim de trenta dies).
fer entrega, als actors -fills del causant- (senyors Jose Francisco, Lorenzo, Enrique, Abelardo ) en concepte de llegat -que cobreix la legítima-, la suma de 12.020'24 euros a cadascun, o sigui, 48.080'97 euros en total. Tal xifra ha de ser incrementada amb l'interès legal dels diners des de la data del falliment del Sr. D. Vicente (12 d'abril de 1989) fins el dia de pagament, (fent l'entrega d'un sol cop i en el termini màxim de trenta dies).
En quant a l'abast de la responsabilitat, per part del demandat, aquest no podrà limitar el pagament de la legítima en funció dels béns rebuts, sinó que ho farà amb tot el seu patrimoni, encara personal.
Els conceptes fixats, com a llegat monetari -que cobreix la legítima-, "devengarán", a favor de la part actora, l'interès legal dels diners, -com ja s'hi ha dit- des de la data de 12 d'abril de 1989, incrementant-s'hi en dos punts percentuals tal interès, des de la data d'aquesta sentència, i fins el seu complet pagament.
No hi procedeix imposar les costes a cap de les parts que hi intervenen, en aquest procés, d'acord amb el que s'hi prescriu a l' art. 394.2 LEC : cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad".
Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 12 d'abril de 2006, amb la següent part dispositiva:
"FALLAMOS: Que con parcial estimación del recurso de apelación interpuesto por D. Carlos José contra la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 1 de Esplugues de Llobregat, fijamos en 15.926'82 euros la suma a cuyo pago a cada una de las actoras Dª María Teresa y Dª Elsa se condena al demandado D. Carlos José. Se mantienen el resto de los pronunciamientos contenidos en la sentencia apelada, sin que quepa hacer expresa imposición de las costas devengadas en esta alzada".
Contra la Sentència anterior, el Sr. Carlos José va interposar aquest recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 16 d'octubre de 2006, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre els recursos a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 27 de novembre de 2006.
Ha estat ponent l'Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués.
FONAMENTS JURÍDICS
La demanda que inicia el plet objecte de l'atenció de la Sala amb fonament en els articles 136, 137, 139 i 140 de la Compilació del dret civil de Catalunya pretenia que l'hereu del Sr. Vicente pagués als actors legataris i legitimaris del difunt els llegats disposats a favor d'ells en el testament de data 4 d'abril de 1974, llegats que consistien tant en determinades quantitats de diners com en béns immobles concrets.
Respecte dels llegats dineraris es demanava el pagament de l'interès legal des de la mort del causant.
En l'escrit de contestació a la demanda la part demandada, després de reconèixer haver estat declarat hereu pel seu pare, va admetre que el difunt va disposar d'un seguit de llegats a favor de la seva mare i de la resta de germans "que cubrían la legítima y en el sobrante les proporcionaba un apoyo tambien para su sustento. De esta forma [...] se mantenía la unidad patrimonial concentrando la explotación y la propiedad del patrimonio rentable en la figura del heredero y a la vez se garantizaba el sustento de los legitimarios".
L'única causa d'oposició va ser que la legatària, Sra. Verónica, havia pres possessió per si mateixa del béns objecte del llegat d'usdefruit disposat pel seu marit i que la resta dels legataris havien cobrat diferents quantitats -que no es detallaven- a compte dels llegats dineraris disposats.
Com a únic fonament jurídic substantiu de l'escrit de contestació a la demanda figura l' article 271.3 del Codi de successions.
Plantejat en aquesta forma el debat, la Sentència de primera instància va acollir la demanda -tret d'una part que es deia desistida per la Sra. Verónica - i condemnava l'hereu demandat a lliurar els llegats en pagament de llegítima disposats pel causant tant respecte dels béns immobles (mitjançant l'atorgament de la corresponent escriptura pública) com dels llegats dineraris en les quantitats disposades en el testament més els interessos legals des de la mort del causant. També va fer esment que l'hereu responia personalment del pagament de la llegítima, i el fonament d'aquesta declaració era que l'hereu havia acceptat l'herència purament i simplement.
El demandat va recórrer la Sentència en apel·lació. L'Audiència va mantenir substancialment la part dispositiva de la Sentència, encara que va reduir una part del llegats dineraris de dues legatàries en estimar que n'havien cobrat una part.
Contra aquesta Sentencia la part demandada interposa recurs extraordinari per infracció processal i de cassació.
Encara que la part recorreguda al·lega en l'escrit d'oposició al recurs que la quantia del plet no permetia la interposició del recurs de cassació ex article 477.2 de la LEC, ni de l'extraordinari per infracció processal pel joc de la disposició final 16 de la LEC, el cert és que la quantia del recurs d'apel·lació i no l'objecte de la cassació és la que fixa el límit per a la cassació, tal com es deriva de diferents resolucions del Tribunal Suprem ( STS 17.2.2006, interlocutòria 22.4.2003 ) que aquesta Sala ha fet seves.
En el recurs d'apel·lació la part llavors recurrent va expressar que eren objecte (fol. 254 del procediment) els pronunciaments de la Sentència que es referien al lliurament de la nua propietat de les finques llegades, raó per la qual la quantia era la total de la demanda, fixada en més de 150.000 euros.
Escau, doncs, examinar els diferents motius dels recursos interposats.
Recurs extraordinari per infracció processal.
Com a primer motiu del recurs extraordinari per infracció processal a l'empara del número 3 de l'article 469 de la LEC, s'invoca la infracció de l' article 218.1 en relació amb l'article 216 de la LEC i la doctrina jurisprudencial relativa a la congruència de les sentències.
La defensa del demandant estima que la Sentència és incongruent per haver expressat que els llegats, al pagament dels quals havia condemnat la Sentència, "cobrien la llegítima" quan al seu parer aquesta qüestió no s'havia plantejat ni debatut.
L' article 216 de la LEC disposa que els tribunals civils han de decidir els afers en virtut de les aportacions de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba