STSJ Cataluña 9/2011, 17 de Febrero de 2011

PonenteNURIA BASSOLS MUNTADA
ECLIES:TSJCAT:2011:1862
Número de Recurso113/2010
ProcedimientoCIVIL
Número de Resolución9/2011
Fecha de Resolución17 de Febrero de 2011
EmisorSala de lo Civil y Penal

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 113/2010

SENTÈNCIA núm. 9/11

Presidenta:

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Magistrats:

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio

Barcelona, 17 de febrer de 2011

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el

recurs de cassació núm. 113/2010 interposat per la Sra. Irene , representada davant aquest Tribunal

pel procurador Sr. Jordi Enric Ribas Ferre i dirigida per l'advocat Sr. Juan José Cabello Francisco, contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 4 de febrer de 2010 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Cerdanyola del Vallès el 28 de juliol de 2008 en el procediment de divorci núm. 237/07 . El Sr. Mateo , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest

Tribunal per la procuradora Sra. Anna Serrat Carmona i dirigit per l'advocat Sr. José Miguel Cabré Puig de la Bellacasa.

ANTECEDENTS DE FET
Primer

La procuradora Sra. Maria del Angles Sole Ambros, en representació Don. Mateo , va formular demanda de divorci núm. 237/07 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Cerdanyola del Vallès. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 28 de juliol de 2008 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

"Que estimando la demanda principal y en parte la demanda reconvencional entre D. Mateo , representado por el Procurador de los Tribunales, Dª. María de los Ángeles Sole Ambros y Dª. Irene , representada por el Procurador de los Tribunales, D. Josep Gubern Vives, debo decretar y decreto la disolución por divorcio del matrimonio contraído entre las partes el día 25 de agosto de 2000 en la localidad de Cambrils.

Que igualmente debo acordar y acuerdo las siguientes medidas:

PRIMERA.- Se atribuye a Dª. Irene el uso y disfrute del domicilio conyugal sito en Bellaterra por un plazo de un año y de los objetos de uso ordinario en ella contenidos, pudiendo el otro cónyuge, si no lo ha hecho ya, retirar los objetos y efectos personales y de su exclusiva pertenencia, previo inventario, tanto de lo que permanece en la vivienda, como de lo que extraiga el que la abandona. Dicho plazo de un año empezará a contar desde la fecha de notificación de la presente resolución a las partes. Dicho uso y disfrute se otorga sin perjuicio de los derechos que terceras personas pudieran tener sobre el mismo.

SEGUNDA.- Se establece una pensión compensatoria a favor de Dª. Irene y a cargo de D. Mateo en la cantidad de 800 euros mensuales limitada al plazo de un año (12 mensualidades). La anterior cantidad se abonará dentro de los cinco primeros días de cada mes y será ingresada en la cuenta corriente bancaria que determine Dª. Irene .

TERCERO.- Se desestima la solicitud de que se le atribuya a Dª. Irene una compensación económica de 300.500 euros.

CUARTO.- Se acuerda la división del bien inmueble que ambos tienen en común sito en la localidad de Cambrils en la calle DIRECCION000 nº NUM000 .

QUINTO.- La disolución del régimen económico matrimonial.

SEXTO.- Cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad tanto de la demanda principal como de la demanda reconvencional".

Segon. Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 4 de febrer de 2010 , amb la següent part dispositiva:

"Que ESTIMANDO parcialmente el Recurso de Apelación interpuesto por el Procurador Don Jorge Enrique Ribas Ferre actuando en nombre y representación de DOÑA Irene y desestimando la Impugnación formulada por la Procuradora Doña Anna Serrat Carmona actuando en nombre y representación de DON Mateo contra la sentencia dictada en fecha 28 de julio de 2008, por el Juzgado de Primera Instancia nº 3 de los de Cerdanyola, en el Procedimiento de Divorcio, autos núm. 237/2007 , SE REVOCA la referida sentencia en los exclusivos particulares siguientes: A) Se atribuye a la Sra. Irene el uso de la vivienda familiar por un plazo de DOS AÑOS a contar desde la fecha de la sentencia de instancia; B) Se cuantifica el importe de la pensión compensatoria que tendrá derecho a percibir la Sra. Irene en la suma de DOS MIL EUROS (2.000.-) MENSUALES durante un período máximo de DOS AÑOS a contar desde la fecha de la sentencia de instancia. SE CONFIRMAN los restantes pronunciamientos de la sentencia de instancia sin que haya lugar a efectuar imposición de las costas de esta alzada a ninguna de las partes".

Tercer. Contra la Sentència anterior, Doña. Irene va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 21 d'octubre de 2010, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 31 de gener de 2011, en què es va celebrar.

Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.-

Són antecedents que resulten de notable interès per a la correcta comprensió de la present contesa, els següents:

  1. El senyor Mateo va presentar demanda sol·licitant la dissolució de matrimoni per virtut de divorci contra la seva esposa senyora Irene .

  2. En aquesta demanda se sol·licitava a més de la dissolució del matrimoni contret en el seu dia; la divisió de l'habitatge que constituïa, segons s'assegurava el domicili conjugal situat a Cambrils (Tarragona) carrer DIRECCION000 , número NUM000 .

  3. A l'esmentada demanda hi va contestar la demandada senyora Irene la qual es mostrà totalment d'acord amb la sol·licitud de divorci, però a l'ensems formulà reconvenció, en la qual pretenia:

    - Que l'ús de l'habitatge conjugal situat al carrer DIRECCION001 nº NUM001 de la localitat de Bellaterra (Barcelona) li fos atribuit en tractar-se del cònjuge més necessitat de protecció fins al moment que hagués pogut accedir a una activitat laboral o professional retribuïda que li permetés tenir accés a un altre habitatge.

    - Que en concepte de compensació econòmica per raó de treball ( art. 41 del Codi de família català ) se li concedís la quantitat de 300.500 euros.

    - Que en concepte de pensió compensatòria d'acord amb l'establert en l' article 84 del Codi de família se li paguessin 9000 euros mensuals a satisfer els cinc primers dies de cada mes al compte corrent que ella mateixa designés a tals efectes.

    - Que en virtut de la liquidació del règim econòmic matrimonial es procedís a la divisió del bé immoble que els cònjuges tenien en comú, a saber l'habitatge situat a Cambrils (Tarragona) carrer DIRECCION000 , nº NUM000 .

  4. La sentència dictada en Primera Instància estimà la demanda principal i en part la reconvencional decretant, conseqüentment el divorci del matrimoni contret el 25 d'agost de 2000 pels litigants.

    - Com a mesures complementàries a l'avantdit divorci s'acordaren les següents:

    - L'atribució de l'ús i gaudi de l'habitatge conjugal situat a Bellaterra per al termini d'un any a favor de la senyora Irene .

    - Una pensió compensatòria en favor de la citada senyora Irene , i a satisfer pel senyor Mateo en la quantia de 800 euros mensuals amb una limitació temporal d'un any.

    - Es va rebutjar la pretensió esgrimida per la senyora Irene i, en aquest sentit es denegà el pagament d'una compensació econòmica en quantia de 300.500 euros.

  5. Contra la meritada resolució hi interposà recurs d'apel·lació la senyora Irene i a conseqüència d'aquest recurs fou dictada nova resolució en el següent sentit:

    "Que ESTIMANDO parcialmente el Recurso de Apelación interpuesto por el Procurador Don Jorge Enrique Ribas Ferre actuando en nombre y representación de DOÑA Irene y desestimando la Impugnación formulada por la Procuradora Doña Anna Serrat Carmona actuando en nombre y representación de DON Mateo contra la sentencia dictada en fecha 28 de julio de 2008, por el Juzgado de Primera Instancia nº 3 de los de Cerdanyola, en el Procedimiento de Divorcio, autos núm. 237/2007 , SE REVOCA la referida sentencia en los exclusivos particulares siguientes: A) Se atribuye a la Sra. Irene el uso de la vivienda familiar por un plazo de DOS AÑOS a contar desde la fecha de la sentencia de instancia; B) Se cuantifica el importe de la pensión compensatoria que tendrá derecho a percibir la Sra. Irene en la suma de DOS MIL EUROS (2.000.-) MENSUALES durante un período máximo de DOS AÑOS a contar desde la fecha de la sentencia de instancia. SE CONFIRMAN los restantes pronunciamientos de la sentencia de instancia sin que haya lugar a efectuar imposición de las costas de esta alzada a ninguna de las partes".

    Segons aquesta part dispositiva, la sentència dictada per l'Audiència Provincial argumentava el perquè el termini d'atribució de l'habitatge familiar en favor de la senyora Irene passava d'un any (sentència de Primera Instància) a dos anys; també explicitava quin era el motiu que la pensió compensatòria a percebre passés dels 800 euros mensuals atorgats en 1a Instància als 2000 euros, finalment confirmava doncs, aquesta resolució en l'aspecte de no fixar en favor de l'apel·lant cap mena de compensació econòmica per raó de treball.

    SEGON.-

    Contra la sentència dictada per l'Audiència la senyora Irene hi presentà recurs de cassació, recurs que es caracteritza per seguir una defectuosa tècnica...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR